Vicente Meseguer

Vaig rebre amb sorpresa la notícia de la mort prematura de Vicente Meseguer. Avui, entre nosaltres, una mort als 68 anys no deixa de ser una mort prou prematura. No és que ens coneguéssem personalment. Al capdavall només tinc signat algun llibre seu sobre Canet lo Roig i algun altre sobre el Maestrat, si bé sóc coneixedor de la seua trajectòria com a historiador. I dic historiador perquè no ha estat fins ara que m’assabento que, de fet, aquesta no era la seua dedicació acadèmica, com jo imaginava.

I és que la imatge pública que va transmetre Vicente Meseguer en vida era aquesta, la d’historiador del Maestrat. Penso que la seua labor de recerca històrica, que sempre em va parèixer, no hi ha per què negar-ho, una mica diletant, és el que, al capdavall ha esdevingut el signe pel qual se l’ha conegut més enllà del seu cercle personal.

Per diversos motius, la notícia i el fet d’escriure’n aquestes ratlles em suposen, més enllà de la tristesa per una vida malaguanyada que encara devia tindre unes quantes coses per dir, un sentiment de, per dir-ho d’alguna manera, ràbia intel·lectual, cosa que en pla col·loquial pot transcirure’s per mala llet.

En primer lloc, em rebenta que un company de professió tinga tan poc temps per gaudir de la jubilació després dels anys de dedicació, perquè estic segur que encara hauria pogut aportar molt més al coneixement històric del nostre país.

En segon lloc, em confon la desaparició d’un pes pesant del Centre d’Estudis del Maestrat, ja que n’havia estat el responsable de publicacions i és en aquest sentit que la seua labor és del tot remarcable més enllà de la seua tasca de recerca històrica. Dit planerament: Vicente Meseguer va fer possible la publicació d’una sèrie considerable d’estudis històrics centrats en el Maestrat. Una sèrie d’estudis històrics que correspon a una època i a una generació d’historiadors del Maestrat que pràcticament des de la Transició han contribuït a la recuperació de la memòria històrica d’una comarca amb una personalitat diferencial a prova dels maltractaments culturals a què ha estat i continua estant sotmesa per part dels qui la voldrien esborrar del mapa humà i polític valencià. I em confon perquè progressivament el Centre d’Estudis del Maestrat va perdent el potencial generacional que tenia sense que es puga afirmar que se’n renova el dinamisme. I això és preocupant. No és que compartisca l’orientació del gruix dels estudis que s’han desenvolupat en el si del CEM. No m’agrada el model historiogràfic que practica perquè ja se sap que la historiografia sempre té, encara que siga involuntàriament, una orientació política, i la incapacitat del CEM per reivindicar el Maestrat més enllà d’un localisme de volada provinciana i transfons espanyolista, dóna compte de les limitacions que té, que, com pot veure’s, no són unes limitacions específicament científiques. Però millor és això que el silenci, i ja he dit alguna altra vegada per ací que hi ha una tendència al silenci de les entitats d’estudis del territori. I és un mal senyal.

En tercer lloc, m’irrita especialment no trobar cap notícia referent al traspàs en els rotatius castellonencs, tret d’un breu a Mediterráneo. Tan marginal se suposa que és l’obra d’aquest historiador per merèixer tan poca atenció en aquest moment? Aquesta absència em pareix molt il·lustrativa de moltes coses.

El 2000 Vicente Meseguer va publicar Paisajes, pueblos y gente del Maestrat, un recull de textos breus sobre el que podríem anomenar el Maestrat profund, que ell coneixia de primera mà. Al llibre hi apareix la seua passió per l’excursionisme, per la memòria oral i les tradicions. En aquests temps en què hi ha llibres sobre el Maestrat fets per a turistes, del tot inconsistents, un llibre com aquest és una autèntica delícia, de lectura obligada per a qui vulga conèixer el país tal com és, o com va deixant de ser. No ho sé.

El 1980 Vicente Meseguer va iniciar a la revista Traiguera una sèrie d’escrits sobre la Ilercavònia íbera, que inclouen, com no podia ser d’una altra manera, el tractament de la qüestió irresolta d’Intíbilis. Els primers paràgrafs del primer article són del tot significatius per entendre aquest país de la Ilercavònia:

»Ilercavonia es una antigua región recayente a la costa levantina de España, que debió estar muy poblada en la antigüedad según se desprendre de los textos y referencias de historiadores y geógrafos griegos y latinos que visitaron nuestra península a partir de los siglos VI y V antes de Cristo.

»Si nosotros pretendemos llevar a cabo una expedición al pasado, una excursión por las tierras y el mundo ilercavónico, obedece senzillamente a que nos sentimos, o mejor, somos, ilercavones. El Baix Maestrat, sus pueblos, se encuentran en el corazón de Ilercavonia; nuestros pueblos fueron, los hallazgos arqueológicos así lo vienen confirmando, importantes núcleos de aquella nombrada región que contó con varias ciudades, las cuales dieron valerosos guerreros e intrépidos caudillos que se constituyeron en la pesadilla de Carthago y Roma.

»De ahí pues nuestra inclinación per la s cosas de este antiguo pueblo; acaso sea la llamada de la sangre, pues no olvidemos que se trata de nuestros más directamente documentados antepasados. No debe sorprendrenos por tanto el interés que mostramos poe este sigular pueblo, ni el que hurguemos afanosamente en el pasado. Andamos por caminos viejos, muchas veces impracticables, que se resisten a que retrocedamoshacia dicho pasado; pero son las raíces las que tiran insistentemente de nosotros, y eso es bueno, pues no conviene que el hombre viva desenraizado; conviene que muchas veces el hombre recuerde su origen para que rebaje su orgullo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s