La Taula del Sénia

Als anys vuitanta va aparèixer una proposta de comarca que procedia de l’independentisme. Consistia a crear una comarca del Sénia a partir dels municipis limítrofs a una i altra banda del riu, pertanyents al Montsià i el Baix Maestrat. No cal dir que la proposta tenia més bona voluntat que altra cosa, perquè si bé com a projecte podia servir per expressar el desig d’unió entre els diferents països catalans, el fet de deixar fora retalls de les esmentades comarques potser generaria, cas hipotètic que a proposta es pogués mai portar a la pràctica, més problemes que no solucions.I vet aquí que més de vint anys més tard, al cap del temps que la revista Au! dels Ports de Morella haguera fet el repàs de totes les propostes d’ordenació territorial que s’han donat amb més o menys èxit al llarg de la història sobre el punt de referència del Tossal del Rei, punt de trobada dels territoris aragonès, valencià i català, son els mateixos municipis de la zona que s’uneixen per defensar els seus interessos com a tals. És a dir, que la comarca natural ha emergit després de la consolidació del sistema territorial autonòmic, el qual, per cert, va suposar una separació fronterera més efectiva que segles de centralisme estatal, paradoxalment.
Que un cop implantat el model territorial autonòmic i feta la territorialització de les diferents autonomies emergisca aquesta unitat entre municipis d’autonomies diferents posa en evidencia unes quantes coses. En primer lloc que el model autonòmic grinyola, no s’adapta a la realitat territorial que representa la Taula del Sénia. Que algun vincle diguem-ne polític previ hi devia haver entre aquests municipis quan s’han unit per fer-se escoltar a les instàncies administratives respectives que pertoque. Que es podria veure en la unió dels municipis de la Taula del Sénia un fenomen propi de la globalització que representa la Unió Europea, ja que en el seu si també s’estan donant agrupaments transfronterers, però que no és el cas, perquè els municipis de la Taula del Sénia pertanyen tots a un sol poble, tal com evidencia el fet que parlen una mateixa llengua.
Potser d’això darrer no se’n parla perquè, tal com resa la divisa bàsica de la Taula, es parla únicament d’allò en què tots els integrants estan d’acord, per mirar d’avançar-hi incidint en la instància que calga, i no es fa esment del que, com el transvasisme, podria implicar divergències. L’estratègia és intel·ligent i deixa descol·locats els adversaris de la Taula, ja que els deixa fora de la voluntat de diàleg. Però només cal mirar-ho per veure que la unitat de la Taula del Sénia és alguna cosa més que una plataforma d’ajuntaments d’esquerres per fer-se escoltar.
Més. Podria semblar que la unió dels pobles del Sénia només toca el voraviu del PP valencià, que en coherència amb la seua estratègia de dissolució espanyolista ha prohibit als ajuntaments del Nord valencià que són del partit d’afegir-s’hi. No cal dir que, amb l’excepció dels regidors morellans, tots han actuat com lacais i han complit la consigna. N’hi ha que, com l’inefable alcalde de Sant Jordi del Maestrat, s’ha dedicat a enfrontar-se dialècticament amb els postulats de la Taula. Però caldria saber veure que la Taula del Sénia no és només una erosió del provincialisme castellonenc i de l’autonomia valenciana, ambdós àmbits copats pel PP. També és una erosió del catalanisme panxacontent i benpensant, barceloninocèntric. I això, just quan els polítics del Principat s’estan llençant els plats pel cap a causa del debat de l’Estatut, és més que significatiu. Per si no n’hi hagués prou, deixa més que clara la voluntat del Matarranya de no deixar passar l’oportunitat de sumar-se a un espai polític al qual, pel que es veu, pertany, de manera que la Franja de Ponent pareix que no únicament té un sentit cultural.
Que la Taula del Sénia farà forat si es manté la correlació de forces polítiques dels municipis que ara hi formen part és cosa que el temps posarà damunt la taula. I és que aquesta realitat té la doble cara de la tradició de la desídia administrativa autonòmica, i espanyola, i de l’emergència d’un pol econòmic i urbà en el coll d’ampolla que hi ha entre el Camp de Tarragona i la Plana de Castelló. Un pol emergent que s’està reorganitzant després de la llarga decadència de la capitalitat social i econòmica tortosina.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s