Què és la Ilercavònia

Segons resa l’entrada d’aquest mateix bloc, la Ilercavònia és aquell territori que potser va arribar a existir i que hipotèticament comprenia les actuals comarques centrals dels Països Catalans, entre el coll de Balaguer i la serra d’Almenara. No cal dir que avui per avui, la vigència del concepte geogràfic està totalment en desús, ja que no correspon a cap unitat de cap tipus. És un territori disgregat, que a més, des del punt de vista lingüístic ha estat llaurat d’isoglosses que han marcat la transició entre el català nord-occidental i el valencià.

Tan sols la memòria d’una remota unitat regional ibèrica del tot esvaïda i la persistència d’una regió eclesiàstica esmussada al llarg del temps poden aportar-se com a referents del que se suposa que hauria de ser un indret en un lloc o altre amb una consistència comprensible.
Així doncs, materialment la Ilercavònia no és res. No existeix com a tal i ni tan sols la denominació pareix que compte ni tan sols com a possibilitat. La realitat és un territori solcat per divisions administratives i característiques de tot tipus. Efectivament, fa un temps, en unes jornades organitzades per l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre i el Grup d’Estudis dels Ports amb la cobertura del Col·legi de Llicenciats de Catalunya, que van tindre lloc a Tortosa i Morella, va poder-se constatar, entre altres coses, que ni tan sols els assistents podien posar-se d’acord sobre una denominació conjunta per a un territori que es plantejava com a cruïlla amb tot de circumloquis per evitar la denominació Països Catalans. Al capdavall, l’homologació acadèmica de l’esdeveniment depenia del ministeri espanyol del ram, ja que es tractava d’una activitat a cavall entre dues comunitats autònomes… En tot cas, almenys, la realització de l’esdeveniment de la mà de l’Arxiu de les Terres de l’Ebre suposa un intent per articular, per pensar el territori.
Més recentment, la Taula del Sénia ha suposat també un intent de crear un mínim d’infraestructura organitzativa, política, per superar les múltiples particions del territori, que lògicament afecten directament els pobles veïns del riu que fa de límit. Però és evident que no hi ha una correspondència territorial entre els pobles que agrupa la Taula del Sénia i el suposat territori de la Ilercavònia.
Per tant, si alguna cosa és la Ilercavònia això és un territori mental. El territori de la continuïtat social, del contacte inherent a un mateix grup humà que viu amb una frontera interior. Una frontera que ve determinada de lluny, una frontera de convencions, de protocols, de dependències decidides fora del territori. I tanmateix el territori mental existeix. Potser inconscientment, però existeix, es percep. I a més té una existència reviscolada a causa de l’abandó a què, al capdavall l’ha abocat els sistema autonòmic espanyol.
Lògicament, anomenar Ilercavònia aquest territori mental no és més que una convenció. Una convenció que aprofita les eines a l’abast: una denominació unívoca i de contingut simbòlic nítid, que puga servir per generar identitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s