Ascó

Aquesta setmana s’ha reproduït un altre numeret propi de l’horitzó en què vivim. L’ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre)  ha aprovat de presentar candidatura per acollir el magatzem de residus nuclears temporal (ho dic de memòria), més conegut popularment com a cementeri nuclear. La decisió s’ha pres en un ambient de confrontació entre partidaris i antagonistes del tema i de la ubicació de la infraestructura al mateix terme municipal de les dues centrals nucelars ja existents per aqueixos verals.

El “debat” en què s’ha desenvolupat l’adopció d’aquesta decisió per part de l’ajuntament d’Ascó no se n’ha sortit ni poc ni molt dels paràmetres a què estem acostumats. Una convocatòria del govern espanyol oberta als municipis que vulguen presentar-se per acollir el cementeri trasllada el pollastre de la ubicació dels residus nuclears al bell mig del galliner municipal, territorial. En el cas d’Ascó s’obri un “debat” social consistent en una iniciativa política del govern municipal per aprovar de presentar-s’hi, segurament amb el suport de la majoria solcial que el representa. Dic segurament perquè, tal com sol passar, en lloc de parlar envestim, de manera que la iniciativa que portem , si pot ser, agafe la major velocitat possible a fi d’esdevenir imparable. Com que molt proclius al diàleg raonat no ho som, els antagonistes de la idea, entre els quals el mateix Parlament de Catalunya, que va aprovar una, no sé com dir-ne, posem declaració, per fer de Catalunya un territori lliure d’aquestes infraestructures; corren a manifestar-se, pressionar com siga, sobre els qui prenen la decisió democràtica sobre el pollastre. És així que la majoria de l’ajuntament d’Ascó se passa per allà la declaració del Parlament de Catalunya i aprova de presentar-se a veure si el govern espanyol té a bé concedir-li la gràcia que tan gentilment ofereix. Queda clar , com va dir Pilar Rahola a perjudici del periodisme carpetovetònic, que no s’aclaria a traduir l’expressió, que el Parlament de Catalunya és un parlament de fireta. Queda clar que la decisió es pren sense parlar abans. Es pren la decisió, que provoca un gran soroll, i a tot estirar se’n parla en acabant.

Ara apareixen els entesos en energia nuclear de sota les pedres. Aquesta roda de molí és inòcua, estarà al costat de dues fàbriques que la forniran de matèria primera i a més produirà un doll de diners durant no sé quant de temps. Això sí: l’alcalde d’Ascó diu que la decisió no és pren per diners, sinó per assegurar el futur del poble. No es pot negar que el raonament és fantàstic, en el sentit literal del terme.

El cas és que es detecta una reincidència recursiva segons la qual les Terres de l’Ebre atrauen els bunyols energètics de tothom mentrestant lkes oportunitats històriques passen de llarg, no arriben o es postposen indefinidament. És evident que en aquest cas, Ascó és un lloc tècnicament apropiat per acollir un cementari nuclear, perquè ja és un lloc nuclearitzat, amb les comunicacions apropiades per facilitar les coses i amb experiència adquirida en fuites radiactives. No sembla que les conseqüències negatives per al seu entorn territorial li suposen un motiu de preocupació davant el benefici propi.  D’aquest aspecte també se n’ha parlat molt: del pressupost actual d’un municipi de 10.000 habitants que només en té 1.601 segons dades oficials. No s’acaba d’entendre com, tractant-se d’un municipi que actualment ja gaudeix d’aquest règim, té tan poca població. Si s’hi viu tan bé, per què té la mateixa població que qualsevol altre poble de l’interior ilercavó?

Doncs bé: la cosa és que la porta del cementeri està oberta i ara correm-hi tots i davant els polítics mentre canvien de posicionament a conveniència i les disciplines dels partits es tornen de mantega. Posem per cas el president de la Generalitat de Catalunya, que s’ha manifestat contrari a la ubicació del cementeri, un projecte en la creació del qual va participar directament com a ministre d’indústria.

I dues reflexions per acabar.

És estrany que molts municipis d’aquí i d’arreu, que durant els darrers anys s’han dedicat a munyir la vaca de l’especulació urbanística no córreguen ara a captar la mamella nuclear de l’estat. Que deuen tenir escrúpols?

I finalment:  així ens ho regalarien, si fos bo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s