Eleccions sobre la Taula

Devia tenir vint anys i no feia gaire que em passejava pels passadissos del que aleshores s’anomenava la Central, l’edifici antic de la UB, a on m’havia traslladat a la recerca d’uns estudis de filologia amb cara i ulls (gràcies Ximo: sempre te n’estaré agraït). Uns activistes independentistes repartien pamflets a la porta de l’aula magna, a l’interior de la qual havia de tenir lloc una mena de conferència-col·loqui propi de la Barcelona prepreolímpica. Doncs me’n donen un i hi llegeixo que diu que proposen, des d’una òptica pancatalanista, d’esborrar la frontera entre el Principat i el País Valencià mitjançant la invenció d’una comarca anomenada del Sénia. La proposta, més que voluntarista des de la percepció que en tenia aleshores, tenia la poca delicadesa de deixar retalls del Montsià i del Baix Maestrat fora de la invenció, de manera que ja es veia que havia estat formulada amb molta imaginació més que no a partir d’un coneixement poc o molt aproximat del que hi havia entre mans, perquè ja es veia que aquesta dispersió podia ser més aviat causa de problemes que no de solucions.

Llavors va i més de quinze anys més tard, quan l’estructura autonòmica i la seua territorialització ja se suposa que estan consolidades, apareixen una colla d’ajuntaments d’una banda i altra del riu que formen la Taula del Sénia, que en no gaire temps dóna lloc a una mancomunitat a la qual se sumen municipis valencians del Baix Maestrat i els Ports, catalans del Montsià i pràcticament tota la comarca aragonesa del Matarranya en bloc. Que un cop implantat el model territorial autonòmic i feta la territorialització de les diferents autonomies emergisca aquesta unitat entre municipis d’autonomies diferents posa en evidencia unes quantes coses. En primer lloc que el model autonòmic grinyola, no s’adapta a la realitat territorial que representa la Taula del Sénia. Que algun vincle diguem-ne polític previ hi devia haver entre aquests municipis quan s’han unit per fer-se escoltar a les instàncies administratives respectives que pertoque. Que es podria veure en la unió dels municipis de la Taula del Sénia un fenomen propi de la globalització que representa la Unió Europea, ja que en el seu si també s’estan donant agrupaments transfronterers, però que no és el cas, perquè els municipis de la Taula del Sénia pertanyen tots a un sol poble, tal com evidencia el fet que parlen una mateixa llengua. Evidentment, d’això darrer no se’n parla gaire perquè és un tema delicat que no entra en els plantejaments unitaristes i utilitaristes de la Taula, avui mancomunitat. L’estratègia de dedicar atenció als temes en què existeix un consens entre els components i no als que podrien suscitar-hi discrepàncies es demostra efectiva per a l’enfortiment institucional de la mateixa agrupació i posa en evidència els qui s’hi oposen en el sentit que s’autoexclouen de la voluntat de diàleg. Això afecta directament el PP valencià. L’únic contacte efectiu entre la Taula i la Diputació de Castelló és una reunió de resultats nuls en què Carlos Fabra proposa col·laborar amb la Taula a canvi que es declare transvasista. Sistemàticament, la Generalitat Valenciana ha ignorat la Taula. I no és que es tracte d’una confrontació ideològica en un sentit estricte, vist que els correligionaris populars del Matarranya van sumar-se al projecte. Més bé pot pensar-se en una qüestió de control de parcel·les de poder. D’això abans se’n deia caciquisme.
A dia d’avui, la qüestió és que la campanya per a les eleccions municipals ja ha arrancat i el que al començament pareixia una simple plataforma d’ajuntaments d’esquerres per fer-se escoltar, que s’ha hagut d’escoltar crítiques d’inactivitat, es demostra com un mecanisme efectiu de començar articular polítiques i, més important, d’articular efectivament el territori. Així doncs, les eleccions municipals obrin una perspectiva de possibles canvis en la dinàmica de la mancomunitat. Si és el cas, què farà un ajuntament valencià adscrit a la mancomunitat si passa a mans del PP? Se n’eixirà de la mateixa manera que fins al moment tots aquells que controla se n’han mantingut al marge? N’hi ha alguns que tenen un pes específic de consideració. Com pot influir en la dinàmica de la mancomunitat que es produïsquen canvis a nivell autonòmic? Es tracta d’interrogants que només els resultats electorals poden aclarir.
Ara bé: si fins ara unes eleccions municipals servien per renovar les institucions municipal, provincial i, si és el cas, autonòmica, a partir d’ara també hi haurà una altra instància que en pot rebre els efectes. La continuïtat, la potenciació o bé el decandiment de les polítiques que ha portat a terme fins ara també està en joc. I també la noció de país que implica enfront de les altres estructures de l’estat, per descomptat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s