Cultura i territori

Rebo comunicació del professor Miquel Àngel Pradilla que dissabte 12 d’abril és la presentació de les actes del II Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, que apareixen publicades de la mà de l’editorial benicarlanda Onada. L’acte té lloc al Museu del Montsià, a Amposta. Aquesta comunicació m’arriba per la comunicació que vaig presentar-hi, que tractava de la fase inicial del projecte Imatge de Traiguera. Les actes del congrés es presenten en dos volums, un de dedicat a les arts i les lletres i un altre obert a l’herència patrimonial i la temàtica socioeconòmica de les nostres comarques.

En primer lloc, val a dir que la denominació del congrés, que recorre a la demarcació eclesiàstica per fixar la seua àrea territorial, pot sonar més o menys directament confessional. Pareix que és una manera de dir orientada a la neutralització d’hostilitats administratives provinents dellà lo riu d’Uixó, que dirien els antics. No té, vistos els continguts del que s’hi va tractar, tant en aquesta segona edició de 2006 com en la primera de 2001, cap tombant específicament religiós. Cosa que d’altra banda, algun dia algú podria estudiar, no en el sentit doctrinari, sinó en l’històric. Perquè al capdavall: quines són les causes que la diòcesi de Tortosa haja ocupat al llarg del temps el territori que ha ocupat? Potser avui pot parèixer una arbitrarietat, que els guardians de la santa raó d’estat ja han mirat d’esmenar, però és evident que les arrels d’aquesta organització s’enfonsen molt avall en les profunditats del temps. Avui no és la raó religiosa, sinó la coordinació organitzativa de les universitats Rovira i Virgili i Jaume I el motor del congrés

Fent un cop d’ull als títols de les comunicacions i articles de les actes, es constata que una majoria d’aportacions tracten temes corresponents a les Terres de l’Ebre. A poc distància, hi ha una altre gruix d’escrits que tracten les comarques de la diòcesi en conjunt. S’hi pot afegir un grup minoritari d’aportacions corresponents a les comarques valencianes. Així doncs, hi ha un pes específic de les temàtiques centrades en les comarques de les Terres de l’Ebre que segurament deu respondre a unes causes concretes. Personalment, hi apuntaria que els estudis locals, siga de procedència universitària, siga al recer de grups i centres d’estudis, al sud del Sénia passen una època relativament fluixa. Han tingut moments millors, més productius i de més compromís amb la realitat sociolingüística del Maestrat i els Ports.

La iniciativa d’aquest congrés de cultura i territori, al meu entendre, és d’allò més interessant, perquè fa aflorar estudis que, partint del rigor científic propi de les instàncies acadèmiques que l’organitzen, proporciona un canemàs de coneixements que poden servir per millorar el que sabem de nosaltres mateixos, i creen comunitat científica en el seu àmbit territorial, cosa que, vista la posició geogràfica respecte de els seus universitàries, no deixa de ser ben suggerent.

No cal dir que el Museu del Montsià és un lloc perfecte per portar a terme un acte d’aquestes característiques. Al capdavall, s’hi van celebrar les sessions acadèmiques del congrés, que és un tipus d’activitats que haurien de promoure els museus a fi d’espolsar-se l’encarcarament que el pas del temps sol, volent o no, inocular-los.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s