Octavi Serret

Octavi Serret és el propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures. Vaig tindre el gust de conèixer-lo personalment el proppassat diumenge 12 d’agost. Resulta que aqueix dia, juntament amb entitats de la comarca del Matarranya, organitzava la “2a trobada d’autors ebrencs”, que en aquesta ocasió se centrava en el tema “Els autors i les noves tecnologies”. Al matí i a la llibreria en qüestió, es presentava el llibre Estius a l’Ebre, que Aeditors del Perelló ha publicat aquest estiu. Es tracta d’un llibre que recull 21 narracions d’autors de la Ilercavònia, entre els quals em compto, centrades en l’estiu i en el riu Ebre.

Després d’un dinar literari de germanor, van tenir lloc a Fondespatla els actes centrals de la trobada, que estava organitzada en tres parts. A la primera, van fer-se diverses presentacions: el llibre de poemes Tornem a ser menuts de Susanna Antolí, guanyador del premi Guillem Micolau atorgat pel Govern d’Aragó; el bloc literari Tens un racó dalt del món de Jesús Tibau; els blocs personals d’Emigdi Subirats; el web Beaba, gestionat per Albert Aragonès, que és un catàleg d’autors de la Ilercavònia; el bloc Viles i gents de Carles Sancho; el web Cuadernos de Cazarabet, a càrrec de Susanna Anglés (companya en aquesta mateix espai de Vinaròs News) i Javier Díez; i la web Lo català a la Franja de Natxo Sorolla. A la segona part, dedicada a les institucions i editorials, va tenir lloc una taula rodona per tal d’analitzar l’aposta que fan editorials, associacions i institucions per les noves tecnologies. La jornada va acabar amb la presentació del Serret Bloc, és a dir, el bloc de la mateixa llibreria Serret.

És de destacar l’afluència de públic durant el matí a la llibreria organitzadora d’aquesta jornada. Al fet de ser diumenge, dia de compra obligada del diari, s’hi sumava l’expectativa de la presentació del llibre. La llibreria és un espai reduït, que fa alhora de llibreria i de quiosc, absolutament atapeït de publicacions. El que crida poderosament l’atenció, un detall que ja fa temps que me la va donar a conèixer, és el tipus de llibres que poden trobar-se a les seues prestatgeries. Tenint en compte que Vall-de-roures és la capital natural del Matarranya, amb més de 8000 habitants, potser podria esperar-se que la llibreria proporcionés preferentment al seu públic aquells llibres d’èxit que les grans editorials difonen a tot arreu. Però no. Els llibres que hi ha a la llibreria Serret són molt majoritàriament centrats en temes dels nostres pobles i editats per les editorials que hi dediquen atenció i esforços. Per exemple: hi trobo, a primer cop d’ull, completament a mà, Patrimoni terrisser de Traiguera. Set-cents anys de canterers de Joan Ferreres i Nos, editat per la benicarlanda Onada Edicions, un llibre d’un valor inestimable sobre la història del meu poble, que em serveix momentàniament per explicar d’on sóc i què és la Font de la Salut. I així fins a tots els temes imaginables: literatura ebrenca, del Matarranya, de la Franja de Ponent, temàtica aragonesa, temàtica històrica com ara la guerra civil, la batalla de l’Ebre, el maquis, el carlisme; guies de viatges, de senderisme, de la natura; temàtica gastronòmica… El catàleg de la llibreria és complet i variat. Tenint en compte que pot consultar-se íntegrament al seu web, queda clar que de la llibreria se n’ha de parlar en termes d’autèntic focus d’irradiació cultural a escala.

El que m’interessa destacar, més que tot això, és com la iniciativa privada d’aquest llibreter pot fer tant per la cultura escrita de les nostres comarques i en la nostra llengua, la llengua catalana. Seria de desitjar que l’exemple s’escampés, preferiblement en aquesta banda del Sénia. Jo, què volen que els diga, deu ser per deformació professional, quan arriben les festes majors dels pobles se sol parlar bastant de cultura, de cultura local, de la cultura de cada poble, que al capdavall tampoc no se’n va gaire d’un poble a altre. A mi, modestament, em sembla que bona part del que s’engloba sota la denominació de cultura és folklore i prou, que és bàsic, indefugible, indispensable per a la nostra representació cultural, per a la nostra identitat, però que no constitueix tota la cultura. En aquest sentit, hi ha una cultura especialment vinculada a les arts i a la ciència, que se sol vehicular principalment mitjançant l’escriptura, que queda molt, per no dir del tot, desguarnida. I ja no cal que parlem de les noves tecnologies.

En aquest sentit, l’exemple de la llibreria Serret de Vall-de-roures em pareix un molt bon exemple a seguir.

Advertisements

Un pensament sobre “Octavi Serret

  1. Retroenllaç: Octavi Serret, Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana « Ilercavonia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s