Gas

Quan escric això el tema de la planta regasificadora del dipòsit submarí del projecte Castor ja és de domini més que públic i ha arribat al Senado espanyol, on, de moment, el ministre del ram, Joan Clos, ha donat bones raons per acomboiar els recelosos del projecte. Davant les suspicàcies, el ministre diu que la cosa es farà amb consens i segons fonts del seu mateix partit ha acceptat de canviar la ubicació de la planta regasificadora que s’havia d’ubicar a prop d’Alcanar. El senador socialista tortosí Joan Sabaté ha proposat traslladar la ubicació de la finca de Sòl de Riu on inicialment havia d’anar la planta de regasificació al polígon industrial Catalunya Sud, a 2,5 km de l’Aldea, i segons ell mateix afirma la planta no anirà davant la costa d’Alcanar. Mentrestant, avui mateix, representants castellonencs es reunien amb el secretari d’energia del ministeri espanyol. En acabar, el subdelegat del govern a Castelló ha dit que el govern espanyol “governa a favor dels ciutadans, escoltant sempre les seues demandes”. Quedem així.

Això no trau que la publicació oficial durant el mes d’agost de qualsevol projecte que qualsevol govern vulga tirar endavant siga tota una declaració d’intencions en el sentit d’agafar amb els pixats al ventre més d’un interessat susceptible d’oposar-s’hi. Que es pot dir que sembla exactament que és el que ha passat. És a dir que escoltar sí, però amb el peu al coll del qui tenia alguna cosa a dir.

Agafats a contrapeu per l’agilitat ministerial, els municipis afectats i els seus veïns, tret del moviment originat a Alcanar mateix, pareix que s’avenen a entomar el projecte. Vist que no han tingut oportunitat d’oposar-s’hi, busquen posicionar-se per sortir-se’n per una vora. Si no recordo malament, no fa gaire temps hi va haver també la possibilitat d’instal•lar un parc eòlic dins la mar, més o menys per la zona on hi ha el que ha de ser magatzem submarí. I el rebuig va ser generalitzat. Potser siga per això que el ministeri s’ha tornat ara tan diligent i té les coses tan clarament plantejades en bé de l’interès general. I de l’empresa Eurogas, adjudicatària majoritària del projecte.

Veurem com evoluciona la cosa. D’entrada, també havia sonat la possibilitat de desplaçar la planta regasificadora cap a l’interior. Suposo que es devia voler dir cap a l’interior del Baix Maestrat. Sincerament, no sé si és més lleig això o publicar projectes governamentals al mes d’agost. A vora mar, turisme i moles industrials que es veuen d’una hora lluny no són gaire compatibles per allò de l’harmonia del paisatge. Les coses com aquestes poden desplaçar-se com amagant-les sota l’estora allà on causen menys molèsties. Vull dir, allà on l’oposició serà menor, per simples raons demogràfiques. No dic que haja estat, de moment, el cas. Però tampoc no seria la primera vegada. La tendència a allunyar com més millor instal•lacions mediambientalment problemàtiques i acabar desplaçant-les a cal veí és una política bastant poc edificant.

En aquest sentit, crida l’atenció la solidarització de la plataforma antiabocadors de la Salzedella i les Coves amb la mobilització canareva. En la nota de suport feta pública, aquesta plataforma recomana directament als responsables de la plataforma de les Terres del Sénia que sobretot no deixen que els partits polítics prenguen el protagonisme del moviment.

Tot això és molt complicat. Evidentment els partits són, en aquest cas, mecanismes de negociació amb l’estat. Una altra cosa és que la negociació siga o no una via per solucionar-ho. I en qualsevol cas la situació del desaventatge del territori davant la iniciativa estatal és meridiana. D’altra banda, l’oposició acèrrima contra un projecte d’aquestes característiques xoca, si més no teòricament, amb l’interès general que suposa, des del punt de vista estatal, el proveïment de fonts d’energia, si bé en el cas del parc eòlic podria dir-se el mateix. Al capdavall, en els darrers temps, aquest interès general té una curiosa tendència a fixar-se en la Ilercavònia com a territori amb fonts naturals per explotar, com l’aigua, prou dispers políticament parlant per fer-li entomar grans infraestructures energètiques amb possibilitats d’èxit.

I mentrestant, el senyor ministre encara no ha solucionat la qüestió de la recepció de TV3 al País Valencià. I és així que la Generalitat de baix amenaça novament de tancar els repetidors i executa una multa milionària contra l’organització que fa 20 anys que els gestiona. I això que se suposa que hi ha una negociació amb la Generalitat de dalt per fer recíproca la recepció del senyal de les teles autonòmiques. Deu ser que això no és de l’interès general.

Ep. I la Generalitat de baix què diu en relació a la planta de gas? No res: calla. Ja en devia estar al corrent, d’acord amb el ministeri.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s