Temps estranys

Vivim temps estranys. Segurament deu ser cosa de les eleccions, que els polítics comencen a tirar la canya amb maniobres estranyes, d’aquelles inimaginables en altres èpoques políticament més calmades, a veure si els electors que no formen part de cap parròquia, els amorfs, els distrets, acaben picant.
Les honorables autoritats comunitàries valencianes havien fixat la data simbòlica del 25 d’abril per tancar els repetidors de TV3 tot mirant de fer carambola i fer passar el bou de la censura per la bèstia grossa de la suposada il·legalitat de les emissions d’una televisió que es veu molesta com quan et posen el dit a l’ull. Com si fer coincidir la data de la commemoració de la batalla d’Almansa, causa de l’annexió del Regne de València al de Castella, amb la del tancament d’uns repetidors que fa més de vint anys que funcionen comportés un plus de legitimitat, sobretot tenint en compte que el mateix dia es compleix l’aniversari de l’entrada en vigor de l’actual estatut renovat de la Comunitat Valenciana, hipotètica clau de volta de la recuperació de la plenitud política dels valencians… Tot molt ben calculat.

Però no. Una sentència judicial de la demarcació de València diu que el repetidor de la seua circumscripció no d’això perquè no cal córrer tant. Que si s’ha de tancar, ja es tancarà quan toque. Que fer-ho amb presses i corregudes és atemptar contra un dels drets fonamentals que la constitució espanyola recull: el dret a la informació. Perquè quede clar que es tracta de la justícia espanyola, un jutge de la demarcació d’Alacant ha fallat de manera totalment contrària al de València. Mentrestant a Castelló, callen. Així hi ha tot el ventall per elegir i el ciutadà està més ben orientat sobre els drets que té i els que no. Pot triar: sí, no i abstenció. D’aquesta manera es pot confiar plenament en la justícia, que dóna respostes, en plural, a tot el que convinga. La qüestió és posar cullerada sempre.
Total, ix l’honorable Vicente Rambla de la cosa i diu que ell té raó i que potser quan aquest escrit veu la llum els canals digitals de TVC al País Valencià ja estaran buits, com els articles censurats en els diaris del temps de Franco. Visca la globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació. S’ha de mirar sempre al futur, mai al passat.
Escolte: però que no estaven negociant la reciprocitat de recepció de TVC al País Valencià i de TVV al Principat? Fistro total. Embolica que fa fort. Dóna fil que comencen a picar.
Per acabar d’adornar-ho, va Canal 9 i en prime time emet un reportatge sobre la commemoració de la batalla d’Almansa que no té pèrdua. Elsa analistes d’aquesta televisió remarquen que hi apareixen els líders de les formacions polítiques valencianes de l’oposició, parlant. Però això no és tot: una colla de nacionalistes crida Visca la terra! des de dalt d’una muntanya en plena nit mentre fa senyals lluminosos per commemorar la derrota tot brandant senyeres preautonòmiques. I per acabar el locutor s’atreveix a esmentar el nom dels il·lustres proscrits Al Tall, cantant justament des d’Almansa, on l’ajuntament manxec els havia convidat a cantar la seua cantata “Quan el mal ve d’Almansa…”, que pel cap baix ja deu tenir 25 de passada. Però aquí què passa?
Miren. En això de la televisió hauríem de fer un pensament. Sé de primera mà que hi ha estrangers que només miren la televisió de la parabòlica. Tant els jubilats anglesos que se’n foten de les nostres discussions domèstiques com els altres a qui diem immigrants. I Aljazeera n’és una que té prou acceptació. Prenguen-s’ho com vulguen. Una possibilitat és reforçar la nostra identitat cultural en el món global a base de compartir amb naturalitat els mitjans de comunicació audiovisual en els quals quan dius bon dia et contesten bon dia. I l’altra que ja no es puga ni dir bon dia i hages de recórrer a la parabòlica per poder veure la televisió que t’interessa.
I encara no m’he tornat a posar el barret després d’haver llegit la carta oberta que el senyor Xavier Poblet va adreçar a l’honorable Vicente Rambla. L’elegància és un bé escàs en els temps estranys que vivim.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s