Infraestructures culturals

El passat dissabte 21 de març vaig a Traiguera convocat pel grup de dones l’Atzavara a pronunciar una conferència sobre Mercè Rodoreda. Es tracta d’un acte que serveix a l’associació per celebrar el dia de la dona, que encara que s’escau el dia 8 solen portar a terme durant el mes de març. La meua participació es deu a la bona sintonia establida a partir de la presentació a Traiguera de la novel·la Partida, de la qual sóc autor i que l’associació va organitzar l’agost de 2008. Un acte que va ser un èxit en uns quants sentits: de públic i com a acte cultural sense precedents, sobretot. Així doncs, en aquella ocasió havíem quedat de realitzar una xerrada que ara ha trobat concreció.

El tema de la conferència ve donat per la meua dedicació professional a la didàctica literària. L’orientació de la conferència, per tant, va centrar-se en el paper de l’autora en el context de l’anomenada literatura de dones durant el segle XX. D’entrada, es tracta d’una temàtica que pot parèixer allunyada del que és la vida quotidiana de les dones en un poble com Traiguera, aparentment tan diferent de la trajectòria vital de Rodoreda. Cal tindre en compte, això no obstant, el caràcter universal de la seua obra i l’adscripció lingüística i cultural de l’autora. Es tracta d’una dona que, pel seu caràcter d’escriptora, constitueix una referència que connecta directament amb la sensibilitat de dona. A més, parlar de Rodoreda, del seu univers literari, és parlar de Barcelona, és a dir, de la capital cultural de la societat catalanoparlant i això, malgrat totes les tergiversacions intencionades que s’hi vulguen posar entre peus, resulta proper al públic de Traiguera.

Així, doncs, la conferència assoleix els seus objectius d’oferir una temàtica apropiada a les finalitats de l’Atzavara en un acte d’aquest tipus i de satisfer les expectatives del públic assistent. De tota manera, la infraestructura que permet combinar l’exposició oral amb una presentació digital que estructura el discurs i el reforça amb elements visuals, que amb anterioritat a la conferència ja ha fet possible la visualització d’un document audiovisual relacionat amb la mateixa temàtica, posa en evidència la freqüència en què tenen lloc actes d’aquestes característiques. És al saló del centre cultural Pere Labèrnia, el mateix on l’agost passat va fer-se la presentació de Partida. Al meu entendre, una infraestructura cultural d’aquestes característiques hauria d’estar dotada dels elements tecnològics indispensables perquè els organitzadors d’actes no hagen d’estar fins al darrer moment patint per fer funcionar uns aparells que han hagut de demanar i que, una vegada acabada la conferència, se’n van segurament amb més rapidesa que no han vingut. Això fa pensar. Fa tan sols dos mesos, a la presentació del llibre La toponímia urbana de Xert, la infraestructura era exactament la mateixa.

Més enllà de les pràctiques institucionals dels representants municipals en aquest tipus d’actes, sobre les quals no tinc res a dir a banda que sempre és d’agrair la deferència de la seua assistència, hi hauria d’haver un punt d’interès en la millora de les dotacions culturals i en la dinamització que se n’espera en pro de l’enriquiment cultural. No veig que tractant-se de pobles xicotets, amb evidents limitacions pressupostàries, s’haja de renunciar a l’actualització dels mitjans propis de les infraestructures culturals modernes. És més, hi hauria d’haver un esforç en aquest sentit a fi d’evitar una fractura tecnològica entre allò que passa a nivell de la societat xarxa, és qüestió de veure què hi ha al respecte al Facebook, i els paràmetres en què es mou la cosa pública, per exemple a Traiguera.

I en aquest sentit, ja seria hora de tindre present que les inversions que s’han de fer en matèria cultural amb la finalitat de no perdre el tren, si no hi ha més recursos, han de sortir de retallar el pressupost de festes. Conec a la perfecció l’altíssim valor cultural que els nostres pobles atorguen a les seues festes. Això no trau la responsabilitat que les institucions tenen de promoure la modernització de l’espai sociocultural del seu àmbit de competència. Prou de pa i circ, i una mica més de visió de futur. O millor: de present.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s