Quatre barres

Fa cosa d’un mes que quatre ciutats valencianes: Gandia, Morella, Sueca i Vinaròs, van constituir la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, amb l’objectiu de participar en la fundació homònima amb seu a Andorra la Vella. Aquesta fundació està liderada per l’estat andorrà, que l’acull, i compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears. Va constituir-se al mes de març de 2008 de la mà de l’estat andorrà i de l’Institut Ramon Llull, organisme consorciat originàriament constituït pel Principat i les Illes que té per finalitat la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seues modalitats i mitjans d’expressió. La Fundació permet alhora la participació d’Andorra en el projecte comú de la projecció exterior i l’activació dels mecanismes de relacions exteriors propis d’un estat. La trajectòria de l’Institut Ramon Llull és bastant sinuosa si es té en compte que, després de constituir-se el 2002, el govern balear se’n va desvincular al poc temps per una decisió política en recuperar Gabriel Matas la presidència. Actualment, el govern balear s’ha reintegrat a l’organisme després de la declaració del santuari de Cura, en què Andorra, Catalunya i Balears es comprometien a impulsar de manera conjunta el projecte.

Aquesta iniciativa de les quatre ciutats esmentades arriba després que algunes participaren a la fira de Frankfurt 2007, en què la catalana va ser la cultura convidada de l’edició, de la mà del mateix Institut Ramon Llull, que n’era el referent institucional.

La intenció d’aquesta “Xarxa” és que, en el moment que alguna institució valenciana de rang superior tinga a bé d’incorporar-se a la Fundació Ramon Llull, les ciutats esmentades li cediran el lloc amablement. També es proposen de donar cabuda a les altres ciutats (municipis?) valencianes que pensen a participar-hi. És a dir, en absència de la Generalitat valenciana, aquests municipis es fan endavant a participar en la projecció exterior de la llengua i la cultura dels seus ciutadans. Entre més raons de caire exactament polític, en el sentit que la posada en pràctica d’aquesta voluntat implica un posicionament efectiu en relació a la política cultural que es practica al País Valencià, hi ha el fet que la participació en aquest projecte pot aportar beneficis també efectius a les poblacions en qüestió. Si més no, pot ser una manera de donar-se a conèixer internacionalment i aprofitar unes potencialitats que d’una altra manera (no participant-hi) estan desaprofitades.

Evidentment, aquesta decisió política situa els dirigents d’aquests municipis en una posició de dissidència respecte del que es considera políticament correcte a la políticament correcta Comunitat Valenciana on tot és políticament correcte si es mira des d’un punt de vista políticament correcte. I no estem parlant únicament del govern de la Generalitat i del partit que l’ocupa legítimament, sinó també, i potser sobretot, dels altres.

Mentrestant aquests quatre municipis tiren endavant aquest projecte, el govern de la Generalitat té la poca vergonya d’enviar un representant de rang políticament secundari als actes institucionals de celebració del 800 aniversari del naixement de Jaume I, entre més coses que s’amaguen sistemàticament als valencians fundador del Regne de València. Les altres administracions de l’antiga Corona d’Aragó s’hi fan representar per la seua més alta representació. El govern valencià practica aquesta displicència. Mentrestant persegueix i fa tancar repetidors amb què Acció Cultural del País Valencià fa arribar el senyal de la televisió catalana als valencians. I això que Canal 9 ja es pot veure fins a la Catalunya Nord, per cortesia (?) del multiplex català de la TDT. D’aquí que el posicionament dels municipis de la Xarxa, que hauria de ser, que és, d’allò més natural, incórrega en aquesta dissidència del règim autonòmic valencià. La mateixa en què es troben les universitat valencianes que formen part de la Xarxa Joan Lluís Vives.

Fa unes setmanes vaig assistir a la presentació, a la Universitat Autonoma de Barcelona, del material d’autoaprentatge Fontdelcat, que ha elaborat aquesta universitat amb la intenció que els estudiants estrangers que arriben a les nostres universitats tinguen una eina que els facilite la comprensió de la notra llengua i el seguiment de la vida acadèmica. A l’acte, hi va parlar la valenciana Mavi Dolz, actual cap de l’àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull. En el seu parlament, va dir que l’Institut té com un dels seus objectius principals donar suport a les universitats d’arreu del món que ofereixen estudis de llengua i cultura catalanes, entre les quals va fer esment d’algunes de les universitats més prestigioses dels Estats Units. Actualment, segons les dades de l’IRL hi ha més de 7000 estudiants de català en universitats de tot el món fora de l’àrea lingüística. I Espanya no es el país en què la llengua catalana és estudiada en més universitats.

Així és que molta sort a aquestes quatre ciutats com quatre barres que s’han unit per fer camí enllà de la inòpia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s