Paisatges

El paisatge de la Terra Alta és pràcticament idèntic al del Maestrat interior. Des de la primavera, en una i altra comarques funcionen dos projectes culturals que tenen el paisatge com a divisa.El COMEBE (Consorci per a la Museïtzació dels Espais de la Batalla de l’Ebre) ha començat a treballar per recuperar els espais de la Batalla de l’Ebre, una de les més decisives en la guerra espanyola de 1936 a 1939. No cal ser molt espavilat per deduir que aquesta iniciativa ha pres embranzida des de fa dos anys, é sa dir, des que el tripartit governa Catalunya. L’objectiu de museïtzar els espais d’aquell esdeveniment històric particularment desastrós per a la Història dels Països Catalans i de recuperar la memòria col·lectiva arranada pel franquisme i l’anomenada Transició espanyola té camí per recórrer i algunes fites assolir. Cridar l’atenció del personal sobre un racó de món com és la Terra Alta no és tasca de fàcil abast, oimés tenint en compte quin és el contingut del reclam. Això no obstant, hauria de caure-li la cara de vergonya a qui durant tants anys de democràcia, ja, ha mantingut el tema com una minúcia del passat, una incidència relativa, un passatge digne d’oblit. Segur que en els propers anys el COMEBE estarà en disposició de fer aportacions molt substancioses en el terreny de la museïtzació i de l’enfortiment cultural d’Ilercavònia mitjançant la recuperació de la memòria col·lectiva. Un paisatge imponent com el de la Terra Alta és un actiu que convé explotar en profunditat.
La Fundació La Llum de les Imatges de la Generalitat Valenciana, que funciona des del segle passat restaurant el patrimoni religiós valencià, ha obert enguany l’exposició Paisatges Sagrats, que té lloc en diferents contrades de la Ilercavònia valenciana, dins el terme de l’actual diòcesi de Tortosa. El primer que se li ha de reconèixer és l’esforç de dignificació d’un patrimoni subestimat que, net i polit, transforma els edificis en què ha actuat en joies equiparables als més bells monuments florentins, com si finalment s’hagués desembullat la confusió sobre l’existència o no d’un Renaixement a la Corona d’Aragó. Si és que hi ha hagut cap Renaixement, abans o ara, aquest deu ser el que mostra Paisatges Sagrats, un itinerari de somni pels més bells monuments dels Nord valencià. Una autèntica meravella de fascinació per al visitant que es pensava que per aquí no rascaven bola, com, efectivament, ha passat més que no s’hagués volgut. I amb tot, el discurs dels Paisatges Sagrats té una lectura molt retrògrada.
Emparat en la creació del Regne de València, l’ideari de l’itinerari identifica paisatge i religió com si el catolicisme fos quelcom consubstancial a la manera de ser del Maestrat. I no. Paisatges Sagrats se sustenta sobre la tesi que, en la creació del Regne de València es va cristianitzar aquesta part de la diòcesi tortosina. I molt bé. Mostra l’evolució del territori a través d’objectes que d’una altra manera no hauria calgut ni tan sols d’imaginar plegats, però amb un discurs en què es vincula el procés històric a la pauta religiosa. I no. Per si no n’hi hagués prou, s’amaguen sota la catifa èpoques històriques diguem-ne desafectes. No hi ha Germanies, ni Segadors ni Guerra de Successió. I bé: el segle XX no va existir. Pelegrinatges, restauracions, patrimoni riquíssim i hostesses i seguretes canten la cançó del bé que vivim. La crema i les destruccions no van existir. El nacionalcatolicisme no el coneix ni la mare que el va parir. La devoció del Maestrat és cosa natural, inherent al paisatge.
Certament es tracta de dos paisatges ideològics radicalment oposats. Amb llums extraordinàries i amb ombres igualment aclaparadores.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s