Dissabte al matí

Dissabte al matí i mala hora al carrer. Dins al bar la parròquia s’arremolina a les taules, amb el sentiment dual de l’excepcionalitat del fred acabat d’estrenar i el contratemps per no poder continuar la rutina ludicolaboral del cap de setmana. El vi dels gots és del Matarranya i les olives del terme. L’esmorzar depèn del comensal. A la taula de la vora els habituals de la conya marinera llesquen que dóna gust. S’apropa la cambrera romanesa que ja fa temps que parla un idiolecte tortosí deliciosament exòtic i serveix la beguda. Aquesta nit s’ha girat un vent oblidat i ha plovisquejat com si fos a traïció. Finalment la tardor s’ha cansat de la calor i s’ha tornat un hivern sobtat. Ja ha passat la temporada dels bolets i de la barraca.La temporada de cacera encara no ha acabat. Això és un tema important. D’homes. Ser un practicant de la cacera en qualsevulla de les seues modalitats permet anar a esmorzar i no haver de fer cara de gamarús quan els altres donen mostres de virilitat mentrestant parlen del que han caçat, de les peces guanyades lícitament o contra la legalitat. En aquest país de la Ilercavònia sempre s’ha caçat bastant de cul al dictat de l’autoritat competent. Justament la caça furtiva és gairebé un tret de la idosincràsia nostrada.
Ara tot això ha canviat molt. Entra un altre parroquià i es demana un cigaló i una casqueta, contravenint la consuetud esmorzadora. Diu que si no ha de treballar no té prou gana per esmorzar. Enraona sense cridar l’atenció. El granger que se li ha assegut al costat comenta que en passen pocs, que ha sortit de matinada amb la escopeta i no ha aclarit res. La conversa deriva cap a la generalització. Avui en dia, entre la Unió Europea i els forestals, els barraquistes tenen el peu al coll i el que prima és l’escopeta. La barraca és indiscriminada i l’escopeta democràtica. En un cas no hi ha llicència. En l’altre pagant Sant Pere canta. L’escopeta és com una metàfora del penis. Aquest escopeix semen i l’escopeta, foc i plom. Pagant, escampar plom pel territori o vedat de caça és perfectament lícit i ningú no protesta. Ni els pagesos ni els ecologistes. Tot està regulat: les invitacions, la rotació de partides segons dies de la setmana, etcètera. Tot això gira negoci i interessa. La modernització de les formes de cacera tradicional, com ara la barraca, no es pot admetre perquè suposa un atemptat ecològic. Ben mirat, qualsevol forma de vida tradicional ho té cru per modernitzar-se i l’autoritat de les coses està amatent a impedir-ho. Podria dir-se que la civilització està assolint els seus objectius i, després de la despoblació dels masos als anys 50, tot just estan començant a desaparèixer les darreres manifestacions de les formes de vida tradicional, entre les quals la furtivitat en la cacera. Tradicionalment, l’activitat cinegètica estacional era una manera de procurar-se queviures per una temporada. Avui tot pren el caire del parc temàtic, ja siga en forma de reserva, de parc natural o de vedat de caça. La qüestió és fer turisme encara que siga a escala del terme municipal. Caçar, al capdavall, ara ja és una manera de passar l’estona. I un bon motiu per a la conversa i la sociabilitat masculina.
I ara no ens posarem a parlar de futbol perquè llavors la raó esdevé passió. I encara menys de política. En això darrer obrir la boca en el sentit equivocat condueix directament a l’escarni. Al capdavall, el personal del mateix bàndol ja es burxa prou entre si. De vegades fins i tot pareix que siguen aficions d’equips diferents.
Així que posem que es fa tard i vol ploure i desfem la conversa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s