Terrissa a la Galera

El cap de setmana passat acudim a la fira de la terrissa de la Galera, que arriba a la setzena edició. Els carrers més cèntrics del poble acullen les paradetes i la gent a la tarda del divendres festiu convertits en un veritable formiguer.

La Galera és un poble discret, sense atractius monumentals significatius tret de la imponent torre medieval que guardava el pas del barranc i el canvi de jurisdicció entre el senyor feudal d’Ulldecona i la Tortosa reial. Es tracta d’un poble caracteritzat per aquesta condició de lloc de pas. De fet, el mateix camí ral de Tortosa, en altres èpoques eix de comunicació central de la Corona d’Aragó i encara Via Augusta dels romans, defineix l’estructura urbana de la població, que d’altra banda pareix bastant moderna.

Fent el recorregut de la fira entre l’allau de gent que s’aboca a la contemplació de les peces, es percep la puixança que la convocatòria ha experimentat en els darrers anys. Llegeixo que l’organització de la fira, compartida entre l’associació cultural Lo Cadub i l’ajuntament del poble, s’ha associat a la d’altres fires equivalents, entre les quals hi ha la fira de ceràmica d’Argentona, que intento visitar cada any a començaments d’agost. La fira de ceràmica d’Argentona, juntament amb l’anomenada festa del càntir, és un exemple de com pot crear-se una tradició cultural sense precedents històrics fins a convertir-la en un tret distintiu i enriquidor de la localitat que l’acull. El magnífic Museu del Càntir, motor organitzatiu del gust per la conservació i valoració d’aquesta forma de cultura popular, és avui un referent internacional de la vigència d ela terrissa i els valors antropològics que suposa.

M’adono que molts artesans vénen de lluny: castellans, andalusos i extremenys. Són els mateixos que no falten mai a la cita de la fira de ceràmica de la ciutat del Maresme. També hi reconec alguns altres expositors de terrissa moderna. L’estructura de la fira també s’aproxima a la d’Argentona, amb espais específics per a països convidats, Galícia i Alemanya en la present edició; un seguit d’actes paral·lels i un espai museístic dedicat a la terrissa local.

A la Galera hi ha el el Centre d’Interpretació de la Terrissa Terracota, que acull una mostra documentada de la terrissa practicada històricament en aquest poble del Montsià. D’aquesta manera, a més de les peces que s’hi exposen, el visitant pot informar-se del procés artesà de producció i de les formes de vida que hi estaven relacionades quan l’obra de canterer formava part dels objectes de la vida quotidiana i donava per viure’n a qui s’hi dedicava professionalment. Així s’assegura el coneixement d’unes formes culturals i també econòmiques periclitades a partir dels anys 60 del segle passat, a partir dels canvis econòmics i l’arribada del plàstic.

La presència de la terrissa a la Galera és relativament molt moderna, ja que els primers terrissaires hi són documentats a començaments del segle XIX. Aleshores, quan el camí ral de Tortosa encara tenia el seu paper d’eix comunicatiu, hi van arribar els primers canterers procedents de Traiguera, on malgrat els canvis brutals de la segona meitat del segle XX i també del nostre temps més recent, la presència dels canterers s’ha mantingut des del segle XV. Només cal fer un tomb pel centre d’interpretació de la Galera per comprovar que les formes més modernes i les característiques estètiques de les peces d’ambdós pobles són les mateixes.

A diferència de la recuperació recent que s’ha portat a terme a la Galera en relació al patrimoni terrisser, el potencial de la tradició i el patrimoni terrisser de Traiguera, que són riquíssims, no s’ha explotat gens. Més prompte pot parlar-se d’una decadència prolongada que, fruit d’una falta d’iniciativa i visió cultural persistents, aboquen a la inòpia.

A Traiguera hi ha una col·lecció de ceràmica dels segles XVI i XVII que ni tan sols està catalogada. Ans ocupa racons diversos de dependències municipals on entoma la pols del temps que hi diposita l’oblit. Sense cap estratègia al respecte, els intents de crear un museu de ceràmica han resultat infructuosos per una raó simple: la iniciativa personal és inútil sense una estratègia institucional definida i articulada en una política cultural moderna.

Avui, al meu entendre, la fira de la terrissa de la terrissa de la Galera supera per volum d’expositors i per entorn organitzatiu la clàssica fira de ceràmica d’Argentona, del model de la qual s’ha nodrit. De manera qua ja pot considerar-se un referent de primer ordre en la matèria. Convindria no perdre de vista que aquesta dimensió, adquirida a partir d’un projecte cultural més o menys definit, es fonamenta en la projecció i interacció del que és local amb el seu entorn, en les connexions amb projectes semblants. Hi ha una cultura terrissera que, com es pot veure, no pot explicar-se només localment, ja que és un fenomen amb fondes raïls històriques. Es tracta d’un actiu que la Galera ha sabut articular. Enhorabona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s