Escola Valenciana

Dissabte 20 de febrer va tindre lloc la 7a Nit d’Escola Valenciana a Castelló de la Plana. Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua és una entitat cívica formada per associacions comarcals i intercomarcals que té per objectiu la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià. És, sobretot, un moviment organitzat que té el seu centre d’interès en l’educació en valencià. L’entitat celebra enguany els 25 anys de les Trobades d’Escola en Valencià. En aquesta ocasió ha celebrat la setena Nit de festa i lliurament de premis a persones destacades per la seua actuació relacionada amb l’extensió de l’ús social del valencià.

La Nit va començar en un paranimf de la Universitat Jaume I ple, on es van lliurar els premis d’enguany en un acte conduït per l’actuació teatral de Xarxa Teatre amb la seua obra Tombatossals. Aquest acte va comptar amb representants d’associacions culturals, sindicats i partits polítics de l’espectre parlamentari, a excepció del PP, com és costum de l’estratègia política del partit que ocupa les institucions valencianes. En conseqüència, un acte multitudinari que toca de ple l’educació no va comptar amb cap representació oficial de l’administració educativa de l’àmbit territorial corresponent.  Es pot pensar, al respecte, que això és normal en l’escenari polític valencià actual, és com funcionen les coses. Això no trau que es tracte d’una situació del tot inadmissible pel que fa a la qualitat de la representació institucional. Les males relacions entre l’administració educativa autonòmica pilotada per Alejandro Font de Mora i Escola Valenciana es deuen sobretot al fet que l’entitat cívica té una capacitat organitzativa i una solidesa de plantejaments diametralment oposada a la manera de fer barroera i erràtica de qui se suposa que hauria de ser el responsable màxim del sistema educatiu valencià. La inelegància de l’administració valenciana en aquest sentit no es correspon amb un sistema democràtic avançat, cosa que també hauria de fer reflexionar bastant sobre aquest sistema, si fos possible. Tal com va denunciar Diego Gómez, president de l’entitat, en el seu parlament durant l’acte, a la denegació de subvencions a entitats que treballen per l’extensió social del valencià i la persecució de docents que practica al conselleria del ram, Escola Valenciana hi contraposa la defensa dels drets dels ciutadans reconeguts per les lleis valencianes en matèria lingüística i educativa. Una legislació oficial que el PP valencià ignora de mala fe, tal com demostren les incomptables sentències contràries que els tribunals han dictaminat en contra de la seua actuació en matèria lingüística.

Després, els participants vam aplegar-nos en un sopar en un hotel de la capital de la Plana. A la taula, entre altres, l’editora de Tàndem, Rosa Serrano, i altres responsables de l’Associació d’Editors del País Valencià. El país és molt dur i fer empresa amb el negoci del llibre en valencià és treball costerut. La penetració social de la lectura en general ja té unes limitacions importants i l’hostilitat dels poders públics encara ho empitjora més. Això no obstant, l’ambient de normalitat, de cordialitat de la vetllada, amb parlament de Joan Francesc Mira i actuació de Rapsodes, és la constatació que la beneiteria política no té per què ser la divisa de la vida social. Que tot és possible i que la persistència en el treball que porten a terme entitats com Escola Valenciana és un element d’esperança en un futur més proper a la racionalitat.

En parlava Diego Gómez en una entrevista a Vilaweb: 200.000 alumnes participen en les activitats d’Escola Valenciana, el 30% d’escolars tenen el valencià com a llengua vehicular de la seua educació, el valencià en l’educació obri la porta al plurilingüisme propi de les societats de la globalització. Però encara hi ha molt camí per recórrer, per assolir els objectius d’extensió social de l’ús de la llengua, per fer del valencià la llengua vehicular del sistema educatiu. Potser, tal com diu ell mateix, el dia que la presidència de la Generalitat siga ocupada per una persona que s’haja educat en la llengua del país, potser es tracte d’un país normal.

Un detall que em crida l’atenció és l’escassa implantació d’Escola Valenciana al Baix Maestrat i als Ports. Tot just l’any passat va celebrar-se la primera festa per la llengua a Vinaròs. L’activitat associativa de Benicarló en aquest sentit sembla ser cosa del passat. No hi ha cap organització de docents que en forme part. Deu ser que la situació sociolingüística i educativa d’aquestes comarques és tan diferent de les de la resta? Com s’explica tanta desconnexió? Si haguéssem de fer cas del mapa sociolingüístic vinculat a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, hauríem de creure que la implantació del valencià en l’educació als Ports i el Baix Maestrat és tan tan normal que pràcticament es tracta d’un problema històricament superat. Aleshores no acaben d’explicar-se manifestacions com les de Jordi Romeu, alcalde de Vinaròs, arran de la festa per la llengua de Vinaròs del 2009, en el sentit que “no tenim totalment guanyada la normalització en els centres educatius i en la vida quotidiana de les institucions i de la societat”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s