Vi

Vaig a comprar unes poques botelles de vi a un celler especialitzat, que té un estoc que fa caure d’esquena per la quantitat de material dipositat i per les quantitats dels preus de moltes de les botelles que s’hi venen. El catàleg és internacional però el gruix del mostrari queda conformat amb vins catalans, de Rioja i de la ribera del Duero. Això es completa amb alguns Somontano i una petita mostra de bascos i gallecs. Ni un sol vi valencià, inexplicablement.

Entre tanta variació, el meu objectiu és alguna cosa de la Terra Alta. En aquesta època de l’any encara vénen de gust els negres. Els vins de la Terra Alta són vins de corpulència cada cop més refinada, en què el tradicional grau es presenta amb una riquesa de matisos que, presos amb la consideració que fa al cas, resulten d’una personalitat magnífica.

Recordo els diumenges de matí quan anava de xiquet a la cooperativa del poble a comprar la garrafeta de vi a doll. Assegut davant l’aixeta de la tina, un home assegut en una cadira de llata, amb una paciència infinita, posava un gran embut de llanda a la boca de la garrafa i deixava rajar el vi, d’una rojor de mangrana o bé blanc d’una verdor pàl·lida. La qüestió era no deixar-ne escapar ni gota. Al magatzem de la cooperativa, on hi havia trulls i cofins apartats a munts, només entrar, la fortor de sansa premsada, de ranci, envaïa l’olfacte. Després, mentre el vi rajava del doll, una altra olor més fresca i penetrant deixava sentir-se.

El final de la vinya al Maestrat va venir de la mà d’una modernització subvencionada de l’agricultura que, mirada amb perspectiva, potser no era més que una política de reducció de determinats conreus a fi d’assegurar-ne la pervivència en altres zones. La vinya a l’interior del Maestrat va sobreviure bé a la desaparició del vi Carlón, que va expandir-se arreu d’Europa i fins a Amèrica a la segona meitat del segle XIX. Als anys 30 del segle XX ja es trobava en procés de desaparició.

Conec poca informació sobre les qualitats d’aquest vi. M’estranya que es tracte d’un vi “molt aromàtic, envellit, amb un color daurat preciós”, tal com el descriu l’única persona que diu conservar-ne la mare. En el seu temps es comercialitzava com a vi de taula. Avui, el vi del Maestrat està pràcticament desaparegut del mercat tret d’alguns embotelladors xicotets i lògicament la vinya es redueix al consum domèstic. Com qui diu, al Maestrat s’ha d’importar. Desconec si pot establir-se un paral·lelisme entre aquest vi i els vins de la Terra Alta o el Matarranya. Tenint en compte que una de les característiques que diferencien aquests vins és la contundència del seu gust i ben sovint també la del seu grau, m’agradaria imaginar-me que el vi Carlón era paregut. A Epitafio a una prosperidad (Benicarló, 1989) Adolfo Sanmartín parla amb profunditat del negoci del vi al Benicarló del segle XIX però no diu res de res de les qualitats que tenia.

Per cert que un celler de Batea comercialitza un vi blanc de 13,5o amb el nom Ilercavonia. Una motivació o altra deu haver-hi per emprar aquest nom. Segurament deu ser qüestió de renovar-se o morir. La imatge dels remolcs carregats de raïm esperant per descarregar a la cooperativa del poble ja forma part del passat. Me’n queda la sensació vaga que la desaparició del conreu de la vinya al Maestrat no va ser un procés casual, determinat per imponderables com ara la fil·loxera, que a principis del segle XX va ser una de les causes que el negoci del vi Carlón se n’anés en orris.

Al capdavall, no és el gust de les coses properes un element indestriable del que som? En aquest sentit la Terra Alta és una bona proveïdora de gustos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s