Volem

Això que ha passat aquestes darreres setmanes amb el repetidor de TV3 de Morella és un capítol més en la intervenció directa del poder autonòmic valencià en la configuració d’uns mitjans de comunicació a mida, propis d’un règim polític totalitari. Deuen ser pulsions de l’inconscient. La democràcia en què vivim té uns defectes de fàbrica que vénen del règim anterior i que el pas del temps no ha solucionat perquè posar-hi solució vol dir liquidar un sistema que ja es veu com funciona. A qui li importa, ja li interessa que la cosa vaja així i actua en conseqüència. De manera que guarda les formes però se li escapen les pulsions insconscients, irracionals. Una acció com l’amenaça administrativa contra aquest repetidor pot tenir una lògica política, com la que va conduir Alemanya a la II Guerra Mundial. És la lògica que porta de la democràcia a la dictadura. L’ajuntament de Morella ha clausurat el repetidor  per estaviar més problemes a una població concreta que, tal com van els temps, ha de mirar més que res per la pròpia butxaca. D’aquesta manera, el govern valencià no en té prou de perseguir les entitats que defensen que TV3 es veja al País Valencià. Amenaça un ajuntament, que ha de desconnectar una instal·lació que ha funcionat durant 25 anys i que va portar el senyal de TV3 quan la televisió valenciana ni existia. Es veu que això és una cosa impossible, a postergar.

És així que el partit que ocupa les institucions valencianes va arranant inexorablement els espais de llibertat que no li fan la cabotada. D’aquesta manera, va configurant-se el pensament únic d’un dirigisme polític que busca a la desesperada tancar els votants que l’han de continuar sostenint en una closa mediàtica sense fisures. Talment com fa el règim comunista de la Xina amb Internet. Encara pitjor. En els temps de la llibertat d’informació, de la comunicació sense fronteres, el provincianisme espanyolista que remena les cireres al carrer dels Cavallers de València s’obsedeix a aniquilar la presència dels canals comunicatius que li fan ombra. Perquè aquesta és, i res més, la raó de la seua manera d’actuar. Si no ho fa amb d’altres, perquè no pot. És així, doncs, que quan el fenomen de la comunicació i la informació adquireix una dimensió global, la Generalitat valenciana juga al joc de posar portes al camp perquè no li fuigguen les ovelles. Faria riure si no ens estigués passant en primera persona.

La implantació de la TDT a les nostres comarques tampoc no es pot qualificar d’exemplar. Potser és més exacte qualificar-la de bunyol intencionat. Massa curiosament, els únics canals que es veuen decentment són els que creixen a la vora de la lloca de Canal 9. Ni la televisió espanyola té la cobertura dels canals oficials i oficiosos valencians. Tot s’ha de dir: la majora de canals de la TDT són un fàstic per a la intel·ligència. Els que es crien al caliu del multiplex valencià fan feredat. I no n’hi ha prou amb això. És evident: una oferta d’aquest tipus no pot atreure televidents si no és mitjançant la llei de l’embut. Ja per començar, Canal 9 va ocupar la freqüència de TV3. Per no detallar tots els pals a les rodes que s’han posat en aquesta qüestió des dels anys 80, n’hi ha prou a dir que la darrera martingala tecnològica va ser perpetrada pel ministeri espanyol del ram atorgant a La Sexta , pertanyent al gurp MediaPro (ara en concurs de creditors…) la freqüència analògica de TV3 en terres valencianes, amb la promesa incomplida que , anant a una TDT anticipada, s’assegurava un futur per ordenar, que està resultant un absolut desori. Això va ser quan l’actual president de la Generalitat de Catalunya ocupava el ministeri espanyol que va portar a terme aquesta jugada de triler.

I ara això. Aquesta  apagada de la llibertat d’expressió i de comunicació en tota regla. Per portar-la a terme, qui es fa fer trages a mida s’arrapa a la indigència d’un espai comunicatiu que viu a la intempèrie de la desregulació estatal. Perquè és el ministeri espanyol qui té la capacitat normativa d’arreglar les coses . De posar-hi ordre. I si tingués voluntat de fer-ho ja ho hauria fet  fa temps. Però prefereix apostar per canals privats, la majoria ideològicament infectes, que escudellen a diari la sopa espanyolera cuinada a Madrid. És així que un govern sota sota es permet d’intimidar la divergència. Es comença convocant la unanimitat a clatellades i el ball de bastons té el camí aplanat. George Orwell va escriure 1984 després de la II Guerra Mundial.

Com no podia ser d’altra manera, això no obstant, actuacions oficials vomitives com aquesta una resposta o altra havien de tindre. Hi ha hagut contestació als Ports. Si més no, l’atropellament dels sàtrapes del carrer dels Cavallers ha servit per crear alguns grups actius a la Xarxa i dinamitzar-n’hi altres que encara no havien fet el salt a les xarxes socials (Volem TV3 als Ports, Centre d’Estudis dels Ports). Les iniciatives, en aquest sentit, no paren de créixer (Volem TV3 en TDT a la Mancomunitat del Sénia). Aquí, la barroeria administrativa es veu que no hi té basa.

En fi: si heu arribat a llegir fins aquí potser encara no us han acabat d’entabanar. Encara deveu ser dels que volem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s