Amunt i avall

Entra a la sala on ens han fet passar i saluda fredament. Va vestit impecablement, amb la correcció pròpia dels llocs on es ventilen papers dels que compten. Ens demana els carnets per fer les seues comprovacions i es posa a llegir-ne els noms i els números en veu alta. Però no passa del primer. «Divuit, nou.. Aquest carnet és de Castelló». «Sí», li dic, amb total naturalitat. «És que jo sóc de Castelló». «Ah, contesto, així ja en som tres».

I comencem a demanar-nos de quin poble som. La fredor inicial s’ha dissipat en uns moments. Podria comparar-se a un nàufrag que s’ha trobat uns camarades en alta mar. Fa anys que viu a Barcelona i encara li queda una temporada per jubilar-se. Diu que està fart de posar-se la corbata cada dia i de treballar complimentant formalitats que ni li van ni li vénen. El que li agrada de debò, el que espera, és que arribe el cap de setmana, agafar el cotxe i sortir disparat en direcció a les Coves de Vinromà. I passar-se el cap de setmana anant a llaurar. «Ara encara deuen quedar les últimes figues». Dels costos de tot això ni se’n parle, la qüestió és passar-s’ho bé entre els empelts i els ametlers. N’hi ha que se’n van a esquiar o a l’apartament a la costa. Què té de roí anar-se’n al poble a llaurar el tros? Quan es jubile ja té pensat comprar-se un carretó per enganxar al 4×4 i així poder trafegar llenya i el que convinga. Perquè una cosa sí que està clara: el dia que tinga la jubilació a la butxaca se n’anirà a establir-se al poble. Mentrestant, son germà és qui porta la terra. De fet, ell només hi va com qui diu a passar l’estona. Si hagués de ser per ell ja s’hauria perdut faria temps i encara ara es manté més per no engegar-ho tot definitivament que pel que se’n trau. I per les coses bones, ja s’entén. És que el xorret d’oli d’oliva és imprescindible, no ens en sabem estar, és aquest gust que tenim, extraordinari, que els altres ni tan sols s’imaginen. Només per aquest xorret d’oli a cada menjada, ja valen la pena els viatges amunt i avall.
El viatge de Barcelona a les Coves el fa per autopista fins a Amposta. En arribar aquí, se’n surt i va a buscar la carretera de casa per Traiguera i Sant Mateu. «Però si el camí d’Amposta a Traiguera està com fa trenta anys» que li dic. És igual, en arribar a Amposta ja li ha passat la pressa. És com si ja hagués arribat a casa. I potser té raó perquè el paisatge entre Amposta i les Coves varia molt poc.

M’ha vingut al pensament en assabentar-me que llauradors de les Coves van enxampar lladres de garrofes romanesos i van aconseguir lliurar-los a la guàrdia civil. Potser el nostre amic estiga al cas de la feta. Potser fins i tot els robatoris li han tocat de prop. Qui sap si, entre els llauradors coratjosos no hi havia el seu propi germà. O potser no. És igual. Entre unes coses i altres el vehicle dels lladres va acabar socarrat del tot. Això em fa recordar l’explosió, no fa gaire, d’un cotxe bomba al terme del mateix municipi. Quines coincidències més atzaroses.

Les transformacions econòmiques i socials a què estem assistint, que ens prenem amb la mateixa naturalitat amb què diem que som d’on som, si ens hi parem a pensar un moment, són d’una força tan brutal que estan donant lloc a situacions inusitades, impredictibles només fa un temps enrere. I segurament encara tardarem a fer-ne una consideració en el sentit de prendre consciència de les dimensions del fenomen.
M’agradaria pensar que és a fi de be i a millor sense ombra de dubte, si bé hi ha coses que em deixen perplex i creen la sensació d’una evolució sense rumb, dislocada. I tanmateix encara hi ha gent com el nostre amic de les Coves que només aspiren a un retir de retrobament amb la terra que perviu, que ben mirat no és poca cosa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s