Por educación

Veig a VinaròsNews el vídeo de la inauguració del nou col·legi de Sant Jordi i em cau la fitxa en terra en el moment que l’alcalde Luis Tena pren la paraula. Diu textualment: «Bon dia a tots. Después d’este discurs de la directora crec que hai de ser més breu que ella, si puc. Ho seré perquè sé les obligacions de l’honorable conseller i vaig a complir en la meua paraula. Honorable conseller, directors generals, autoritats educatives, alcaldes, concejales de la comarca (regidors de la comarca).» Aquí ja es veu que sense avís previ canvia al castellà. «Hago un inciso. Diré que hablo en castellano para que haya muchos padres de niños rumanos que van a esta escuela, si no, no seríamos tantos, que entiendan mi discurso. Por educación y por realismo voy a hablar el castellano para que ellos lo entiendan. Para todos es igual, el castellano también es un habla española, creo yo, y debo hablar para que lo entiendan todos» (Faig un incís. Diré que parlo en castellà perquè hi haja molts pares de xiquets romanesos que van en aquesta escola, si no, no en seríem tants, que entenguen el meu discurs. Per educació i per realisme parlaré el castellà perquè ells ho entenguen. Per a tothom és igual, el castellà també és una parla espanyola, crec jo, i he de parlar perquè ho entengue tothom). I fa tot el seu discurs en castellà. Les altres dues intervencions, la precedent de la directora del col·legi i la que la segueix, del conseller Alejandor Font de Mora, són en valencià.

Podria dir-se que l’alcalde de Sant Jordi no comparteix ni amb la directora ni amb el conseller els mateixos criteris pel que fa als usos lingüístics en públic i més concretament en l’àmbit de l’educació. Si més no per la pràctica que evidencien. Mentrestant els altres dos parlen en valencià sense més comentaris metalingüístics sobre la llengua que empren, ell no. Ho fa en castellà i explica per quines raons. No del tot coherentment, perquè quan ja ha començat en valencià se n’adona que volia fer-ho en castellà i llavors dóna l’explicació. L’explicació és, bàsicament, que vol que els pares romanesos l’entenguen. Com sap que els pares romanesos no entenen el valencià i sí el castellà, opta per aquesta llengua. No hi fa res que la llengua del poble i de la pràctica totalitat dels assistents a l’acte siga el valencià. El seu objectiu són els pares romanesos, que fan possible l’existència de l’escola, pareix apuntar, i és a ells que deu la seua opció lingüística. Pel que es veu, la directora i el conseller deuen pensar una altra cosa, ja que actuen de manera diferent. Potser la diferència siga que la directora i el conseller pertanyen al món de l’educació i saben quina és la llengua vehicular d’aquest àmbit d’ús en funció de l’organització sociolingüística territorial valenciana que integra Sant Jordi en l’àrea valencianoparlant, tal com està establert per les normatives de la mateixa Generalitat (Llei 4/1983, de 23 de novembre d’ús i Ensenyament del Valencià, article 35). Potser també són conscients que als xiquets se’ls ha d’ensenyar a usar la llengua del poble amb l’exemple. Es veu que tot això l’alcalde ho ignora, o potser és que no ho té en compte. O bé té altres criteris, tal com diu.

Diu que per educació i per realisme, parlarà perquè els pares romanesos l’entenguen. Ja es veu que té més interès que l’entenguen els pares que no els fills. Recordo la primera vegada que el rei actual va visitar València i va eixir al balcó de l’ajuntament a adreçar-se a la multitud. L’alcalde predemocràtic del moment, Miguel Ramon Izquierdo, va començar la seua intervenció prèvia en castellà. Davant la insistència de la multitud, que no parava de cridar «Que parle en valencià, que parle en valencià!» es va veure obligat a aturar el seu discurs i a dir, ara sí en valencià, que l’educació i el caràcter valencià, en una ocasió com aquella, davant del cap de l’estat, l’obligaven a fer-ho en castellà, cosa que va incrementar encara més el guirigall. Crec recordar que el rei, en la seua intervenció, va iniciar el seu discurs amb unes paraules en valencià, si bé és normal que ara no en tinga memòria certa perquè ja se sap que la memòria no és el nostre fort políticament parlant. El cas és que l’autoritat diguem-ne local va fer servir un criteri que menystenia la ciutadania a qui representa que representava, que tampoc no era el cas. L’alcalde de Sant Jordi representa la ciutadania del seu poble per elecció democràtica, creo yo.

El cas és que al seu entendre, destanenent les pràctiques de l’entorn escolar en què es troba, canvia de llengua perquè el castellà és per a tothom igual. És la llengua que compta, sobretot quan es tracta d’estar bé amb les famílies romaneses, que es dóna per descomptat que, pobrets, no entenen el valencià. Curiosa manera d’entendre la integració social d’aquestes persones. Els seus fills ja és una altra cosa. Al capdavall, quan ells puguen votar a les eleccions municipals, segurament ell ja no s’hi dedicarà. O potser sí: vés a saber. En això sí que se li ha de reconèixer un realisme molt pràctic. Ara, que no diga que és per educació. Si fos per educació, dels xiquets, hauria parlat com la directora i el conseller.

Potser resulte aclaridora de la voluntat de l’alcalde Luis Tena la dada que la modificació del nom oficial del municipi que governa de Sant Jorge a Sant Jordi/San Jorge és del 2001, mentre que la promulgació de la llei que permet aquest tipus de modificacions és de 1983. 18 anys de retard. I això no obstant, hi ha modificacions del nom oficial dels municipis valencians des de juliol de 1979, tres mesos després que ell mateix accedira a l’alcaldia que encara ocupa.

I no hi havia romanesos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s