Presa de possessió

A banda de l’interès pròpiament polític del fet, que interessa als ciutadans administrats en tant que afectats directes per la composició del consistori corresponent, la presa de possessió dels nous ajuntaments és ocasió única per copsar les formes com la democràcia s’exerceix a casa nostra. No cal dir, o potser sí, que l’acte té un contingut estrictament protocolari i, com a molt, políticament parlant, serveix per formalitzar els pactes postelectorals establerts entre aquells partits que no desaprofiten l’oportunitat d’assolir poc o molt de poder municipal; si no, ja està tot dat i beneït i només les paraules dels representants i de la persona que acaba ocupant l’alcaldia poden aportar alguna informació, entenent per informació la notícia d’intencions que no se saben d’abans.

I això no obstant, aquest acte encarcarat, en què la llengua oral se suposa que ha d’assolir el grau de formalitat i correcció propi d’una situació de comunicació radicalment formal, està carregat de simbolisme i de detalls que posen en evidència el tarannà de les persones que hi participen i, per extensió, dels pobles on tenen lloc.
Visualitzant els vídeos de presa de possessió d’alguns dels pobles de la Ilercavònia, es poden traure algunes conclusions. La primera fa referència als pobles que en tenen i als que no. He localitzat a la Xarxa els de Vinaròs, Benicarló, Alcanar, Ulldecona i Vilafranca. Les absències són un bon motiu de reflexió.

El ple de Vinaròs té lloc en una sala de tons càlids, presidida per dos grans domassos amb els escuts de la Generalitat Valenciana i de Vinaròs, entre els quals hi ha una fotografia relativament xicoteta del rei. A banda i banda de la sala, les banderes d’Espanya i de la comunitat autònoma. La presa de Canal 56 està presa des del lloc que ocupa el públic, entre el qual se senten crits de disconformitat amb el resultat de la presa de possessió. El nou alcalde promet el seu càrrec d’esquena al públic i a la TV. No fa ostentació del bastó que rep com a símbol de l’alcaldia. Està content però contrariat per les mostres de desaprovació que hi ha dis la sala.

La mestra de cerimònies de l’acte a Benicarló parla en castellà. A indicació seua, el nou alcalde s’alça i travessa la sala, on unes cortines blaves atenuen la llum de les balconades que donen a l’exterior. Un gran quadre del rei presideix la taula. El nou alcalde va a un racó i de perfil a la càmera, davant les tres banderes oficials, entre l’ovació del públic, jura el càrrec. Rep la vara i fa mostra d’oferir-la al públic, que l’ovaciona al crit de bravo!

A Alcanar les cortines són roges i en dos més que modests retrats als laterals de la sala se suposa que hi ha el rei i el president de la Generalitat de Catalunya. La presa de TVU enfoca al públic en el moment que aquest aplaudeix l’elecció.

L’alcaldable d’Ulldecona és davant de la bandera local. No va vestit amb corbata i jaqueta, sinó amb camisa de màniga curta. Saluda com demanant que no cal que l’ovacionen tant. En el moment de prometre ho fa per imperatiu legal. Es fa a un costat per conservar el perfil i facilitar la presa de TVU quan li parla la secretària. En el moment de rebre la vara, es veu que l’altra bandera que presideix la sala és la senyera. El nou alcalde ofereix la vara a la concurrència alçant-la a l’altura dels ulls.

L’informatiu de TV Vilafranca transmet gairebé íntegrament la sessió de constitució de l’ajuntament, que té lloc en un saló de poca capacitat per al públic però d’aspecte antic i noble. Un retaule gòtic presideix la sala, amb les banderes oficials en un racó des del qual es realitza bona part de la presa de l’acte. L’alcalde és l’únic de tots els regidors que porta corbata i jaqueta. El públic aplaudeix amb moderació i formalitat. El parlament de l’alcalde és emotiu i valent. Fa referència als familiars que l’han ajudat a arribar on és. Amb prou penes aconsegueix contenir l’emoció i el pes del passat del seu poble franc es visualitza gravitant en ell.

Un mateix acte amb matisos diferents i significatius. Potser només la nota de l’esbroncada de Vinaròs, contrarestada per aplaudiments de l’altra part del públic, es desvia del que es pot esperar d’un acte formal i de normalitat democràtica. No cal insistir que el sistema d’eleccions municipals és millorable. En quasi 30 anys de democràcia espanyola no s’ha modificat ni un bri. Potser seria hora de canviar i buscar una manera que el vot de la ciutadania es correspongués millor amb qui acaba governant després. Una segona volta entre les dues candidatures més votades? Això possibilitaria que el votant decidís sobre els pactes entre partits, que s’haurien de fer abans i no després de les eleccions. Dit això, un es pregunta si la demostració de mala educació democràtica del públic assistent a Vinaròs, que contrasta amb l’eufòria torera del que va assistir a Benicarló, respon a una estratègia pensada per qui s’ha quedat a l’oposició sent la força majoritària o tan sols a la manca d’autoritat moral per donar exemple als seus seguidors de com s’han de comportar en una sessió diguem-ne solemne.

Anuncis

Un pensament sobre “Presa de possessió

  1. Retroenllaç: Presa de possessió (2) « Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s