Maestrat invisible

El darrer número del butlletí del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), del qual sóc soci, i concretament en la secció RutaEspanya, inclou un article titulat “El Maestrat. La bellesa de la comarca oblidada”. Es tracta d’un article de divulgació orientat al turisme, principalment al potencial turista barceloní. L’article és interessant perquè encara que es tracte d’un text publicitari, dóna a entendre molt bé com som vists des de fora, cosa que no ve mai malament de tenir en compte. Si més no, perquè permet acarar el que se’n sol dir amb la realitat coneguda o directament viscuda.

Partim del fet que, com el títol de l’article indica, el Maestrat és una comarca oblidada. Abans de començar ja ens posa sobre la pista del contingut: el Maestrat “s’estén entre les terres altes de Castelló i Terol”, i Morella n’és “la capital històrica”. Es tracta d’una “regió que es manté impertorbable devant (sic) el pas del temps”. Tant és així que segons l’article “no ha canviat gaire durant els últims segles”. Les muralles encara protegeixen els pobles com el dia que les van fer aixecar els cavaller templers… Com diria Ignasi Riera, pròcer del morellanisme absent, es tracta del retrat d’un lloc que tal vegada va arribar a existir.
Efectivament, l’article proposa una ruta per aquest país imaginari que recorre els llocs comuns entre Morella i Cantavella, anant per Mirambell i tornant per Ares. Certament una ruta a prova de ral·li (encara serà una idea). No hi podia faltar, per favor, la figura il·lustre, un pèl encarcarada, tot s’ha de dir, del general Cabrera, carlista, tortosí, el Tigre del Maestrat de nom de guerra. L’espectre d’aquest venerat (?) fantasma no abandona el lloc més alt de la jerarquia dels tòpics del Maestrat. Pel que es veu, encara està per explotar el filó del Cabrera vampir, que tan bé va estudiar l’il·lustre biòleg per hores Joan Perucho, jutge que va ser de Gandesa, en les seues conegudíssimes Històries naturals. Sense anar més lluny, altres estudiosos pertinaços que han seguit la petja del jutge biòleg, com ara Andreu Carranza amb la seua obra de profunda saviesa meteorològica L’hivern del tigre, guarden zelosament, com tots els habitants dels Ports, l’autèntic secret sobre el caràcter sobrenatural de Cabrera. Així doncs, és lògic que la seua referència conste en tan imaginària ressenya d’aquesta ruta espanyola.
S’hi troba a faltar, al meu entendre, en aquestes referències tradicionals, una mica més d’atenció al Cid, el que va ser de Vilafranca del Maestrat, que aquí només apareix en una font a l’Anglesola. Es veu, no s’acaba de deduir ben bé per què, que aquest cavaller medieval, tan ben valorat en temps de la Cruzada Nazional, ara és el més oblidat de la comarca oblidada. Ja pot passar, ben mirat.
No hi ha dubte que la inventiva publicitària és molt atrevida. El recurs a les velles glòries decrèpites de la franquista Mancomunidad Turística del Maestrazgo, alimenta encara la imatge estereotipada d’unes comarques que no són el Maestrat històric, però que en alguna època han estat anomenades així. De fet, des de 2002, la Diputación General de Aragón va reconèixer per llei la comarca del Maestrazgo. Com devia anomenar-se aqueixa comarca, al segle XVIII, abans d’adoptar aquest nom?
Potser a l’hora de vendre, tots els productes necessiten una marca. No deixa de ser curiós com entitats empresarialment solvents com ara el RACC, practiquen mistificacions d’aquest tipus. Es diria que en les seus maneres de fer publicitat també es manté impertorbable davant el pas del temps, que encara no ha canviat el discurs de les primers campanyes promocionals dels anys 60.
En allò que l’article l’encerta és quan diu que el Maestrat és una comarca oblidada. Entre l’ús del nom com a marca turística, sobretot en castellà, dedicat a un altre subjecte territorial, i la Costa de Azahar, la marca turística de vora mar, el Maestrat històric, més que una comarca oblidada, és una comarca esvaïda, invisible als ulls forans, que no transcendeix els estrictes límits de les relacions humanes dels seus habitants.
No sempre té per què ser així. Aquest mateix mes de març, la revista Descobrir Catalunya, una publicació de divulgació geogràfica, dedica la seua portada a les terres del Sénia, que defineix com una unitat paisatgística.
Tan difícil és dir les coses pel seu nom?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s