Protocols de les coses com són

L’acord signat pels consellers de salut de les dues úniques Generalitats que s’anomenen així en tot el món mundial deu ser, si no em falla la memòria, un acte de relació institucional negre sobre blanc que devia fer uns quants lustres que no es produïa. Si la sort de la negociació del finançament autonòmic no ho impedeix abans, aquest acord ha de donar lloc a un conveni per a la coordinació de l’atenció sanitària dels pacients de les zones limítrofes d’ambdues comunitats. Bé: això és dit en termes políticament correctes, tal com resa la notícia reproduïda a la web del Departament de Salut de la Generalitat de dalt. Parlant en plata, aquest acord posa remei a una vergonya històrica originada per l’estat de les autonomies, consistent en una descoordinació integral dels serveis sanitaris a banda i banda del Sénia, especialment en relació al transport. Per això mateix una de les reivindacions originàries de la Taula del Sénia va ser solucionar aquest desficaci.

A dia d’avui, els mandataris de la Generalitat de baix pareixen decidits, després d’anys d’anticatalanisme, a buscar noves aliances per mirar de millorar les seues pròpies finances, potser les que, entre les diferents autonomies espanyoles, presenten un endeutament més acusat, que ja ha donat lloc a la intervenció del Banc d’Espanya en el sentit de no deixar que aquest deute cresca més encara. Sense pràcticament oposició política, el PP valencià apareix ara fent maniobres per establir aliances amb la Generalitat de dalt. Són les voltes que pega el món. Després d’intentar anorrear pel broc gros allò de l’Estatut raspallat i ben raspallat, mentrestant el Tribunal Constitucional espanyol, aquella ínclita demostració de desprestigi, encara no s’ha decidit a emetre una sentència sobre els recursos presentats contra una llei orgànica refrendada a les urnes, ara és el moment de la col·laboració per assolir un tracte fiscal no excessivament sagnant com és l’actual. Potser sí que els empresaris valencians hi han tingut a veure alguna cosa, en aquest canvi d’orientació. Al capdavall, quedar desconnectats de les vies ràpides de comunicació, especialment de la connexió de l’AVE entre València i Barcelona, no és cap sort desitjable. Ja se sap que la dependència política té aquestes servituds, però això no trau que aquesta connexió no siga vital per als interessos econòmics del País Valencià.

Així doncs, mentrestant l’estat espanyol té pendents de solucionar unes quantes qüestions no pas poc rellevants sobre l’articulació política i econòmica dels nostres territoris, s’ha encès la flama d’una coordinació que, en lloc de ser notícia, hauria de ser habitual des de fa anys. Cosa que hauria estalviat molts malentesos i ignoràncies que no han beneficiat a ningú, tret dels amos del tros, tot s’ha de dir.

Pel que fa a tot aquest bollit, m’agradaria pensar que la qüestió dels mitjans de comunicació camina per la mateixa via d’entesa. L’agressivitat desplegada per la Generalitat de baix contra les emissions dels canals de TVC al País Valencià, després d’anys de tolerància, no deixa de ser un cas de franquisme en tota regla, inaudit en l’era de la llibertat comunicativa. I les amenaces sobre aquestes emissions continuen la seua via. Si no fos perquè la peripècia d’aquestes emissions ja n’han passat de tots els colors, incloses les actuacions d’algun ministre d’Indústria que més tard ha esdevingut president de la Generalitat de dalt, podria pensar-se en un futur bastant poc lluminós. I no seria d’estranyar, vista la cabuderia invertida a fragmentar per la via política un mercat comunicatiu de més de 10 milions de persones. Potser no siga el cas i tot s’acabe solucionant mitjançant la reciprocitat de recepció dels canals de les altres entitats territorials. En tot cas, aquesta reciprocitat, si no inclou IB3, la televisió balear, tampoc no serà completa, si és que s’arriba a produir en aquest interludi en què ens trobem.

Doncs sí: el que per causes diguem-ne naturals és normal des de fa temps en l’espai comunicatiu de bona part de la Ilercavònia potser és a prop de generalitzar-se (què vol dir, si no, la paraula Generalitat?). Encara no s’acaba de saber ben bé com, però podria ser. Mentrestant l’absurd de la descoordinació dels serveis sanitaris es posarà a l’alçada de les circumstàncies, si déu vol.

Tants d’anys de baralles per punyetes i de mirar cap a un altre cantó per acabar signant acords en una taula presidida per una única senyera pelada per tota simbologia institucional! Per fer cap aquí, no hauria calgut tanta llenya al foc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s