Emigdi Subirats

El proppassat divendres 19 d’octubre vaig participar en el programa d’Antena Caro de Roquetes “Lletres ebrenques”, dirigit per Emigdi Subirats, a qui vaig tindre el plaer de conèixer el passat estiu a la trobada d’escriptors ebrencs que Octavi Serret va organitzar a Vall-de-roures i Fontdespatla. “Lletres ebrenques” és un programa de caràcter literari destinat a donar a conèixer la producció i els escriptors de la Ilercavònia, ja que busca la inclusió en els seus continguts de la producció literària del Matarranya, el Maestrat i els Ports, a més dels de les comarques anomenades ebrenques.

En aquesta ocasió, el programa anava dedicat al poble de Traiguera i va convocar-nos a l’entorn de la figura de Pere Labèrnia, al professor de la URV Jordi Ginebra i a mi mateix.

En la sèrie d’escrits “Camins de la memòria” ja vaig tractar d’aquest lexicògraf traiguerí de la primera meitat del segle XIX, autor del diccionari de la llengua catalana que va ser peça indispensable perquè el moviment de la Renaixença, la literària i la política, poguessen servir-se d’un model de llengua posat al dia, en la mesura de les possibilitats de l’època. La reivindicació de la figura de Pere Labèrnia, fet i fet antecessor de la formulació moderna del català que va fer Pompeu Fabra, és una tasca de dignificació cultural i de recuperació de la memòria històrica de les nostres comarques. Al capdavall, la idea del diccionari, a Labèrnia li va nàixer entre Traiguera i Tortosa, on va iniciar els seus estudis superiors, a la dècada de 1820. Ja fa molt de temps, certament, per al valor que donem al temps avui dia. Així és que el poble de Traiguera va dedicar el centre cultural que va obrir no fa gaire a la memòria del seu nom. D’aquesta manera, es reconeixia, certament al cap de molt de temps, la vàlua d’una obra potser oblidada però fonamental per a la pervivència del que som a dia d’avui.

És així que el professor Jordi Ginebra, coneixedor de l’època del lexicògraf traiguerí, va fer-ne una anàlisi acurada, que va servir per donar a conèixer als oients una figura oblidada, com tantes altres, del nostre panorama cultural. Massa sovint, combreguem amb rodes de molí que ens vénen donades i practiquem una ignorància contumaç pel que som. És així i sembla inevitable. Això no obstant, em crida molt l’atenció l’existència de programes d’aquest tipus en una emissora municipal de ràdio. Potser el lector pense que, després de tot, una emissora municipal és un mitjà de comunicació localista, que no passa de mirar-se el melic. Personalment, el fet d’Antena Caro de Roquetes m’ha sorprès per la seua professionalitat i per la potència de la seua web, que permet escoltar-la des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. Certament es tracta d’una ràdio del segle XXI, preparada tecnològicament. No puc dir que siga ni tan sols un simple coneixedor de l’espectre radiofònic d’Ilercavònia. Per a mi, suposo que per a molta gent també, la ràdio per excel·lència, la que he sentit des de menut, aquella ràdio que crea vincles afectius només a partir de coses tan elementals com una veu, és Ràdio Ulldecona. Em pregunto per fets com els de Ràdio Ulldecona o Antena Caro i em costa de capir com hi pot haver uns llocs, unes societats locals, que donen lloc a l’existència de mitjans de comunicació de característiques semblants. Encara no he descobert d’on ha sortit La bona ràdio (ja dic que sóc un ignorant en la matèria), però com a emissora específicament musical és una proposta d’allò més atractiva.

Emigdi Subirats és al seu torn una persona que, a més de programes de ràdio dedicats a la nostra literatura, és escriptor. Ha publicat contes i poemes, participa activament en la vida literària que vehicula la web llibresebrencs, i és blocaire. El seu bloc comença a ser un lloc de referència de la catosfera gràcies a la diversificació de continguts i a l’activitat que presenta. El seu interès, la seua curiositat per descobrir, per redescobrir la cultura de la Ilercavònia, el converteix en un activista cultural dels que són necessaris per anar bastint un horitzó imaginari tan farcit de mancances, distractors, pals a les rodes i interessades propostes grandiloqüents. I és que, entre la pròpia poca voluntat i la piconadora que ens passa i ens repassa, anem d’allò més despistats.

Hi ha qui pensa que la ràdio és un mitjà obsolet, que altres propostes li han anat prenent la funcionalitat i que és un mitjà en decadència. Diria que no. Més aviat es tracta d’un mitjà que ha evolucionat al ritme dels temps. I és el mitjà de la paraula viva, que no és poc. Amb programes com Lletres ebrenques d’Emigdi Subirats, aquesta paraula viva adquireix la seua plenitud de significats. Completament recomanable.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s