Morella-Frankfurt

Vaig al Saló del Llibre de Barcelona dissabte a la tarda amb la idea difusa de trobar alguna cosa aprofitable. En un racó de la nau que fa de saló hi ha una estesa de butaques amb armaris baixos i tot de televisors de plasma. També hi ha una gran escultura cinètica formada per molts fulls de cartolina representant llibres amb un nom d’autor/a ben visible, penjant d’un fil.

Hi ha una estesa de catàlegs de la presència de la cultura catalana a la darrera fira del llibre de Frankfurt del Main, Hessen, Alemanya, aquest gran parquet del mercat editorial internacional a on en aquesta edició va ser convidada aquesta cultura. Normalment s’hi conviden països dels que tenen de tot, però es veu que ara valia la pena fer una excepció, segurament per la dimensió i la qualitat de la cultura que es fa en català. Quim Monzó repetia incansablement el seu discurs en una de les teles mentre la gent s’ho mirava escarxofada als sofàs, fullejant el que tenien a mà.

Els catàlegs són grossos com revistes de disseny de mobles. En un hi apareix un llistat de tots els autors i autores amb prou projecció, amb ressenya en alemany, català i anglès, i la llista dels llibres que té traduïts a altres llengües. Fullejant-lo, penso que l’organització de la presència catalana a Frankfurt ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya via Institut Ramon Llull, ha comptat amb la participació del Govern de les Illes Balears, que va eixir-se de l’Institut Ramon Llull quan el PP de Matas va recuperar temporalment el poder illenc, i s’hi han afegit alguns municipis valencians davant l’evident silenci de la Generalitat de Camps. A mi, personalment, l’actuació de Carles Santos en l’acte de presentació de la cultura catalana em va resultar d’allò més gratificant. I la presència de l’alcalde de Morella a Frankfurt, reconfortant. És així que m’hi vaig sentir representat. També pels autors ebrencs més representatius: Andreu Carranza, Albert Roig i Emili Rosales. Però sobretot valoro el gest de Ximo Puig, perquè és un gest eminentment polític.

Com a participant en alguns dels cursos d’estiu que s’hi fan des de fa anys, conec l’interès de la capital dels Ports per fer-se un lloc en el panorama cultural i atraure l’atenció d’aquest sector social, que, al capdavall, també és un sector econòmic. I això des de la naturalitat en l’exercici del foment de la cultura pròpia. No sé si actualment pot dir-se que Morella passe per una època culturalment dinàmica, jo diria que més bé no, però tampoc no tinc prou elements de judici per anar més a fons en l’anàlisi. En qualsevol cas, penso que la representació morellana a Frankfurt respon a l’aplicació del criteri de racionalitat que emana de la naturalesa de la nostra realitat cultural.

Resulta bastant incomprensible com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va acudir a Frankfurt a presentar la traducció alemanya del Tirant lo Blanc com si no tingués res a veure amb la cultura convidada en aquesta edició. Oficialment és així en aquest particular i en qualsevol altre aspecte de les relacions de la Generalitat valenciana amb les institucions pròpies de la resta de territoris de la mateixa àrea lingüística. Absurd. En lloc d’incorporar-se amb normalitat a la internacionalització de la nostra cultura, els governants valencians prefereixen insistir en una especificitat que els dóna molts bons resultats electorals però que té en el folklorisme les més altes cotes d’excel·lència cultural.

Per això l’actitud de polítics com l’alcalde de Morella resulta interessant. Perquè malgrat ser ell mateix qui va participar directament en la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sap aprofitar les ocasions de projectar la cultura pròpia sense les ambigüitats que també el seu partit ha posat i posa en joc quan li convé.

D’aquest gest podria prendre’n nota la Mancomunitat del Sénia, ara que els ponts del diàleg amb la Generalitat valenciana sembla que inicien el desglaç. Deixen-se estar de rivalitats polítiques i treballen pel bé de la cultura dels nostres pobles, que també és una cultura comuna i ben definida. Facen el favor de no deixar-la a la intempèrie en aquest temps de globalització i traguen-la del reducte de les festes majors, abans que siga massa tard. Aquest divorci entre les generalitats fa un mal persistent a la nostra cultura i a la nostra llengua i impacta directament en la cohesió entre les nostres comarques. Facen alguna cosa perquè es posen d’acord, quan puguen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s