Papa Luna

Llegeixo amb curiositat la notícia que l’associació Amics del Papa Luna, al capdavant de la qual hi ha l’historiador Joan Baptista Simó, va organtizar un acte d’homenatge a Benet XIII, en record del 587 aniversari de la seua mort, a Peníscola. L’acte va celebrar-se al castell que va ser darrer habitatge de l’eclesiàstic aragonès i va consistir en una celebració eucarística a la capella, un espai expressament marginat del culte religiós en virtut dels resultats del concili de Constança, que va deposar definitivament Pero Martines de Luna de la tiara papal, el 1417. A continuació, l’associació va presentar-se en societat al mateix saló gòtic del castell, amb l’assistència oficial, banderam inclòs, de l’alcalde Andrés Martínez.

L’associació té per objectiu restuir la dignitat del papa. En concret, volen donar a conèixer la seua obra i la seua causa, la qual consideren que és “un exemple de valors humans que s’han de recuperar en una societat que els necessita”. És innegable la coincidència en el temps de la vida del personatge amb l’aparició de l’Humanisme, que justament tenia a Avinyó, ciutat residència dels papes pràcticament durant tot el segle XIV, una de les plataformes de difusió en aquesta banda d’Europa. Ell mateix hi va residir com a papa entre 1397 i 1403. De tota manera, és una mica confús proposar un papa cismàtic com a referent per a una societat com la nostra, que segons diuen  necessita de valors com els que ell va encarnar en el seu moment. Convindria aclarir de quins valors parlen. Potser és més clara l’afirmació que amb la creació d’una fundació que se li vol dedicar, Peníscola comptarà amb un recurs promocional. Amb aquesta finalitat, l’associació o fundació es planteja una tasca ingent: conferències, debats, seminaris, cursos, un fons editorial.

Ara, el que interessa, sobretot, és la dignificació de la figura de Benet XIII. Diu que per assolir aquesta dignificació, demanaran l’anul·lació de la declaració d’heretgia que li va imposar l’Església romana al concili de Constança… Tractant-se d’això, no es pot negar que l’associació s’ho agafa amb ganes. I sí, segons publica Mediterráneo, recentment representants de l’associació han exposat al bisbe de Tortosa la seua intenció de promoure activitats i posar en valor el patrimoni artístic relacionat amb Benet XIII. Que pertany a l’Església. Si llegeixo bé, en aquesta visita no es va demanar cap anul·lació d’heretgia. Desconec quins són els procediments per engegar un procés d’aquestes característiques, però tractant-se del papat de Roma, el temps adquireix unes dimensions difícilment imaginables. Potser es tractava d’una demanda més retòrica que efectiva. Pareix més clar que, sobretot, l’associació vol superar l’apel·latiu “antipapa” adreçat a Benet XIII. Es tractaria de promoure’n la difusió com a referent cultural. Un referent cultural que revertiria, jo diria que ja reverteix, en la projecció turística de Peníscola. De fet, el castell de Peníscola és el més visitat de tot l’estat espanyol. D’acord que ho és per la seua especial ubicació geogràfica, però també per l’associació amb la figura del papa Luna. També ho podria ser per ser el darrer castell construït a Occident pels templers, però aquest fet, més antic, no passsa de complementari.

Tractant-se de la projecció turística, al meu entendre, els referents històrics i culturals s’han d’aprofitar tant com siga possible. En aquest sentit, el fet que Benet XIII fos aragonés deu haver estat un element a favor de la captació de turisme d’aquesta procedència. Potser encara ho continue sent. Potser hi ha el desig que ho siga més encara. L’explotació de figures històriques, com ara la de Cabrera associada a Morella, és un recurs com un altre dins dels paràmetres turístics. Això no trau que de vegades es grapeja excessivament la història fins a crear un mite de significat molt diferent a l’original històric, completament adaptat a unes necessitats econòmiques determinades i, encara pitjor, a punts de vista ideològics determinats. I no cal subvertir la realitat històrica perquè, al cadavall, aquesta realitat, explicada amb rigor, és molt més potent que qualsevol mistificació poc o molt benintencionada.

Diu la notícia que “De fet, aprofitant que Peníscola va ser en un moment històric seu pontifícia de l’Església abans del Cisma, es vol explotar aquesta peculiaritat per donar suport davant la Unesco a la ciutadella (sic) com a Patrimoni de la Humanitat”. I no. Peníscola no va ser seu pontifícia abans del Cisma. Benet XIII hi harriba el 1415 després de negar-se a renunciar al papat davant Ferran I d’Antequera i l’emperador Segimon, a Perpinyà. Des de 1378 hi havia dos papes, quan no es va donar per bona l’elecció d’Urbà VI a Roma i va ser elegit Climent VII a Avinyó. Així doncs, parlar de seu pontifícia quan justament havia perdut tots els suports que li quedaven, no és correcte. Aprofitar-ho per postular la declaració del castell com a patrimoni de la humanitat, una equivocació. No cal dir que l’aspiració és legítima i admirable, però no es pot fonamentar en raonaments d’aquest tipus. Sobretot quan, com ja s’ha dit, el tractament rigorós de la història no necessita d’invencions.

Que Benet XIII ha esdevingut un símbol per a Peníscola no és cap novetat. Com en una altra època potser ho va ser el Cid. Tot i que l’associació que ara n’impulsa la difusió es declara apolítica, convindria no pedre de vista la realitat històrica de l’època en què Benet XIII actuava com a papa. Quan el 1415 s’instal·la a Peníscola, ja ha intervingut directament en el procés d’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalanoaragonesa en la figura de Ferran I d’Antequera. De fet, el compromís de Casp va ser idea seua. Tot per no perdre la fidelitat religiosa dels reialmes hispànics en la seua lluita per mantenir-se en el papat. Tot en va. Perquè el rei Ferran li retira l’obediència el 1416. És a dir que la seua actuació aleshores té una lectura política concreta: aragonès, intervenint, potser pilotant la successió a la corona catalanoaragonesa a favor del candidat castellà. Sens dubte en benefici de la monarquia de les quatre barres, però també en benefici propi. Es podria començar difonent això en lloc d’inexcactituds.

Per cert: Vicent Ferrer, més tard santificat, va ser confessor personal de Benet XIII. Va abandonar-lo després de l’entrevista de Perpinya. Sant Vicent Ferrer és el patró dels valencians.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s