Font de la Salut

Cap de setmana amb doble visita a la Font de la Salut.

Els dies d’aturada primaveral donen per treballar de manera centrada en l’escriptura sobre el lloc. Un projecte que es troba en plena fase d’elaboració i que segurament veurà la llum sense tardar gaire.  Així doncs, hi vaig per recollir més fotografies que permeten una visió pausada dels detalls que interessen per bastir aquest relat que per no saber exactament com qualificar, anomeno d’autoficció.

No tinc una idea formada sobre el fet que s’hi ha obert una oficina d’informació turística. És una molt bona notícia per al lloc però pot tindre l’efecte no desitjat de deixar encara més el poble de Traiguera fora del circuit turístic, ja que el centre d’interès diguem-ne municipal quedarà encara més desplaçat. Veurem. De moment la visita comentada a les diferents dependències del santuari resulta molt efectiva en termes turístics, ja que el visitant que no ho coneix en queda admirat. Personalment, trobo a faltar una explotació del complex del santuari més orientada a l’educació. En concret, cal fer esment del Museu de l’Obra, tancat a les visites guiades, que és una col·lecció museogràfica registrada i reconeguda, a la qual no es dóna cap utilitat pública. Això de banda, la visita permet entrar pràcticament a tot arreu.

Hi ha racons com el cambril de la verge, al fons de tot del temple, que resulten impactants. Malgrat no tractar-se d’un espai excessivament gran, la combinació del blanc net de les parets amb els adornaments de pa d’or, doten l’estança d’una lluminositat extraordinària. Si el dia és assolellat, la finestra d’alabastre que il·lumina la capella filtra la llum que arriba directa del sol i permet gaudir d’un exemple decoratiu del gust rococó de mitjans del segle XVIII, perfectament restaurat, excepcional.

Dilluns hi torno per raons familiars. El segon dia de Pasqua és dia de romeria del poble de la Jana. Es tracta d’una de les romeries penitencials que tenen lloc durant la primavera. Successivament, hi van passant en aquesta època de l’any la Jana, Cervera, Sant Jordi, Canet lo Roig i Traiguera. Malgrat l’afluència de gent, el lloc resulta del tot accessible. Al matí, després de l’ofici religiós, hi ha un ambient d’una animació tranquil·la. La plaça apareix ordenada. Les paradetes tradicionals de fira no entrebanquen l’ocupació de l’espai. És un matí cristal·lí que en aquest lloc sempre resulta d’una suavitat meteorològica perfecta. Deu ser el microclima de la vall.

Avui, la Font de la Salut té un valor segur que interactua de manera molt efectiva amb el conjunt momumental i de la mateixa manera que n’aprofita el reclam patrimonial contribueix a potenciar-ne la proximitat. Es tracta del restaurant Casa dels Capellans, que regenta Rafael Gauxachs des que va obrir les portes, el 2003. És l’hereu de la millor tradició restauradora de Traiguera, ja que a la Casa dels Capellans hi continua el negoci familiar de la restuaració que abans tenia lloc a La Fonda. El local ocupa l’antiga casa dels capellans del santuari, i un pati annex, que se sap que va pertànyer a un projectat palau del duc de Sogorb Alfons d’Aragó, que no va arribar mai a culminar-se. La rehabilitació del local, portada a terme amb anterioritat de la mà de l’escola-taller que va fer efectiva la major part de la recuperació del conjunt, permet gaudir d’un entorn modern que combina amb elements arquitectònics del segle XVI, de manera que s’hi crea un ambient potser únic entre els restaurants de la Ilercavònia. La cuina es basa en plats tradicionals de potència reconeguda, sobretot carns i abadejo, a la brasa o al forn, tractats i servits amb un estil del tot modern i amb una cura digna d’elogi.

En dies com aquest de romeria de la Jana, el pati del restuarant és pres després de dinar pel so de la música que toquen a cor què vols tots els efectius de la banda local,l que porten a terme una actuació del tot informal i amb el millor repertori per a la festa. En ocasions com aquestes pràcticament hi ha cares conegudes de tota la comarca i és llavors que el magnetisme del lloc assoleix el seu punt àlgid, quan es converteix en punt de trobada de la vida social de l’interior del Baix Maestrat. Perquè la festa de cada poble, a la Font de la Salut és una mica també la festa de tots els pobles que en són usuaris.

Hi va haver un temps, no gens llunyà, en què el reviscolament de la Font de la Salut va fer de reclam per a projectes d’urbanització salvatge com els que hem conegut recentment. Evidentment va tractar-se d’intencions que no van acabar de conretar-se i a les quals el sentit comú i la crisi econòmica han agrant literalment del panorama. Convidria no oblidar-ho perquè amb tota seguretat aquestes intencions reapareixeran en el futur, quan les circumstàncies tornen a ser propícies. Mentrestant, de la mateixa manera que des de mitjans dels anys 80 l’administració local va apostar decididament i continuada per la rehabilitació fins a arrossegar la Generalitat Valenciana a invertir-hi també, actualment s’obri un temps per fer servir la imaginació en lloc del profit fàcil i immediat. La Font de la Salut compta amb les infraestructures apropiades per esdevenir alguna cosa més que una visita turística. Alguna cosa que revertisca en la societat comarcal del segle XXI. El caràcter de centre espiritual no el perdrà, sinó que en les darreres dècades no ha parat de créixer. Es tracta de convertir-se en un actiu patrimonial de referència en matèria d’art, d’història, d’ordenació del territori i de gestió cultural.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s