Estratègia territorial?

M’arriben de la xarxa algunes referències de documents de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, al cadavant de la qual hi ha Juan Cotino, sense dubte un dels homes del president Camps. Es tracta de documentació relativa a l’anomenada Estrategia territorial de la Comunitat Valenciana, així sense traducció. A banda de ser un exemple més de com els governants valencians incompleixen sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aquesta referència té un interès molt considerable.

Fent un cop d’ull als documents que apareixen a la pàgina, es pot tenir idea del que la dita Conselleria pensa sobre l’ordenació territorial del País Valencià i, en concret, sobre la part valenciana de la Ilercavònia, és a dir, les comarques del Nord valencià. És així que hom es pot formar una idea de com es veu el futur del territori des de l’administració autonòmica valenciana actual. La formulació pràctrica d’aquests materials, més enllà del disseny general bastit per la Conselleria per al conjunt del país, respon a la jornada que va tenir lloc el proppassat 27 de gener a Benicarló, en què es va donar a conèixer l’estratègia territorial dissenyada per a les comarques dels Ports i el Baix Maestrat. És sabut que està en marxa la desviació de la carretera N-340 i aquest fet, derivat d’una pressió urbanística insistent que ja no podia ignorar-se per més temps, involucrava l’actuació de l’administració valenciana.

Resulta interessant constatar com, sense que fins al moment s’haja produït cap avenç en l’oficialització de les comarques valencianes, malgrat el mandat explicitat en el darrer Estatut d’Autonomia, aquesta Conselleria divideix el territori valencià en quinze “àrees funcionals” definides per “criteris funcionals, urbanístics i estratègics”. És així que l’àrea funcional Ports-Maestrat integra les comarques dels Ports de Morella, sense Vilafranca, i del Baix Maestrat, amb l’afegit de Tírig i Catí, pertanyents a l’Alt Maestrat…

Consultant, doncs, la informació preparada per a la jornada de Benicarló, es constata un canvi perceptible en la política urbanística, si més no pel que fa a les intencions sobre el paper. S’invoquen “pautes racionals i ordenades” en la urbanització del territori, es reconeix l’eix Vinaròs-Benicarló com a centre de polaritat de l’àrea i s’estableix la zona de desenvolupament econòmic dels propers anys, delimitada per Benicarló, Càlig, Sant Jordi i Vinaròs. Entre Sant Jordi i Vinaròs s’indica el centre de mobilitat comarcal, amb la confluència de la línia ferroviària existent, la desviació de l’N-340 , l’A-68 i l’AVE, infraestructures a les quals s’afegeix un projecte d’heliport. Aquesta acumulació d’infraestructures de mobilitat ha de concretar-se en una plataforma logística intermodal. El mapa d’infrestructures energètiques omet les relacionades amb el projecte Castor, que s’han d’ubicar a la mateixa zona estratègica. Tot plegat conforma la planificació territorial de l’administració valenciana a vint anys vista per a aquesta “àrea funcional” del Nord valencià.

Com qui diu, per tant, ha començat el futur. Ha començat el futur i s’ha acabat el passat. Si el futur és aquesta planificació feta de projectes optimistes fiats a 20 anys, el passat que s’ha acabat és el dels projectes dislocats d’urbanització galopant model campe qui puga, o més ben dit qui paga, dels darrers anys. El passat són els grans projectes d’urbanització d’un sòl requalificat que havien de canviar la fisonomia del paisatge i que a l’hora de la veritat només han canviat la propietat de les parcel·les que van entrar en joc, cosa que, dit siga de passada, va ser la gran majoria dels casos, tret del terme de Sant Jordi, avui paradís del golf en hores baixes, engendre urbanístic amb lloc reservat en la nova planificació turística comarcal, si Déu vol. El passat són els plans generals d’ordenació urbana que, com el de Traiguera, van ser tombats per la mateixa conselleria i no se n’ha tornat a saber mai més res, especialment de part dels qui el defensaven a peu i a cavall. El passat, al capdavall, és el calaix que persones particulars han fet potinejant la cosa pública. Un passat que la crisi econòmica ha liquidat.

I és ara que l’administració cau del cavall i planifica el territori amb criteris racionals i visió de futur, per situar l’eix Benicarló-Vinaròs a dues hores de Múrcia, Saragossa o Perpinyà d’aquí a vint anys, tot gràcies a l’eix mediterrani de comunicacions, de manera que esdevinga el territori clau per articular aquest eix entre les àrees urbanes de Castelló i Tarragona. Espaterrant.

És a dir que després de dècades de demagògia política i de forçar-ho tot per mirar únicament cap a Madrid com a horitzó econòmic i de poder dels valencians, mentrestant es practicava la depredació del territori en forma d’urbanisme salvatge, ara és l’hora del racionalisme i de traure la perifèria del cul del sac per convertir-la, precisament, en centralitat. Seria bonic si no sonés excessivament reptitiu. Seria creïble si no portés precisament un retard de dècades.

Perquè és evident, només fa falta traure’s la bena dels ulls, que l’anomenat eix mediterrani fa dècades que necessita unes infrestructures que se li han escamotejat reiteradament. En això el centralisme espanyol hi té bona part de la resposabilitat, si bé ha comptat amb aprovació servil de qui se suposa que n’havia de defensar els interessos, cosa que s’ha fet només per pura tàctica política, per obtenir uns rèdits electorals per assolir primer i mantenir després la poltrona de l’administració. De manera que s’han avantposat interessos partidistes coincidents amb la idea radial de l’estat als interessos econòmics del país. I si no que ho pregunten a les organitzacions empresarials valencianes, no gens sospitoses d’anar un pèl més enllà del regionalismo bién entendido, que encara carreguen amb aquest llast.

Fa tard, la planificació optimista de la conselleria, molt tard. Perquè les infraestructures que imagina no tenen espera. Perquè hi ha altres eixos de comunicacions, dins de l’estat, que ja han apartat el País Valencià de la centralitat que per pes econòmic i demogràfic, no pas polític, li correspon a dia d’avui. I aquest desplaçament, portat a terme amb totes les eines del poder polític, serà molt difícil de capgirar.

Anuncis

Un pensament sobre “Estratègia territorial?

  1. Al·lucino de veure com la Generalitat Valenciana aprofita la distribució exacta de la diòcesi de Tortosa dins del País Valencià (en el mapa més detallat es deixen Castellfort, però després no l’inclouen dins de l’àrea funcional de Castelló) i la convertix en una de les seues “àrees funcionals per a l’ordenació del territori”, com si estiguessen assajant una nova ordenació territorial en una espècie de vegueries. Tot és tan bonic que m’espanta.

    Alaben l’Eix Mediterrani, i parlen de la posició central d’estes terres respecte a la part administrativament espanyola d’este eix (la qual cosa no és més que el centre en els Països Catalans). L’eix Vinaròs-Benicarló, el paper secundari i fonamental de Sant Mateu i Morella. La localització dels nodes logístics que promouen a la pàgina 20 d’este document [http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/ficheros_nodos/cas/6737-56701-paneles.pdf].

    Definitivament, el meu desig més gran que això no es quede en paper mullat tal com va passar amb l’Informe Roca que va impulsar la Generalitat de Catalunya, i que tota esta sèrie de mesures aconseguixen apropar encara més estes terres als veïns Matarranya i Terres de l’Ebre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s