Anar-se’n de mare

Llegeixo alguns articles periodístics i d’opinió sobre el transvasament de l’Ebre a Barcelona, després que el Congrés espanyol ratifiqués el decret-llei que el farà possible. A hores d’ara ja vaig bastant perdut i costa d’entendre tota la polèmica que s’ha generat al voltant d’aquesta qüestió.

D’entrada, la votació al Congrés espanyol ja ha donat lloc que l’alcalde d’Ulldecona, Lluís Millan, abandone ERC a causa de la posició adoptada pel partit independentista, que s’hi va abstenir. Segurament, no serà l’única conseqüència d’aquest diguem-ne ball de bastons dialèctic.

De bones a primeres, en anunciar-se la solució del minitransvasament, els dirigents transvasistes de València i Múrcia van abraonar-se sobre un dels principals motius del seu èxit polític: la reivindicació del tranvsament de l’Ebre fins a Almeria, des d’on, per cert, no se senten veus reclamant-lo.  Dies més tard, els governs autonòmics valencià i murcià van acceptar les explicacions del ministeri espanyol del ram, tal com ho van fer tots els gorverns autonòmics. Així doncs, en què quedem?

Més tard, arribat el moment del posicionament en el legislatiu espanyol, li va tocar el torn als partits del govern català. Després de fer saltar la llebre des de la capçalera del Segre, ara tocava la cabotada. Per cert: dies abans de l’anunci de la captació del Segre pel tunel del Cadí (si en som d’imaginatius) vaig poder comprovar com de buit baixava el riu ben a prop d’on van aparèixer les famoses estaques de la captació que no es va fer perquè de Madrid van dir que no, posant un cop més el govern català en evidència.

Doncs bé, ERC, fent equilibris, com sempre, entre la seua participació al govern català i el posicionament de la formació al territori (concepte que caldria analitzar a fons un dia o altre), anunciva que s’hi abstindria. Pel que es veu, la mesura de portar aigua a Barcelona al preu que siga ja els va bé, però ha de mirar de no fer emprenyar la parròquia. A més, hi ha el passatge sublim del pagament de l’operació, a càrrec de la coneguda disposició de l’Estatut segons la qual l’Estat ha de fer en set anys les inversions que no va fer en els 23 anteriors. O siga, parlant en plata, que l’Estat descompta el cost del transvasament de les inversions que se suposa que ha de fer en el que queda dels set anys en qüestió. D’això se’n diu, col·loquialment, cornuts i pagar el beure. Això no obstant, a parer d’Esquerra, no acaba de justificar un vot negatiu.

Per la seua banda, ICV el dia abans encara no sabia què votaria. Després que el seu conseller de Medi Ambient les haja entomat de verdes i de crues, amb agnòstica rogativa a la Mare de Déu de Montserrat inclosa, ha acabat donant el sí al transvasament tot adduint la raó de l’emergència nacional.

Finalment, el PSC del president Montilla s’ha apressat a fer veure que estava d’acord amb el dictat de Madrid en un episodi més del número continuat del mag que s’empassa les espases.

CiU, el partit de l’oposició a Catalunya, per raons semblants a les esgrimides per ERC, també s’hi ha abstingut. Tractant-se d’un partit extransvasista, la seua posició no deixa de fer pensar en la del gat escaldat. Va emprendre el seu pas a l’oposició sumant-se al PHN del PP i va acabar distanciant-se d’un posicionament al qual s’havia afegit més que res per mantenir la poltrona, quan ja havia aixecat l’oposició del consabut territori, cosa que, al capdavall, va desembocar en el seu pas a l’oposició.

I a tot això, l’antitransvasisme de la PDE s’ha quedat sol aguantat la bandera blava de la defensa del riu a ultrança. L’argument és clar i senzill: el transvasament a Barcelona obri la boquera del transvasament al País Valencià. Una cosa o altra hi ha de tot això. No perquè el decret-llei ho suggerisca o ho deixe implícit. Les raons cal anar-les a buscar a l’escenari dels fets.

Se pot saber quina és la finalitat real del canal Xerta-La Sénia? Deixant de banda el cadàver hidràulic Xerta-Càlig, com pot ser que es vulga executar un canal de l’Ebre a la Sénia quan en aquesta conca, si és que es pot parlar en aquests termes, hi ha el titulat embassement d’Ulldecona, del qual, per cert, no parla abasolutament ningú?

El cas és que  la posició contrària al transvasament que manté la PDE s’ha quedat amb l’únic recolzament del solitari representant parlamentari d’IU, referent d’EUiA al Principat. Com queden de lluny els temps en què tots els partits que volien desallotjar la dreta de la Generalitat de Catalunya i del govern espanyol s’afegien a la defensa a ultrança que avui pareix una posició tan esbiaixada. I com els compromisos que van subscriure en aquella època pareix que s’han acabat tornant aiguapoll a causa de la sequera que amenaça l’urbs i ja comença a tenir-hi efectes.

Total: encara no he acabat d’entendre com l’allargament del minitransvasament a Barcelona es farà sense traure més aigua del riu de la que es trau actualment. Així ara, la que més tard anirà a Barcelona, què la fan?

Continuarà

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s