Gallinassa

La Generalitat Valenciana ha desbloquejat el projecte de planta de valorització de residus avícoles de Sant Rafel del Riu, que va aparèixer per primera vegada a finals de 2005 i que, després de diverses al·legacions presentades, ha tornat als mitjans de comunicació quatre anys més tard. La implementació inicial d’aquest projecte de l’empresa tortosina Biomassa Agrícola SL requeria la requalificació dels terrenys on era previst d’ubicar-hi la planta incineradora.

La ubicació d’aquest tipus d’instal·lacions segueix unes pautes una mica especials. Els responsables del projecte busquen una ubicació que no haja de ser problemàtica, de manera que tenen tendència a buscar un lloc que no implique una oposició social que genere complicacions insalvables al desenvolupament del que porten entre mans; els responsables territorials de la ubicació, és a dir, sobretot, els responsables del municipi on va a parar la cosa, intenten rendibilitzar tant com poden la ubicació dins el municipi d’aquest tipus d’instal·lacions i intenten minimitzar-ne al màxim l’impacte, sobretot paisatgístic, que és el sol generar oposició social. Se’n podrien posar exemples recents, sobretot d’abocadors i similars. És així que la ubicació d’una infraestructura d’aquest tipus va a parar al racó, a la punta del terme municipal en qüestió, com més lluny millor del nucli urbà municipal. Si pot ser, es tracta de col·locar la instal·lació a la ratlla mateix del terme o altra demarcació administrativa. Intencionadament o no, aquesta manera de fer genera el rebuig dels veïns, que han de compartir l’impacte ambiental de la instal·lació sense que el seu municipi en perceba cap benefici fiscal.

Tan solidària és aquesta política ambiental com la de desplaçar instal·lacions perilloses que generen rebuig social lluny de la localització de l’empresa que té la iniciativa, a poder ser a zones on siga el sòl siga barat i fàcil de requalificar. Desconec quines motivacions han portat l’empresa Biomassa Agrícola a pensar d’ubicar una incineradora de de gallinassa més enllà del Sénia, si bé no gaire més enllà: just al primer municipi, a la ratlla amb el següent. Sí que he llegit que la intenció de l’empresa en qüestió, xifrable en la combustió diària de 25 camions de matèria primera, és fer desaparèixer el fem que la producció intensiva de paons genera en les seues granges o en les que hi estan vinculades, a canvi de produir electricitat. En aquest sentit, ja es pot entendre que potser troba dificultats a ubicar una incineradora en el seu entorn immediat i troba més facilitats administratives a la banda del Maestrat.

El cas és que, llegint bé la informació publicada per la Generalitat, s’observa un canvi d’ubicació del projecte. Si al 2005 es proposava les parcel·les 99 i 100 del camí de la Figuereta, ara va a parar a la parcel·la 87 del camí del Mas de l’Estudiant. Lògic, si es té en compte que la parcel·la 100 és d’especial protecció i comprèn el barranc de la Citrona. En qualsevol cas, els impulsors del projecte eludeixen aquest entrebanc ambiental desplaçant mínimament la ubicació.

Ara s’obri un nou termini d’al·legacions previ a l’atorgament dels permisos corresponents. Si no ho tinc mal entès, la iniciativa d’aquesta plata incineradora compta amb el suport de l’ajuntament de Sant Rafel del Riu. És a dir que el municipi també posarà les facilitats que facen al cas perquè s’hi ubique. Fins ara, ha actuat en atenció a les pautes descrites abans i en coherència sembla interessat que el projecte vaja endavant. Deu ser per això que s’han iniciat els tràmits per al desviament de la carretera CV-11 per fora del casc urbà. Si no, el transport de gallinassa, que es preveu majoritàriament procedent de l’àrea del Baix Ebre, hauria de passar pràcticament per dins del casc urbà. En qualsevol cas, la qüestió del transport sembla bastant confusa, ja que si s’han d’emprar les infraestructures viàries actuals que connecten la CV-11 amb l’àrea del Baix Ebre, la cosa pot ser bastant penosa.

Com penós serà, si s’arriba a executar el projecte corresponent, el transport de la planta d’envasat de gas que hi ha projectada a Traiguera, a no més de quatre quilòmetres de la de Sant Rafel i amb les comunicacions passant arran del nucli urbà. Ara i quan estiga construïda la A-7, si és que es manté el projecte actual d’aquesta infraestructura.

No hi ha dubte que aquesta és una zona abellidora per a empreses de l’energia que necessiten eludir el rebuig social i la pressió administrativa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s