Tortosa

Visita a Tortosa per raons de faena. Vaig acompanyat i hem de parar a dinar abans d’arribar-hi. S’ha fet tard i entrem en un restaurant a peu de carretera, on ja havia menjat feia temps. Només entrar una trompada de pudor de caliquenyo ens anuncia l’ambient del local.

Venint directes de la capital, el canvi de registre és notori, malgrat les bones maneres del servei atès per cambrers d’origen difusament estranger. Hi ha una colla de homes fent sobretaula que pel que es veu ja tenen la jornada al sac. Salt a la Ilercavònia de ran de terra. Sentim sense escoltar com parlen de com han canviat les condicions de l’activitat cinegètica al delta de l’Ebre, de com cal que actue el visitant que és amb ells a taula si es troba en determinades circumstàncies i etcètera. La conversa deriva cap a la generalització i la queixa al voltant de com les formes de vida pròpies del país van sent arraconades per un autoritarisme atribuït a l’administració. Dic aquí les relacions amb la legalitat vigent sempre han sigut ambigües per situar la persona que m’acompanya. No fos cas que tot plegat quedés excessivament feréstec. I no puc negar que aquesta condició de feréstec no la veig en absolut malament, si bé s’ha de reconèixer que resulta molt difícil de donar a entendre a qui no hi té un contacte que la face comprensible.

Hi ha un paral·lelisme cert entre l’evolució urbana de la Tortosa vella i la de la Barcelona vella. A banda dels boterns urbanístics oberts per airejar llocs degradats, hi observo com s’hi han anat ubicant edificis dedicats a serveis públics, a fi de generar-hi una certa activitat que atrau gent a diari. La biblioteca Marcel·lí Domingo n’és un molt bon exemple que em fa recordar infraestructures semblants que hi ha a Barcelona. El paral·lelisme demogràfic és també evident i planteja el mateix contrast entre uns edificis que atrauen gent que hi va a treballar o per utilitzar els serveis públics que hi ha ubicats i uns habitants d’origen estranger que han ocupat l’espai urbà que l’evolució de les ciutats havia portat a l’abandonament i la degradació. En aquest tipus de barris es pot experimentar la sensació momentàniament al·lucinant de ser a Istanbul o qualsevol altra ciutat riberenca mediterrània. No ho critico en absolut. És una realitat que es consolida dia a dia i sens dubte apunta com pot anar la cosa en el futur. Només remarco els contrasts de la situació i de quina manera aquest panorama urbà contrasta alhora amb el seu entorn circumdant.

Passem vora la gran nau del mercat central i no puc evitar de pensar en les visites que hi vaig fer quan de xiquet anava al metge. L’edifici del mercat se m’apareix d’unes dimensions extraordinàries, com una gran nau ancorada vora un riu que ha deixat de ser navegable i espera crescudes futures. Dic és una ciutat decadent i qui m’acompanya fa no, té un encant especial. La presència del riu la dota d’un encant que potser els que no la coneixen perceben nítidament. S’ha fet de nit i passem el pont de l’Estat. Pot ser sí que es tracta d’això: la panoràmica és de postal. La boira que inusitadament acompanya el temps aquests dies, aquí on el vent de dalt neteja sempre l’horitzó retallat dels Ports, avui en aquesta hora confereix a la ciutat una pàtina continental, atlàntica, més pròpia de la civilitzada Holanda que no de la feréstega ribera ibèrica de la Mediterrània.

Aquesta setmana el circ electoral ha tornat a reposar el numeret del transvasament, que ara no sabria dir si és de pallassos o de trapezistes. La qüestió és esgarrapar uns votets allà on les butaques poden canviar de cul. N’hi ha que s’han especialitzat a explotar la queixa per l’aigua que no tenen i voldrien per gastar i els va prou bé. Passen per ser gent d’ordre i seny, de moral beneïda. No hi ha major feréstec que el depredador.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s