Tortosa, encara

Afirma Roc Salvadó que una de les causes profundes del desplaçament cap a la perifèria política, social i territorial de Tortosa i de les Terres de l’Ebre és la desaparició de les estructures administratives de l’Antic Règim, que situaven la ciutat com a cap de vegueria primer i de corregiment després de la guerra de Successió, i la inclusió en la província de Tarragona en virtut de la divisió centralista de l’estat liberal, que va copiar literalment el model departamental francès, el 1833.

No sé si es pot deduir que d’aquell fet se’n derive la progressiva pèrdua de rellevància de la ciutat i del seu territori en relació al conjunt dels Països Catalans. No hi ha dubte que existeix una evolució del conjunt de la Ilercavònia cap a la marginalitat perifèrica a mesura que es consolida l’estat liberal espanyol, si es compara amb l’Edat Mitjana, quan Tortosa mateixa i Morella, Traiguera i Sant Mateu ocupaven llocs destacables entre els nuclis més poblats dels estats respectius de la monarquia catalana.  La persistència del carlisme durant el segle XIX, no tan sols a les Terres de l’Ebre, sinó a tota la Ilercavònia i les conseqüències de les tres guerres que s’hi relacionen també hi deuen tindre alguna cosa a veure. Aquesta deriva perifèrica tan sols s’ha començat a corregir molt recentment, ja pràcticament en el segle XXI, arran sobretot de les mobilitzacions antritransvasistes, quan el territori que capitalitzava socioeconòmicament Tortosa ja havia entrat en una dinàmica de fragmentació, si no nova, més acusada.

No ens enganyem, històricament les terres a banda i banda del Sénia, i especialment les del delta, no han estat un lloc fèrtil i només la persistència d’un model econòmic molt vinculat a l’agricultura va acabar per desermar-les, ja al segle XX. Això no obstant, dins de la monarquia medieval, la Ilercavònia ocupava un lloc al centre del triangle comunicacional dels tres grans nuclis de poder: Saragossa, Barcelona i València. Amb l’arribada de l’estructura provincial, al segle XIX, aquesta centralitat, esborrada d’entrada per la impossibilitat d’establir una capitalitat provincial, va perdre’s a causa del desplaçament del centre de poder fora del triangle esmentat. Més recentment, la implantació de les autonomies actuals ha operat una veritable desviació de fluxes socioeconòmics entre els dos vessants del Sénia. No tan sols això: l’evolució política ha acabat establint percepcions distorsionades des del moment que un regionalisme de via estreta molt made in Spain ha sembrat i continua sembrant l’allunyament.

No cal insistir gaire que el creixement econòmic més recent, no sé si dir afortunadament per al conjunt del territori, ha incidit encara més en el desdibuixament de la capitalitat que ens ocupa. Altres pobles han crescut molt econòmicament i això ha revertit en una variació del pes específic de cada un dins del conjunt. Segurament, les polítiques de les administracions territorials hi deuen haver incidit d’una manera o altra. Això no obstant, cosa a la qual Roc Salvadó no dedica gaire atenció, també cal pensar en la dinàmica pròpia de cada lloc per explicar-ne l’evolució. En aquest sentit, el poble de La Sénia és un exemple molt il·lustratiu.

Avui, Tortosa torna a ser una ciutat tocada, una ciutat ferida pel paper galdós que la història li ha reservat en aquesta època de descrèdit. I si això passa al que se suposa que és la capital, històrica si més no, es pot aplicar igualment al conjunt de les Terres de l’Ebre.

El dia que les emergències nacionals, mediambientals i territorials permeten una mica de respiració, potser que es faça la reflexió sobre les dinàmiques socioeconòmiques, i també culturals, de Tortosa i del conjunt de la Ilercavònia. Perquè al capdavall la posició perifèrica és comuna per més turistes que ens visiten a l’estiu i per més camps de golf que es contruïsquen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s