Jo hi era

Dissabte al tard a Vallromanes (Vallès Oriental), a la presentació del llibre La catosfera literària 08, que és la primera antologia de blocs en català, tal com resa el subtítol, on en lloc de «blocs» diu «blogs» per raons que, sent sobre un concepte tan nou, resulten tan velles i feixugues de comentar.

El recull té l’origen en les Jornades de la Catosfera 08, que van tindre lloc a Granollers a començaments d’any. Els organitzadors d’aquestes jornades, tots entusiastes d’aquesta nova forma de comunicació que són els blocs, van proposar-se d’editar un llibre amb una mostra de 100 blocs de contingut literari i escrits en català. Un jurat, entre el qual hi havia Jesús M. Tibau, autor del bloc tens un racó dalt del món, un dels més llegits de la catosfera creat des de Tortosa, va ocupar-se de fer la selecció i l’editorial Cossetània de Valls, al capdavant de la qual hi ha Jordi Ferré, d’editar-lo i llançar-lo al mercat. Molt interessant persona, Jordi Ferré, a qui ja vaig sentir parlar fa mesos en una trobada literària entre editors i escriptors de la Ilercavònia que va tindre lloc a la biblioteca d’Amposta. Una visió preclara de la posició de les editorials que treballen a nivell comarcal i intenten fer forat en el mercat de les grans ciutats dominats per les editorials més comercials, tot sense malmetre ni un gram de la identitat comarcal, i sense complexos de cap tipus.

Vaig a Vallromanes perquè dins de la selecció hi ha un text meu i perquè de fet em queda a prop. El text es va escriure al desembre del 2006, com la gran majoria del bloc, per a la columna homònima de Vinaròs News. És així que, d’alguna manera, hi ha una connexió entre la publicació vinarossenca i el món de la catosfera. A la presentació es parla de literatura 2.0, és a dir de la literatura creada des d’Internet i per ser difosa i llegida a Internet. Faig l’exercici mental de pensar si el que escric aquí és literatura o no i em dic que sí: literatura de no ficció, assaig, opinió, columnisme. Penso si pot considerar-se si és 2.0 i efectivament és així. Vaig començar a escriure-hi l’estiu de 2005 perquè havia contractat una connexió que m’oferia aquest servei i vaig provar d’experimentar-hi. Passava uns dies al Maestrat, i des de Xert vaig començar a escriure sobre la Ilercavònia perquè pensava que podia ser un bon tema de reflexió. Perquè podia servir per reflexionar sobre una identitat una mica imaginària i més real del que potser pareix, i perquè fer-ho és per a mi un exercici d’adscripció, de reiteració i de manteniment. A l’estiu de 2006, quan els escrits que havien anat apareixent a Vinaròs News van acabar-se, Emili Fonollosa va estar encantat d’incorporar els textos d’Ilercavònia com a columna de la publicació quinzenal. Avui, el bloc és bàsicament l’arxiu d’aquestes col·laboracions. Així doncs: sí que es tracta de literatura 2.0.

A l’hora d’ubicar localment el bloc, vaig donar el nom de Traiguera. De fet, el bloc s’escriu gairebé sempre des de Vilassar de Mar, i excepcionalment a Xert. Tractant-se d’un bloc centrat en la temàtica que delimita el topònim Ilercavònia, ubicar-lo a Vilassar de Mar em pareixia una extemporaneïtat. Si sóc de Traiguera, d’alguna manera, sempre escric des del meu poble. No hi fa res que físicament no siga així. Avui, la Xarxa permet aquestes desubicacions o, si voleu, unes possibilitats noves. Unes possibilitats que trobo molt bones. A més, ubicar-lo a Vilassar de Mar no hauria tingut la rellevància que obté ubicant-lo en un nord valencià amb dos escassos blocs, tres si es té en compte el bloc del castellonenc Josep Porcar, que és un puntal actiu de la catosfera. M’agradaria participar en una xarxa de blocs del Maestrat com hi ha l’Ebresfera, una xarxa que té un paper influent en el panorama de les noves relacions socials que creen les tecnologies de la informació i la comunicació al nostre país. Ja veig que potser encara falta.

Bé doncs, l’acte de presentació inclou una lectura seleccionada d’alguns fragments representatius i, inusitadament, l’actor Jaume Comas llegeix les primers línies de “Dissabte al matí”, que és un escrit extret de la vida diària de Traiguera. Moments d’emoció. Tinc un record pels meus pares i mon germà i un orgull íntim de ser qui sóc. Toni Ibáñez, que és l’organitzador de tot plegat i un autèntic visionari d’Internet diu durant la presentació que potser d’aquí a molts anys, quan els xiquets que són a la presentació facen memòria, podran dir que en aquell acte sense precedents, ells hi eren com hi eren els meus fills. Només cal esperar que sàpiguen i vulguen millorar la vitalitat de la llengua amb què avui escric, que té en aquest llibre una mostra eloqüent.

Un llibre diferent, per comprar, llegir, navegar i despertar el/la blocaire que portem dins.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s