Aplec dels Ports

M’arriben senyals de vida en forma de notícies sobre l’Aplec dels Ports, que segons pareix tornarà a tenir lloc aquest estiu proper a Cinctorres. Mentrestant, van escalfant-se motors en actes pro-Aplec com el del proper divendres 24. Així doncs, s’està organitzant la que haurà de ser la vint-i-novena edició d’aquesta festa reivindicativa de la comarca dels Ports de Morella.

Vaig assistir per primera vegada a l’Aplec a Sorita, l’any 1986. Llavors l’Aplec començava a transcendir fora de la comarca. La gent que s’hi aplegava, a banda dels dels pobles del voltant, ja començava a venir de fora: de Benicarló, de la Sénia… Tot era molt improvisat. Vam plantar les tendes en una era i vam llançar-nos a descobrir on podia fer-se un mos. Hi havia un ambient de germanor molt especial. A la nit, Lluís Miquel i 4Z van protagonitzar una revetlla desbordant, una autèntica xalera iniciàtica.

Als anys 80, com també més cap a l’actualitat, l’Aplec dels Ports sempre ha tingut un component de reivindicació comarcal. Es tractava de donar a conèixer la realitat dels Ports i plantejar necessitats peremptòries en termes de demanda social, de reivindicació política, per a una comarca que patia una depressió llarga com a conseqüència d’uns canvis que no paraven de produir-se i augmentaven cada poc més la distància que anava separant-la de la modernització.

Al cap del temps, aquest component reivindicatiu, sense dissoldre’s, va anar quedant apartat per altres contingències. El fet que a cada edició hi anés més gent, fins a convertir-se en una cita massificada que durant un cap de setmana d’estiu inundava la comarca, va transformar l’Aplec en una macrofesta a la qual acudia molta gent que, ben mirat, no tenia res a veure amb l’esperit amb què s’organitzava. D’una manera o altra, en aquesta transformació, els elements de festa reivindicativa, d’unes necessitats socials i d’una identitat política, van surar d’any en any per damunt de la massificació desvirtuadora. És així que, després de tot, l’Aplec va acabar convertint-se en una trobada intercomarcal en què jóvens de tota la Ilercavònia i encara de més enllà s’aplegaven per compartir una mateixa identitat social i política: la de les comarques de la Ilercavònia, sense fronteretes superestructurals. I l’Aplec, si alguna cosa significa, és aquesta: la continuïtat nacional d’una mateixa terra, la resistència a la dissolució que acompanya la modernització, les ganes de fer perviure una llengua i una cultura, una manera de ser i de viure, en el món de la globalització i l’arranament intencionat de la diferència.

Com pot comprovar-se, l’equilibri entre els components de la festa cada vegada era més precari. Quan l’edició de 2006 va suspendre’s, persones que tenen un contacte directe amb els Ports van comentar-me que havia arribat un punt que les necessitats organitzatives, característiques de les grans concentracions urbanes, resultaven inassolibles per a una disponibilitat humana i de potencial organitzatiu sense efectius, tret de Morella. Efectivament, l’edició del 2005 es va fer a Morella i va ser un èxit de participació i d’organització. Repetir allò, ni tan sols fer-li puntes, havia de resultar dificilíssim, sobretot tenint en compte els suports efectius amb què compta la festa.

Perquè l’Aplec no és precisament una trobada de falleres majors. Té una càrrega subversiva, llibertària, i pot arribar a tenir una participació popular tan grossa que només li passe davant el Festival Internacional de Benicàssim. Això no hi ha dubte que compta a nivell polític. Una cosa com el FIB, queda bé: atrau gent de tot arreu, turistes potencials per al gran aparador econòmic castellonenc que és el turisme. A més, és internacional, fa modern. Per descomptat no s’hi veurà cap grup que cante en la llengua del país. Faltaria més: això fa de poble. Ara: que molta gent s’ajunte per compartir aquesta mateixa identitat de poble, ha de molestar molt a qui posseeix els ressorts del poder i fa mans i mànigues per ocultar el que som, per anorrear-ho. Li és una amenaça en potència.
És impossible fer prospectiva sobre la sort de l’Aplec. Pareix clar que el format i potser també els continguts necessiten un replantejament. Sens dubte aquesta 29a edició serà decisiva per a la continuïtat futura. Encara hi ha alguns esdeveniments electorals entremig que hi poden influir. De totes maneres, el que compta, ahir com demà, és la voluntat de persistència.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s