Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

No és certament un nom gaire emblemàtic per a un grup de música, del tipus que siga. Això no obstant, la formació musical que porta aquest nom s’ha acabat convertint, a força d’insistir en uns determinats esquemes musicals, unes determinades maneres de parlar i de presentar-se damunt l’escenari, i també uns determinats posicionaments poc o molt polítics, en el grup que ha recuperat una part important de la manera de ser de la Ilercavònia: la de la sonoritat, els ritmes musicals i l’accent dialectal del que els filòlegs designen sota l’apel·latiu de tortosí.

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries són a dia d’avui, després de la batalla contra el PHN, els referents d’una cruïlla musical i cultural, la que enllaça la recuperació del folklore de la Ilercavònia amb un futur encara per escriure, o, si es vol, per cantar. En aquest sentit, la dignificació de formes musicals com la jota, que va patir durant el segle XX totes les distorsions a què va sotmetre-la l’espanyolisme de raïl poc o molt franquista, la visualització damunt l’escenari i en els mitans de comunicació d’un registre lingüístic inconfusiblement tortosí, i això vol dir no barceloní i no apitxat, i l’associació en primera línia amb la causa antitransvasista, han donat a la formació de Tortosa un caràcter que s’han guanyat a pols, combinant humor i innocència aparent amb reivindicació i, si és el cas, mala llet.
I el que té de bo és que la seua proposta reivindicativa, lingüística i musical se situa fil per randa en els paràmetres del que és la societat, la manera de parlar, de viure i de sentir de la Ilercavònia. No només de les Terres de l’Ebre. Vaig veure la formació fa un anys a Rossell, quan la lluita antitransvasista s’enfrontava a l’agressió centralista d’un PHN ideat lluny i pràcticament de cul. La proximitat entre la formació i el públic va semblar-me extraordinària. Una comunió, una identificació totals. Més tard, segurament en la cresta de l’onada de la seua carrera artística i reivindicativa, vaig assistir a la seua actuació al Palau de la Música de Barcelona. Fa poc vaig tindre ocasió de tornar-los a veure a la Catalunya Vella, per entendre’ns. Tot sense variar ni un mil·límetre la seua manera de fer, tret de les improvisacions que fan al cas en cada actuació, en què es guarda i es practica activament la tradició improvisadora dels cantadors de la Ilercavònia, lo Canalero en primer lloc. I la veritat és que es tracta d’una proposta que penetra molt en un públic que d’entrada s’espera fred i refractari a la diferència que no s’ajuste als paràmetres del catalanisme tradicional. És evident que, en aquest sentit, hi ha coses que es mouen després de la llosa del pujolisme. Si més no, veure persones majors assajant els passos de la jota en territori diguem-ne poc avesat, fa pensar.

I és això, bàsicament. Que la música de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries fa pensar, perquè és una renovació molt plausible d’unes formes musicals arraconades, decandides i manipulades; perquè és una proposta dignificadora d’una manera de ser, de viure i d’entendre el món; perquè posa en evidència que la manera de ser, de parlar i de fer cultura no és una cosa de llauradors que no han anat mai a la capitaleta provincial, no és res de què ens puguem avergonyir, sinó una personalitat pròpia com qualsevol altra, i una consciència clara de no deixar-se piconar sota la bota urbanística dels nous invasors. És clar que la seua existència s’alimenta d’una reacció que s’ha anat configurant, consolidant, a mesura que la societat de l’Ebre s’anava convertint en un món amenaçat. També ho és que la proposta diguem-ne vital del grup sempre ha estat i és en positiu. I aquest llenguatge, que crea adhesions a fora, s’entén perfectament a la Ilercavònia, com si a cada actuació es creés un vincle de solidaritat en què la gent pot reconèixer-se d’una manera nova.

I un altra vegada parlarem de jota i de la seua renovació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s