La vall del miracle

Divendres 3 vaig a la presentació del llibre La vall del miracle d’Armando Vericat, que organitza el Centre Cultural Traiguerí. Hi vaig a presentar l’autor i l’obra en el meu paper no sé si una mica recurrent de presentador de persones que ja tothom coneix però que a partir de la publicació del llibre i de l’acte mateix adquireixen una nova dimensió en la consideració dels assistents, molt majoritàriament del poble. La vall del miracle és la primera novel·la d’Armando Vericat i surt a la llum com a guanyadora del 27è premi Ribera d’Ebre de narrativa, que atorga anualment l’ajuntament de Vinebre. Com que es tracta del premi literari més ben considerat de les Terres de l’Ebre, em prenc la llibertat d’incorporar l’autor al moviment de la literatura ebrenca.

Els vasos comunicants entre els escriptors de l’Ebre i els del Nord valencià són, després de tot, bastant poc fluids, sobretot perquè, al meu entendre, al Maestrat, i encara menys als Ports, no hi ha les condicions adients perquè florisca aquest tipus de cultura. No és que no hi haja grups que es dediquen a l’activitat literària. N’hi ha prou de fer esment de Rodonors invictes, de Benicarló, que justmaent aquest 11 de setembre porten a terme el sopar Estellés, una convocatòria de celebració del poeta que s’ha materialitzat molt ràpidament a partir d’una iniciativa de Josep Lozano, de reivindicació de la figura d’Estellés com a referent de la personalitat nacional valenciana. Això no trau que la política cultural que porten a terme les institucions del país no és de promoció de la llengua pròpia com a valor de referència. D’autoreferència, concretament. Tot, des de la política dels mitjans de comunicació fins a la promoció d’hàbits culturals, va encaminat en una altra direcció molt diferent.

La deixadesa intencionada en relació al valencià impregna els usos lingüístics de la societat del Maestrat d’una manera que es practiquen i s’assumeixen rols i situacions que en l’anàlisi sociolingüística tenen una descripció molt específica: diglòssia i substitució lingüística. En aquestes condicions, pareix cosa contra corrent que apareguen al mercat llibres escrits en valencià per autors novells de comarques que reben el maltracte de la perifèria per part d’un entramat institucional que se les ha compost per conservar intactes les estructures vuitcentistes de repartiment i de funcionament del poder polític. I que si alguna política cultural fa, està encaminada a la despersonalització.

En aquest sentit, només cal veure que la Fundació Carles Salvador, que guarda i promou el llegat cultural, lingüístic i literari del mestre de Benassal, un dels escriptors més rellevants de la literatura valenciana i de la història de la llengua catalana del segle XX, acaba de subscriure un conveni amb la Diputació de Castelló segons el qual la institució provincial subvindrà amb 3000 € les activitats de la fundació. Després de vuit anys d’existència de la fundació, constituïda pels hereus del poeta i gramàtic, l’ajuntament de Benassal i l’Institut d’Estudis Catalans, la diputació castellonenca s’ha dignat a fer una aportació per a la dinamització de les activitats d’aquesta fundació.  Una aportació que cal interpretar positivament en el sentit que es tracta d’un acte de bona voluntat, que casualment es materialitza quan el titular quasivitalici de la institució està de baixa per raons de salut.

L’acte de Traiguera té un caràcter formidable. Hi compto més de 250 persones, d’aquí que es faça al centre cultural Pere Labèrnia, que és el local municipal amb més capacitat. És veritat que quan algú que escriu dóna a conèixer la seua primera obra al seu plúblic més directe, sol tenir èxit d’assistència. Això no obstant, la generositat del públic lector de Traiguera supera totes les expectatives. Ho comento amb Josep Maria Oliver, responsable de l’editorial Cossetània de Valls, que és qui comercialitza l’obra. Per al representant de l’editorial, l’acte és també un èxit ja que acompleix del tot els objectius de la seua empresa, que és de posar valors literaris d’àmbit comarcal en la circulació pròpia dels grans circuïts culturals, sense perdre-hi diners. I això és una cosa molt bona per a la cultura local, tal com em comenta la representant d’una associació. Efectivament: és la constatació d’una normalitat cultural, social, que es contraposa a una política cultural institucional específicament adversa, que es gasta els diners en altres coses que proporcionen als seus dirigents uns rèdits polítics molt més individualitzats.

Al final, l’autor no s’està de dir-hi la seua sobre la vida pública local. Massa confrontació, massa aguda, massa temps. Proposa de superar-ho, d’abandonar els antagonismes, si més no els heretats. Els representants municipals, que no perden oportunitat d’ocupar el seu lloc en l’estrada pública, se l’escolten sense canviar d’expressió. La polarització de la vida local, marcada per un bipartidisme en blanc i negre, pareix una característica perdurable de Traiguera. La verbalització que això no és precisament un actiu, en un acte públic com el que comentem, al qual per cert no acut mai cap mitjà de comunicació fora dels estrictament locals, no deixa de ser un factor de reflexió interessant. Però que personalment observo amb escepticisme. Com si canviar aquesta dinàmica fos un… miracle.

L’acció novel·lesca de La vall del miracle té lloc a la Font de la Salut del segle XVI, un santuari habitat per una comunitat de frares que es veu afectada pel trasbals que hi causa la presència de Pere Combes, personatge documentat històricament, capellà de Bot que hi fa cap després d’haver rebut una ferida mortal. La història narrada, contra el que podria semblar a priori, és trepidant i té elements que forçosament atrauen l’atenció del lector fins al final. Una novel·la que pren el Maestrat i la Ilercavònia com a entorn, com a país. Del tot recomanable.

Anuncis

2 pensaments sobre “La vall del miracle

  1. Retroenllaç: Los Taulons « Ilercavònia

  2. Retroenllaç: Memòria i imaginació « Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s