Oliveres mil·lenàries

Compro Oliveres mil·lenàries. Monuments vius, que ha aparegut recentment de la mà de l’Associació Territori del Sénia. És una publicació que presenta els resultats de la realització de l’inventari d’oliveres mil·lenàries del territori del Sénia, que la Mancomunitat de la Taula del Sénia va donar a conèixer al 2009 i que ha suposat la visualització d’un patrimoni natural únic al món: més de 4000 oliveres monumentals (més de 3,5 m. de perímetre de tronc a 1,30 m. d’altura) repartides en els divuit municipis de la mancomunitat. Alhora, vol ser una promoció de l’oli d’oliveres mil·lenàries que es produeix en el territori de la mancomunitat, que ha augmentat sensiblement en els darreres temps, coincidint amb la implementació del projecte de què forma part la realització de l’inventari i aquesta mateixa publicació, un projecte finançat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), que compta amb una dotació d’1.230.150 €. Ja se n’han fet presentacions a Barcelona, Madrid i Castelló. De fet, Oliveres mil·lenàries. Monuments vius ve a ser el referent bibliogràfic per donar a conèixer el projecte i promocionar el producte en qüestió: l’oli d’oliveres mil·lenàries dels molins que en produeixen. Segons es pot llegir, una part de l’edició ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya i una altra de més considerable està destinada a la venda.

Sens dubte, el contingut del llibre suposa una visualització atractiva del patrimoni natural monumental que tracta i se suma a publicacions anteriors sobre la mateixa temàtica realitzades per altres administracions, de manera que suposa un pas decidit i ben orientat en la valorització de les oliveres mil·lenàries com a patrimoni natural a protegir. I a explotar econòmicament també, no tan sols de manera directa mitjançant la comercialització de l’oli específic, sinó també convertint aquest patrimoni en un actiu de referència i d’excel·lencia extensible a altres sectors econòmics del territori.

A més de textos de persones implicades en el proejcte, s’hi tracta de l’inventari i de les varietats, dels exemplars que s’han trobat, distribuïts per municipis, de la història del conreu a través de les civilitzacions que han passat pel territori, de la cultura gastronòmica de l’oli, dels molins que en produeixen, amb menció de les marques d’oli d’olivera mil·lenària, i de l’oleoturisme, un concepte nou estretament relacionat amb la monumentalitat.

No m’agrada la pràctica dels llibres amb text en dues o més llengües. El cas és amb tres: català/valencià (fent servir la terminologia de la mateixa Taula del Sénia), castellà i anglès. Segurament l’objectiu és posar a la venda un llibre que puga ser adquirit, també, per estrangers, de manera que la publicitació tinga també penetració en un col·lectiu que podria conduir a la internacionalització del producte. Certament, si la idea és aquesta, potser caldria calibrar-la de manera més detinguda i actuar amb un enfocament més encarat a objectius concrets. Respecte a les altres dues llengües, és evident que d’aquesta manera la Mancomunitat s’estalvia molts problemes, sobretot relacionats amb la condició indigent en què el català/valencià es troba a la part d’administració aragonesa. En realitat, la pràctica dels llibres multilingües és característica de l’administració valenciana. Vull dir en català/valencià i castellà. Sóc partidari d’edicions diferenciades. Una edició en català/valencià i una altra en castellà. I una altra en anglès, si es considera oportú. Bé, en aquest darrer cas, ja es veu que per fer una edició en anglès s’ha de tenir un objectiu clar delimitat. En qualsevol cas, seria una política editorial més coherent. I el lector no hauria d’anar navegant a la recerca de la versió que vol llegir. Cosa que, tenint en compte el disseny de la publicació, és fàcil que passe, ja que el volum està organitzat amb unes pàgines interiors més petites que potser fan la funció com de fitxes separadores, si bé generen discontinuïtat a l’hora de llegir i encara de tan sols fullejar el llibre. Tractant-se d’un volum profusament il·lustrat, amb fotografies de Santi Martorell, aquesta organització apropa bastant el volum al gènere del llibre-objecte, no específicament destinat a trobar-hi informacions concretes de manera fàcil i aclaridora.

Un altre aspecte que em crida l’atenció són els credits. Hi apareix el logotip de les instàncies administratives que de lluny o de prop han aportat alguna cosa a l’edició. És un prodigi de cooperació el que aconsegueix de fer possible la Mancomunitat de la Taula del Sénia en els seus projectes. El dia que les administracions autonòmiques la vegen totes amb bons ulls, serà imparable. Ara: no comprenc com en aquests crèdits no hi consten el dipòsit legal i l’ISBN de la publicació. És un detall que té més importància que no es podria pensar. Amb aquestes característiques, sense editorial especificada ni any d’edició, em pregunto com es pot citar correctament.

Així doncs, tot el que conté està lliure de drets de reproducció?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s