Patrimoni i cultura

M’arriba a les mans el darrer butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, que inclou el programa de les 11es Jornades d’estudi del Maestrat, que se celebren aquest cap de setmana, del 10 al 12 d’octubre, a la Salzadella. Entre altres, aquest lliurament inclou un interessantíssim article de Sebastián Redó sobre el reporter de guerra Albert-Louis Deschamps, que va cobrir l’avanç de l’exèrcit franquista de Morella a Vinaròs, en el que va ser un passatge decisiu de la guerra de 1936-1939, per a la revista francesa L’Illustration. L’article inclou una sèrie de fotografies d’aquell moment històric, que l’autor va rescatar de l’Archivo Histórico Nacional de Madrid, que mostren diversos pobles de les comarques nord-valencianes acabats d’incorporar al territorio nacional. També s’hi reprodueix un article sense firmar, aparegut en mitjans benicarlandos, a la memòria de l’hitoriador Vicente Meseguer, traspassat el 14 de març passat, que recull de manera bastant amalgamada els títols de la seua obra historiogràfica. Al meu entendre, l’article parla molt dels títols publicats per l’autor i poc dels continguts de la seua tasca científica, del valor cultural de les seues aportacions.

Finalment, Joan Ferreres fa una ressenya del seu llibre Patrimoni terrisser de Traiguera, un volum que potser per la seua extensió va publicar l’editorial Onada, de Benicarló. Sóc del pensament que aquest home ha fet una labor impagable per la història del meu poble, una labor digna d’un homenatge, si més no. Se’l mereix de la mateixa manera que ell diu que Traiguera es mereixia el llibre sobre els terrissaires. I és que ha remenat i continua remenant tant com sap en els documents antics per tornar-los a posar en circulació. A més, la seua actitud de jordienc conseqüent penso que és un exemple molt il·lustratiu del tractament que s’ha de dispensar als vells antagonismes que el localisme provincià ha inoculat, i continua inoculant, en la vida social dels nostres pobles: com autèntiques ximpleries. El coneixement de la història evidencia unes relacions socials d’àmbit intercomarcal que posen en evidència la mesquinesa d’un localisme d’arrel gairebé analfabeta. Això, per a les persones que tenim una família amb orígens locals diferents, és una cosa que valorem molt. En aquest sentit, per exemple, és absurd retraure a l’alcalde de Traiguera Carlos Roda la seua condició de vinarossenc. És ridícul i nociu per a la convivència. Se’l pot criticar per la seua manera de fer en els càrrecs que ocupa, però fer servir pseudoarguments com aquest no és propi dels temps que corren. Ans al contrari.

Una cultura moderna per als nostres pobles hauria de basar-se en aquests plantejaments. És a dir, en el rebuig dels atavismes i en la potenciació dels continguts culturals que són propis i alhora compartits amb l’entorn. En el seu llibre sobre els terrissaires, Joan Ferreres reflexiona sobre el valor patrimonial d’aquesta tradició i sobre la necessitat d’un museu digne dels canterers, una vella aspiració que no s’ha concretat mai, mentre l’empremta del que un dia va ser la divisa del poble s’esborra cada vegada més de pressa. En aquest sentit s’han d’apuntar dues reflexions.

En primer lloc, un projecte de foment de l’interès turístic del poble que es dedique a la promoció i oblide la creació d’infraestructures com la d’un museu dels canterers, descarta d’entrada un potencial únic, que pobles com la Galera han sabut capitalitzar, i condemna a la invisibilitat un patrimoni excepcional.

En segon lloc, és evident que una acció correcta encaminada a la preservació, difusió i aprofitament, econòmic, educatiu, cultural, d’aquest potencial patrimonial demana un projecte sòlid i inversions per a la creació d’unes infraestructures inexistents i costoses per a l’escala de prioritats actuals.

Després d’assistir el passat cap de setmana a la III Fira Romana, em pregunto si una cosa potser trau l’altra. La fira romana és una idea exitosa d’una colla amb inquietuds com és el grup de teatre Los Ganxos, que la dinamitzen, i també de la xarxa d’entitats locals que s’hi aboquen. Atrau gent i genera dinamisme econòmic. El remot passat romà de Thiar Julia i la Via Augusta serveix a la pràctica com a pretext cultural per dinamitzar la vida local. És evident que, quant a continguts culturals, hi ha esperit d’innovació. Ara bé: em pregunto si aquesta innovació, que no sé per què em fa vindre al pensament el concepte de parc temàtic, exclou de fet la preservació i potenciació rigoroses del patrimoni cultural.

En la visita guiada a l’església que s’ofereix aquests dies de la fira de la mà del guia local Vicent Ortí, constato que, si bé la Llum de les Imatges va restaurar la meravella de custòdia de Joan Olzina que es guarda en el museu parroquial, aquest espai gaudeix d’exactament de la mateixa infraestructura museística que quan va fundar-se, fa més de quaranta anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s