Jugant amb el futur

Aquest 22 d’agost va aparèixer al diari Las Provincias, tal com ja s’havia esdevingut en algun altre mitjà valencià a començaments de la mateixa setmana, la notícia relativa als projectes contemplats en el concert previ del pla general d’ordenació urbana de Traiguera. D’aquesta manera, salta als mitjans de comunicació valencians el contenciós que obri aquest concert previ impulsat des de l’ajuntament traiguerí.

Val la pena repassar algunes de les fites de tan exímia iniciativa. Tenint en compte que el terme municipal abasta 59,80 km2, el pla proposa convertir en sol residencial 9,2 milions de metres quadrats, un desenvolupament urbanístic que permet augmentar la demografia local dels encara no 1.700 habitants actuals a 45.000, l’equivalent a la suma de la població actual de Vinaròs i Benicarló junts. Incloent-hi quatre camps de golf de 18 forats.

Dins d’aquest pla de desenvolupament urbanístic, es contempla una reserva de sòl per a la implantació d’una planta embotelladora de butà dins un polígon industrial d’inflamables que arriba al mig milió de metres quadrats, 50.000 dels quals serien ocupats per l’embotelladora. D’aquesta manera, hi ha el projecte de crear un polígon dedicat a activitats industrials perilloses, que s’ubicaria tocant a la carretera de Sant Rafel (CV-11) vora el barranquet dels Camps, lluny dels polígons residencials a desenvolupar.

Aquests plantejaments han donat lloc a una demanda d’informació per escrit adreçada a l’alcalde Carlos Roda per part d’un col·lectiu de veïns, demanda que pel que es veu encara no ha obtingut contesta. Aquest col·lectiu de veïns s’oposa a la planta embotelladora perquè pot donar lloc a un polígon industrial potencialment perillós a tan sols dos quilòmetres del poble.

Com sol passar en aquests casos, l’activitat de compra-venda de terrenys per a la construcció del polígon en què ha d’ubicar-se l’embotelladora de gas, corre en paral·lel als projectes municipals. De fet, sembla que seria l’empresa embotelladora qui estaria adquirint terrenys per crear el polígon industrial on anirien a ubicar-se altres empreses semblants, a les quals revendria els terrenys comprats ara als propietaris del poble. Com sol passar en aquesta mena d’iniciatives, resulta que el projecte va ser rebutjat anteriorment per un municipi de l’altra banda del Sénia.

Ja és penós que, com en el cas del projecte de la planta de reciclatge de fems de Sant Rafel, que va aparèixer temps enrere, s’intente ubicar al Maestrat infraestructures que tenen el mercat de destinació en una altra banda. No comparteixo de cap manera que ubicar infraestructures políticament compromeses el més lluny possible siga una idea intel·ligent. Pot ser molt astut qui la tinga, però és un fracàs per al conjunt de la societat que l’ha d’entomar.

Encara és més llastimosa la pràctica d’especular amb el territori comprant barat i revenent car. Resulta directament perillosa la ubicació d’una planta d’aquestes característiques a tan sols dos quilòmetres d’un nucli urbà. Això ja sembla la Basilicata italiana de Fa mil anys que sóc aquí, en què es narra la transformació brutal de la manera de viure d’aquesta regió del Sud a causa del descobriment de jaciments de gas. Doncs bé: la zona escollida per a la ubicació d’aquesta planta i del polígon industrial que l’ha d’acollir és pràcticament la zona més fèrtil del terme municipal, amb regadius i granges, llum i comunicacions. Cosa que en compromet seriosament la continuïtat.

Per si fos poc, tot aquest embolic té lloc en el marc d’un projecte d’urbanització per al qual costa trobar qualificatius. És a dir, tot això té lloc amb la participació activa de l’autoritat municipal, que ho afavoreix de manera expressa mitjançant el seu PGOU. Hom es pot preguntar per a quan és la previsió d’assolir els 45.000 habitants. Segurament, és una pregunta innocent. O no tant a la vista de quin és el panorama de la situació econòmica en què ens trobem en què casualment la principal activitat econòmica, la construcció, es troba en plena crisi. No sembla que els elaboradors d’aquests projectes ho tinguen gaire en compte. De totes maneres, vist que les coses com aquestes no solen arribar a existir per conjunció astral sinó per coincidència d’interessos econòmics, m’inclino més per pensar que, lluny de la irracionalitat aparent d’aquests projectes d’urbanització, hi ha intencions crematístiques ben elaborades al voltant de l’especulació del sòl. Potser els 45.000 habitants són una fita descabellada per megalòmana, però els beneficis de l’especulació amb el territori no ho són gens. Sobretot tenint en compte que un dia o altre hi haurà de passar l’autovia A-7 i el tren de gran velocitat, espanyolament dit AVE.

Diuen que, en un terme municipal, no es fa res sense el consentiment de l’ajuntament corresponent. No veig que en aquest cas es puga parlar exactament de consentiment. En qualsevol cas, convindria a qui pertoca tindre en compte que està a punt d’executar-se un intent de liquidació en tota regla de la manera de viure del poble tal com es coneix fins a l’actualitat. Si això no és jugar amb el futur que vinga sant Luis Tena Ronchera i que ho veja.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s