Protagonismes i figurants

Llegeixo en mitjans del Maestrat que la IV Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs, celebrada a Móra d’Ebre el cap de setmana passat, ha dedicat una especial atenció als autors del Maestrat, o bé que la literatura del Maestrat havia de ser la protagonista de la Fira. I la veritat és que aquests titulars m’han fet ballar una mica el cap.
Segur que Josep Igual va fer un paper digníssim en la lliçó inaugural, en el seu repàs personal a la producció literària del Maestrat des dels anys 30 als nostres dies. És més: segur que el que hi va dir mereix ser publicat i que constitueix una aproximació de primer ordre a la literatura del Maestrat contemporani.

Ara bé: estendre el protagonisme en un acte al conjunt de la Fira no es correspon amb la realitat. Aquesta manera d’informar resulta curiosa pel cap baix. Sobretot tenint en compte que la cobertura informativa del conjunt d’actes de la Fira, inclosa la seua lliçó inaugural, s’ha limitat a uns pocs paràgrafs redactats a priori. Per exemple: cap informació publicada sobre el contingut de la conferència de Josep Igual. Possibles raons: la localització cau lluny de l’abast informatiu territorial del Maestrat; el contingut de la conferència no interessa els lectors del Maestrat, és més, vés a saber si no deu contravenir el model políticament correcte, ben vist, en aquesta banda del Sénia.
Així doncs: la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs es dedica a la literatura del Maestrat i aquí s’acaba el tema. I tan panxos. Tothom molt content pel detall, mira si som importants, i a una altra cosa.
Francament, s’hi detecta aquella inveterada actitud informativa de fer-se mirar el melic al lector poc o molt distret. I així representa que el Maestrat té una literatura perquè ara ja tenim de tot com correspon a un país on la gent és neta noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que diria el poeta. Doncs diria que és la felicitat del Levante feliz. Perquè la realitat és una altra.
Ja fa temps, una persona que estava directament implicada en el nucli actiu que bellugava la cultura en què està escrit aquest escrit als Ports ja va dir-me que els estaven estrangulant econòmicament. I pel que es pot veure devien aconseguir-ho perquè aquella activitat ha minvat substancialment.
Mentrestant, a vora mar prima el model de gran esdeveniment internacional amb protagonistes d’importació i escenari paisatgístic de cine, que té tant d’èxit darrerament. I no vull desmerèixer en absolut el Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola, però no puc evitar de recordar les anècdotes que vaig sentir contar de xiquet sobre els figurants que van participar en el rodatge de la inefable El Cid, el 1961. En aquell primer contacte de l’ètnia ilercavona amb les maneres de fer de la indústria cinematogràfica, les estrelles rutilants de Charlton Heston i Sofia Loren narrant la versió carpetovetònica de la reconquesta del Regne de València contrastaven amb la massa d’extres figurants, disfressats de moros a peu, que eren inesperadament atropellats per la cavalleria cristiana, en una escena més o menys fictícia de repartiment de clatellades.
Doncs això: que el cofoisme sol estar estretament relacionat amb les limitacions reals. I la literatura del Maestrat el que necessita és suport real. Cosa difícil, ben mirat, amb el vent que bufa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s