Joan Ferreres al Maestrat medieval

maestratAquest mes de juliol s’ha fet la presentació en diversos pobles del Baix Maestrat del llibre Territori, població i economia de la Batllia de Cervera a l’edat mitjana, escrit per Joan Ferreres i Nos, prologat per Pere-Enric Barreda i editat pel Centre d’Estudis del Maestrat (CEM).

La trajectòria del jordienc Joan Ferreres és dilatada en l’estudi de la història del Maestrat i el Nord valencià. Dedicat sobretot a l’estudi del seu poble, Sant Jordi, i de Traiguera, al llarg dels anys ha anat diversificant el seu interès per altres pobles a mesura que trobava documentació. Perquè Ferreres és sobretot un investigador, un descobridor de documentació antiga que localitza i desempolsa per posar-la en coneixement de la comunitat científica i de la comunitat humana que n’és subjecte. Així, per exemple, Temps de bandolers, Naixement d’una vila. Del Mas dels Estellers a Sant Jordi. Segle XVII o Ptrimoni terrisser de Traiguera: set-cents anys de canterers són alguns dels seus títols més significatius, entre bastants altres de llibres i articles apareguts sobretot en publicacions del CEM. Ferreres representa, dins dels historiadors que han anat publicant en l’àmbit del CEM, una tendència conscient que les dades històriques amb què treballa pertanyen al mateix grup humà que actualment es designa com a valencià o com a català, és a dir, que hi ha una continuïtat entre els integrants acuals d’aquesta identitat nacional i els qua apareixen en els estudis que fa, siginificativament escrits en català (valencià per als qui els coste reconèixer-ho).

IMGP1826Amb Territori, població i economia de la Batllia de Cervera a l’edat mitjana fa un pas més i passa de la persectiva pròpia de la monografia local a la de l’estudi de conjunt d’àmbit comarcal. Un antecedent d’aquesta perspectiva pot resseguir-se a El Maestrat històric. Aproximació al territori i patrimoni històric-cultural dels seus pobles (2008), monografia de la sèrie “Aproximació a la història dels nostres pobles” del CEM, on hi ha un article del mateix autor: “El Maestrat dels castells i les muralles”. De totes maneres, aquest canvi metodològic es deu sobretot a les noves possibilitats oferides per les dades que maneja: els morabatins medievals, guardats a l’Arxiu del Regne de València, referents a tots els pobles de la batllia de Cervera, també conguts com a mensa maestral. Els morabatins són els registres de pagament d’aquest tribut reial, que es pagava cada set anys al Regne de València i era paral·lel al monedatge creat per Pere II el Gran a Catalunya i Aragó.

Aquests pobles: Càlig, Canet lo Roig, Cervera, la Jana, Rossell,  Sant Mateu, Traiguera i Xert, constitueixen el nucli del Maestrat Vell de Montesa, l’entitat territorial feudal origen de les actuals comarques de l’Alt i el Baix Maestrat. La batllia és el territori que, conquerit als sarraïns per Jaume I i els catalans, és concedit a l’orde de l’Hospital el 1233. Es tracta de l’anomenada setena o batllia de Cervera, inicialment dependent del castellà d’Amposta i més endavant contituïda dins el Regne de València com a territori feudal dels hospitalers. Quan el 1320 Jaume II dissol l’Hospital i el refon juntament amb el Temple en l’orde valencià de Montesa, la batllia s’integra en aquesta nova jurisdicció i Sant Mateu, la vila més poblada i més potent econòmicament, n’esdevé la capital des d’on s’exerceix el senyoriu sobre el territori del Maestrat Vell. L’orde té la seua seu al castell de Montesa, a la Costera, en el feu anomenat Maestrat Nou de Montesa, i el Mestre és la màxima figura dirigent de l’orde.

ferreresLa recerca portada a terme per Ferreres testimonia, a partir dels morabatins locals, quins són els cognoms inicials dels repobladors catalans i la seua evolució al llarg de l’època medieval. Cosa que demostra incontesablement quin és l’origen i la filiació dels cognoms més generals en aquest territori, poble a poble. Igualment, dóna fe dels topònims més antics, de manera que es pot saber quins noms de lloc actuals vénen d’aquella època, les modificacions que ha experimentat al llarg del temps o bé si són posteriors. Per a qui vulga veure-ho, la continuïtat humana entre els pobladors del segle XIII i posteriors i els pobles actuals és clara i irrebatible.

Una altra cosa és que no es vulga veure. Com en ocasions anteriors semblants, l’alcalde de Sant Jordi, Luis Tena, persona signficada en l’entramat del poder provincial per ser el representant polític de Carlos Fabra al Maestrat, ha donat la consigna que cap càrrec municipal del seu partit, el PP, acudisca a l’acte de presentació del llibre. Deu ser, sobretot, perquè l’autor anava a la llista electoral socialista de Sant Jordi a les darreres eleccions municipals. En això, l’estrategia del PP és implacable i reeixida. Alhora que vergonyosa. Però si hom s’hi fixa des d’una perspectiva més global, més abstracta, el que es veu és que el que diu el llibre no quadra en els esquemes de la manera de veure el món de l’entramat esmentat, és un atac dialèctic fonamentat contra l’estructura caciquil del poder castellonenc, que té en l’espanyolisme castellanista una de les seues doctrines més ben apreses. No sé si per aquesta raó, la presentació de Traiguera va organitzar-la l’agrupació local socialista.

Tot plegat, demostra  la càrrega política de la història…  i l’actualitat incontestable de la temàtica que tracta el llibre!

Advertisements

Un pensament sobre “Joan Ferreres al Maestrat medieval

  1. Retroenllaç: Joan Ferreres « TRITICÀRIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s