L’Aplec reviscola

Dissabte a la nit encara vaig fer cap a Cinctorres, a l’Aplec dels Ports. A Morella ja ens van avisar del dispositiu de la Guàrdia Civil, que havia treballat de valent la nit anterior. Cap problema. En arribar a Cinctorres, desviació fins als bancals de rostoll dels voltants del poble, convertits per un cap de setmana en aparcament, vora el campament immens de tendes de campanya a la solana. En caminar cap al concert, la nit és neta de cel i ni tan sols refresca.

Al poliesportiu hi ha el paisatge habitual després del pas del remolí de l’aplec. A la tarda ja hi han actuat alguns grups i ara la barra està deserta i el terra ple de gots de plàstic. Estan acabant de desmuntar l’escenari. Una mica més als afores, al camp de futbol, hi ha el gruix de la tropa que s’ha concentrat a veure els ídols que arrosseguen les masses en aquest tipus d’actes: Obrint Pas. Aquests xics de la ciutat de València ja havien actuat ací anys enrere, quan encara no eren el grup de música capdavanter en la llengua en què esteu llegint aquest escrit: la catalana. En aquesta edició hi actuen després d’haver estat treballant al terme de Cinctorres en el seu darrer disc, Benvingut al paradís, que va eixir al mercat a finals del mes d’abril. Un cop d’ull al bloc del disc és prou aclaridor per entendre de quina manera Cinctorres va inspirar-los a l’hora de crear aquest nou disc.

L’escenari és al fons del camp de futbol, darrere una immensa polseguera que la gent fa alçar en la nit mentre segueix les cançons. Les barres són àmplies i estan ben ateses. Com en qualsevol festival ben organitzat, tret del detall que a l’aplec les actuacions són gratuïtes.

El perfil dels assistents és d’allò més interessant. En aquestes hores intempestives les franges d’edat comencen a concretar-se. Hi ha els qui han acudit dels pobles dels voltants, de la comarca o encara de les comarques veïnes, i els qui vénen de la ciutat, principalment de Castelló. L’Aplec és una festa solidària i l’alegria, la companyonia i el bon humor són constants entre els assistents, que omplen tota l’extensió del camp de futbol pràcticament fins que es fa de dia. La festa continua fins a les nou del matí en el que cada vegada més va prenent les característiques d’una festa rave. És hora de plegar.

Al capdavall, l’aplec de la reviscolada ha estat un èxit en tots els sentits i no es pot més que felicitar l’organització i el poble de Cinctorres per la demostració que han fet. No cal dir que l’aplec té un component polític ineludible. Després de veure l’èxit del model cultural que els governants valencians ja fa molt de temps que estan intentant implantar com a complement ideològic dels canvis econòmics i socials de la modernització, amb PAI per explotar el territori i esdeveniments espectaculars per atraure l’atenció d’un turisme que ja comença a convertir el país en el geriàtric d’Europa, després del menysteniment continuat que la política cultural oficial dispensa a la cultura popular, tot intentant esborrar-la amb un folklorisme descafeïnat, d’apartheid; queda clar que els continguts de l’Aplec continuen més vigents que mai, per la senzilla raó que la pervivència de la cultura popular valenciana que en suposa la seua realització demostra com, per una banda, és perfectament possible, i actual, l’existència d’una cultura valenciana feta en la llengua pròpia, que a més té una demanada exercida per la joventut; i per l’altra demostra com la cultura oficial ni és genuïna ni és universal: és un constructe imaginari al servei d’uns interessos molt concrets, un subproducte de cartó-pedra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s