Jaume I

Tot just demà mateix 2 de febrer fa 800 anys del naixement del rei Jaume I el Conqueridor a Montpeller. En aquestes dates, el setmanari El Temps de València, publica uns suplements dedicats a rutes que tenen com a motiu la figura del rei conqueridor i coincideix que justament aquesta setmana el suplement està dedicat a “Les passes del rei pel Maestrat i els Ports”, amb text escrit per Enric Guinot, professor d’història medieval de la Universitat de València. Es tracta del lliurament número 11 de la sèrie, “De Peníscola a Morella”, l’edició del qual ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments de Morella i Vinaròs. La ruta té un caràcter marcadament turístic i fa parada a Peníscola, Vinaròs, Ulldecona, Monestir de Benifassà, Sant Mateu, Catí, Culla, Vilafranca, Ares del Maestrat i Morella, tot resseguint la petja del rei.

No sé si la visió que dóna aquesta ruta coincideix poc o molt amb la realitat històrica de la configuració del Nord valencià en els primers temps del seu pas al domini croat catalanoaragonès. Segurament a causa del caràcter de l’escrit, tan sols es fa menció d’algunes instàncies de l’època que van protagonitzar els primers temps de la conquesta i el poblament cristians més al Sud del Sénia: els ordes del Temple i de l’Hospital, per exemple. Diria que se n’obvien d’altres, com ara l’autoritat que de primer moment va exercir el castellà d’Amposta sobre el territori, la importància de la batllia del castell de Cervera en la configuració de l’anomenada mensa maestral, el conjunt de viles del castell que havien de constituir el nucli històric del que al segle XIV passaria a ser el Maestrat Vell de Montesa; o la citació del seu Llibre dels feits del mateix rei en relació a Morella: “logar que fa per nul hom sinó a Rei“, que té a veure amb l’interès estratègic que el Conqueridor va dispensar-li, en contraposició a la feudalització inicial que va exercir-hi Balasc d’Alagó. Això no obstant, la ruta pot servir per resseguir la presència i l’herència del rei fundador del Regne de València, que és encara avui el més antic referent polític compartit pels diferents països del que la historiografia espanyola anomena la Corona d’Aragó.

Una matisació que sí que recull bastant bé la ruta és la diferenciació entre les possessions reials i les feudals. La designació de Maestrat de Montesa, amb la tinença de Benifassà i la setena de Culla, fa referència als territoris que, des del moment de la conquesta al segle XIII fins a pràcticament la desamortització del segle XIX, eren d’administració senyorial de l’orde valencià, mentre Morella i el seu terme, pràcticament tota la comarca actual dels Ports, i Peníscola i el seu terme, que arribava fins a Sòl de Riu, eren d’administració reial. De fet Peníscola va passar a mans de Montesa entre 1319 i 1488 i va retornar al domini reial. Morella no va pertànyer mai al Maestrat. La sort del topònim va variar al segle XIX amb l’ús que se’n va fer per designar, grosso modo, els territoris carlins durant les guerres dinàstiques, i al segle XX, amb la desfiguració que hi va aplicar el franquisme via la Mancomunidad Turística del Maestrazgo, repetida amb aquella felicitat fins avui mateix.

En qualsevol cas, no ve malament revisitar uns orígens que a segons qui li deuen parèixer arqueologia de les civilitzacions passades, per la senzilla raó que ja forma part d’una altra cosa sense haver-se plantejat ni poc ni molt per què. Tota l’herència jaumina, el llegat foral del Regne de València se’l va polir Felip V de Borbó, tal com recorda l’erudit vuitcentista Joan antoni Balbas en El libro de la província de Castellón en parlar del Decret de Nova Planta: “Con este decreto quedó destruida la obra más bella del insigne D. Jaime I, tan admirada y respetada, á cuya bienechora sombra se desarrollaron todos los gérmenes de vida, riqueza, adelanto y progreso del país”.

Si hi ha cap referent actual que faça memòria de la figura del rei és el nom de la universitat castellonenca, que porta el nom del rei. Per cert: segur que no és un silenciament intencionat referir-se a la Universitat Jaume I mitjançant l’acrònim UJI pronunciat uji en castellà? No es pot assegurar del tot. Ara, això sí: referir-se a la universitat jaumina pronunciat aquesta conjunció horripilant de sons, a part de ser una pedanteria coenta, denota formar ja part d’aqueixa altra cosa que s’esmenta adés. Una mica de dignitat, si us plau. Tan difícil és referir-s’hi anomenant-la la Jaume I? Doncs pareix que sí. Deu ser per les associacions d’idees nacionals que involuntàriament deu provocar en certes ments. Unes associacions d’idees que continuen ben vives després de 800 anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s