Sants en temps de rebaixes

Sí, molt bé. Les festes nadalenques són les més entranyables que hi ha en tot el calendari festiu perquè, com tothom sap, és el moment que les famílies es reuneixen i refermen els seus vincles i practiquen la sociabilitat en espais tancats, a causa de les circumstàncies meteorològiques, generalment al menjador de casa, aquell espai en què tradicionalment hi ha hagut una taula que, dit siga de passada, cada vegada es fa servir menys. A l’estiu, al bon temps, la pràctica de la sociabilitat és tan normal que pràcticament ni ens n’adonem. La bonança climàtica ens permet gaudir-ne en espais oberts, al carrer. La reclusió festiva del Nadal, doncs, no és res més que una conseqüència del canvi climàtic, de cada any, i ben mirat la cavalcada dels Reis d’Orient, que n’és la culminació, ja ve a ser com una mena de revolta contra aquesta reclusió. Ja pot nevar que els Reixos atrauen la gent al carrer amb el seu espectacle de color, fantasia i il·lusió. I regals per als xiquets.Avui en dia, el cicle festiu nadalenc ha acrescut el seu potencial de compromís. Abans la cosa començava amb allò de les estrenes, si bé és veritat que pels nostres verals d’aquest costum nadalenc no en queda ni la memòria. No sé del cert si el tió hi tenia alguna cosa a veure. El cas és que si es vol complir amb tot hi ha una sèrie de rituals que comprometen materialment el personal. Es comença per les estrenes o el tió. Poseu-me l’intrús de Pare Noel on millor us vaja. I així comencen les reunions sociofamiliars: la Nit de Nadal, el dinar del dia de la festa, Sant Esteve allà on se celebre; la Nit de Cap d’Any, amb el raïm de la sort, la festa obligada i fins els calçotets rojos si és el cas. Vinga dispendi. I per acabar com Déu mana, els Reis d’Orient, que porten coses a la gent. Certament, el cicle festiu nadalenc s’ha convertit en una bona estratègia de negoci. És, per exemple, el millor moment de l’any per renovar el mòbil. La qüestió és centrar la festa en el mecanisme del regal, que com tothom sap és el principal mecanisme d’establiment de compromisos en les relacions socials. I com més ocasions se’n presenten, més negoci. D’aquí la innovació del Pare Noel, que ja està penetrant socialment fins al punt que se’n veuen d’emparrats en forma de ninot pels balcons.
En aquest Nadal de la publicitat, les multinacionals de videojocs i els grans magatzems o bé les petites botigues de la cantonada, la butxaca és una festa. I lògicament els Reis d’Orient, que com tothom sap van inventar-se a Alcoi, són un digne col·lofó d’aquests dies de festivitat sincrètica. Això no obstant, els cartells de les rebaixes ja estan preparats a les rebotigues i el temps de penitència pecuniària només espera que els cavalls dels Reixos es mengen les garrofes de les sabates. Sort en tenim de Sant Antoni. Aquest sant anacoreta té una festa d’una vitalitat que potser en segons quins llocs encara pot respondre al caràcter eminentment rural de la comunitat que la celebra. Però d’un temps ençà, en què la festa s’ha revifat d’allò més, això està canviant de sentit a marxes forçades. Amb el seu esperit de sacrifici en el desert, envoltat de temptacions i dimonis, és normal que la gent s’identifique cada cop més amb el sentit metafòric de la seua història. Al capdavall, gener és temps de rebaixes i de rigor econòmic. I el que abans era sant d’una festa profundament rural avui pareix acumular els creients del temps de les rebaixes. Vist que el caganer va patint una marginació cada vegada més evident, tot siga per mantenir el bastió de les tradicions antigues.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s