Cursos d’estiu

Arriba l’estiu i m’arriba la informació de l’oferta de cursos d’extensió universitària que es faran d’aquí a poc. En els temps que vivim, una cosa que va quedant en evidència és que la maca de formació és un inconvenient en què més d’una persona acaba entropessant quan la cosa laboral va a pitjor. Això a primera vista. La realitat de fons és que venim d’una època en què la formació estava desprestigiada enfront de les oportunitats de trobar faena poc qualificada i ben pagada. Avui això darrer s’ha exhaurit i l’atur és ja un fenomen que afecta els sectors socials més vulnerables. D’acord que un curset d’estiu més o menys no ha de ser necessàriament el desllorigador de les dificultats laborals de la gent. També és evident que, en tot cas, el que molt sovint el que es necessita és una formació professional que servisca per reciclar les habilitats laborals a fi de trobar una ocupació nova. Aquí no estem parlant d’això, sinó de la formació com a valor social a llarg termini i específicamet de la formació continuada com a recurs per adaptar-se a les circumstàncies del present, des de la mateixa activitat professional actual. En aquest sentit, tot esforç per promoure la formació resulta imprescindible. Les notícies que de manera continuada arriben del món de l’educació presenten significatives zones d’ombra. Servisquen com a exemple els resultats de les proves de 6è de primària que la Generalitat de Catalunya ha donat a conèixer recentment: el 25% dels xiquets examinats no està en condicions de seguir els estudis obligatoris de secundària. Així doncs, tota activitat formativa és una oportunitat d’enriquiment personal que convé aprofitar, sobretot en unes comarques com les nostres, perifèriques educativament parlant. Els centres educatius de rellevància són lluny i justament els cursos d’estiu són una oportunitat per apropar-se a la formació.

Personalment, vaig participar durant uns quants anys en l’edició dels cursos que la Universitat Jame I de Castelló organitza a Morella, aleshores de la mà del professor Lluís Messeguer, que hi va fer una tasca continuada d’estudi de la trajectòria de la nostres literatura i cultura al llarg del segle XX. L’ambient especial de Morella i el ritme que Lluís Messeguer imprimia als actes que organitzava donaven a aquells cursos un caràcter únic, difícil de descriure.

Afortunadament, avui, l’oferta de cursos ha crescut al llarg del territori. Tortosa i Morella són les seus que en concentren major nombre. Epígrafs com “L’Emprenedor i el projecte de crear una nova empresa” o “La decisió d’emprendre: oportunitats des del desenvolupament local” són bastant il·lustratius de l’èmfasi en l’interès per la reactivació econòmica que que es dedica en els cursos d’aquestes seus. Però n’hi ha més. Jesús és la seu del curs “Literatura ebrenca actual”, que ha de donar compte de l’embranzida de la nova literatura que s’està desenvolupant en l’àmbit de la Ilercavònia; a Benicàssim tindrà lloc “Els arxius de la memòria… perduda?” i a Horta de Sant Joan “Picasso: amics i paisatges” Dos cursos que coincideixen en objectius i tracten el patrimoni de l’arquitectura tradicional són “El paisatge de la pedra seca. Significació i inventari”, que té lloc a la Fatarella, i “Arquitectura rural, tradició i modernitat” repartit entre Benicàssim i Vilafranca.

Només es tracta d’un tast de les possibilitats que ofereix el catàleg d’activitats d’estiu de la Xarxa Vives d’Universitats, dins d’una oferta adreçada sobretot als estudiants universitaris i també oberta al món professional. Personalment hi trobo a faltar la presència de les ciutats del Baix Maestrat, que haurien de tindre la capacitat per atraure activitats d’aquest tipus. La qual cosa és, al meu entendre, senyal inequívoc, entre altres possibles factors determinants d’aquesta absència, de falta de trajectòria en l’aposta pel coneixement com a valor de desenvolupament social i econòmic.I no deu ser precisament per manca d’elements socioeconòmics sobre els quals projectar activitat academica: turisme, agricultura, moble… pareixen assumptes d’interès que haurien de generar aquesta dinàmica positiva. No és el cas i, si no pot qualificar-se de sorpenent, sí que crida l’atenció. Tan escasses són les relacions amb la universitat de referència?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s