PAI

Finalment, la febre constructora s’ha desbocat també a la Ilercavònia. Ja feia anys que calvalcava fort (Peníscola n’era l’exemple) però en els darrers deu anys han aparegut veritables bolets urbanístics, com Marina d’Or generats, sobretot, per una legislagió molt permissiva, especialment la valenciana, i una voluntat política inequívoca de cara a aprofitar oportunitats de tot tipus, vinguen d’on vinguen, amb les finalitats més diverses.

El món de la construcció és molt poderós i la Ilercavònia, sobretot la interior, és un territori verge per al negoci del ciment. Verge i assequible a la pressió diguem-ne urbanística per quedar políticament bé amb els qui la practiquen.
Aquesta cultura dels camps de golf amb urbanització al voltant, que té un dels seus penúltims capítols en el projecte aprovat per l’Ajuntament de Tortosa i que s’ha d’ubicar allà on hi havia d’haver les infraestructures inicials del transvasament de l’Ebre que dictava el PHN, s’està imposant no tan sols com a model de creixement urbanístic i econòmic, sinó també com a estil de vida. Només falta que aquest estil de vida trobe una massa crítica suficient per constituir-se en grup social. Un grup social nou en els paràmetres socials de la Ilercavònia.
Evidentement, no es tracta d’una transformació que tinga lloc des de dins de la mateixa societat ilercavona, sinó que constitueix amb tots els ets i uts un canvi radical que s’està decidint des de poders fàctics que estan molt per damunt, i del tot desconnectats, de la realitat social. Contra aquests poders, les institucions democràtiques o bé miren de salvar els mobles o bé, senzillament, donen totes les facilitats a canvi d’engrunes públiques i opacitat privada. Hi ha algú que dubte que la possibilitat que la implantació d’un PAI en un municipi qualsevol no té per què implicar corrupcions personals dels responsables públics que hi donen el cop de cap?
Evidentment, la fase inicial en què pareix que es trobe aquest procés no té perspectives de canvi immediat en atenció a modificacions legislatives, tal com demostra el cas valencià, denunciat des de la UE. Això fa que encara no es puguen veure quins seran els efectes a llarg termini d’aquest fenomen, propi de grans conurbacions urbanes, que s’està produint en aquesta darrera frontera urbanística i mediambiental que és la Ilercavònia. Es podria apuntar, això no obstant, el perill de fractura, si no de mutació social que aquest canvi implica.
Té el territori capacitat per assimilar, culturalment, nacionalment, aquests nouvinguts, o senzillament es tracta d’una colonització urbanita que ignorarà, que obviarà que a la Ilercavònia també hi viuen ilercavons? Per què, tot plegat fa impressió que s’està creant una societat al marge, paral·lela, la dels camps de golf, a la constituïda per les ciutats i, sobretot, els pobles ilercavons? D’això no se n’adona ningú?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s