Educació

Dimecres, al palau dels reis de Mallorca, a Perpinyà, el Centre Régional de Documentation Pédagogique dependent de l’Académie de Montpellier hi organitza el Colloque France-Catalogne-Andorre: trois systèmes éducatifs se rencontrent, una jornada d’intercanvi entre les administracions educatives d’Andorra, el Principat i Catalunya Nord, amb la finalitat de donar a conèixer als altres territoris els sistemes educatius respectius. Hi assisteixo com a tècnic docent de la Generalitat de Catalunya.

Els ensenyants assistents ens presentem o saludem cordialment. Després de la interpretació del Cant dels ocells de Pau Casals per part d’un cor juvenil, els parlaments de benvinguda dels responsables dels diferents territoris donen compte de la cordialitat i la germanor existent. El representant andorrà fa referència als Països Catalans com a marc de relació; el català, que introdueix el seu parlament en francès i el continua en català, parla dels vincles històrics existents; el francès fa referència a la Catalunya del Nord i a la del Sud. Després passem directament a la presentació dels respectius sistemes educatius. La idea de fons és que la diversitat social creixent és un fenomen que el sistema educatiu ha d’entomar i encarrilar de manera que, mantenint el respecte als diferents marcs polítics, s’assegure l’equilibri entre diversitat i cohesió en aquesta banda d’Europa. Els procediments mitjançant els quals el sistema educatiu genera aquest tipus de riquesa indispensable per a la societat del coneixement del segle XXI constitueixen l’assumpte central de les exposicions.

Com és lògic, un dels aspectes cabdals d’aquest plantejament és quin tractament fa el sistema educatiu de les llengües que concorren en cada un dels territoris. Andorra és un país xicotet en què el contacte entre llengües és a l’ordre del dia. Tradicionalment, l’estructura política dual del principat pirinenc va determinar la presència de dues escoles diferenciades: espanyola i francesa. Aquesta dicotomia s’ha trencat en les darreres dècades en favor d’una tercera escola netament andorrana. Avui tot el sistema educatiu andorrà és públic, cada una de les tres escoles acullen un terç de l’alumnat andorrà i totes apliquen un tractament de llengües que tendeix a equiparar la competència en les llengües catalana, que n’és l’oficial, francesa i castellana, a més de l’anglès, que ocupa el lloc de llengua estrangera.

A Catalunya, la immersió lingüística assegura la paritat competencial entre català i castellà, llengües oficials, i el coneixement d’almenys una llengua estrangera, generalment l’anglès, a més de la possibilitat d’una altra de segona, que sol ser el francès. A més, el sistema educatiu català ha hagut de fer front durant els darrers anys a una incorporació massiva de nous alumnes que tot sovint desconeixen les llengües oficials. Així doncs, ha hagut de desenvolupar estratègies i recursos perquè la incorporació d’aquests contingents contemplés el coneixement de les llengües oficials, especialment el català, llengua vehicular de l’ensenyament.

El tractament de les llengües en el sistema educatiu de la Catalunya Nord tot just comença a incorporar noves maneres d’entendre les coses, sobretot arran de la reforma constitucional que reconeix com a integrants del patrimoni immaterial de la República Francesa les llengües vives diferents del francès, que n’és l’única oficial. La presència del català en el sistema educatiu francès és limitada ja que rep el mateix tractament que les altres llengües vives amb presència social i escolar. Això inclou la llengua estrangera, per defecte l’anglès, i d’altres de complementàries, com ara l’alemany, l’italià i d’altres, com l’àrab o el rus. És a dir, el català rep oficialment el tractament de llengua minoritària. Tanmateix, xarxes escolars privades com la Bressola, vehiculen un sistema educatiu en català a la Catalunya Nord. Es tracta d’un sistema que, prenent el català com a llengua vehicular, busca d’assegurar igualment la competència de l’alumnat en francès i en una altra llengua estrangera, l’anglès.

Amb diferències constatables, els tres sistemes educatius miren de promoure un plurilingüisme que assegure la formació de l’alumnat en les llengües oficials i li proporcione el coneixement d’una o més llengües estrangeres. Andorra posa en joc la possibilitat de fer assignatures concretes en una de les quatres llengües concorrents. El sistema educatiu català mira d’implementar les mesures per incorporar la docència en anglès en assignatures determinades, a partir d’una formació prèvia del professorat. Així és que s’ofereix al professorat d’assignatures no lingüístiques la possibilitat de millorar la seua competència en anglès perquè puga fer-hi les seues classes.

Mentrestant avança la jornada, el cap se me’n va cap als docents valencians, que aquesta setmana han eixit al carrer per protestar contra la implantació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en anglès, professada per un docent que n’explica els continguts i un altre que tradueix l’explicació a l’anglès. I em pregunto: per què s’utilitza l’educació dels ciutadans del futur de manera perversa a fi de perseguir uns objectius exclusivament partidistes consistents a neutralitzar les iniciatives del govern central en aquesta matèria? Per què l’educació ha de ser moneda de canvi del joc polític? Per què se subverteix el sentit del sistema educatiu perpetrant unes mesures ridícules que no fan més que pertorbar la tranquil·litat que el sistema necessita per ser efectiu?

I em responc: perquè els valors que hom intenta vehicular en aquesta assignatura són uns valors que xoquen frontalment amb la confessionalitat del partit del govern valencià, perquè es tracta d’uns valors republicans que determinen un ensenyament i una societat laiques. Perquè la competència en anglès per part de l’alumnat valencià, al govern corresponent no li importa un rave. Només cal fer un cop d’ull al voltant per adonarse’n.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s