Rossell

Avui 5 d’agost de 2005 s’ha presentat el llibre Rossell, en un acte multitudinari en aquesta localitat del Baix Maestrat. Com tants altres esdeveniments rossellans, Miquel Àngel Pradilla és al capdavant d’aquesta iniciativa que l’editorial Onada de Benicarló vol estendre arreu dels pobles del Sénia. El llibre, encarat a la divulgació del patrimoni local en tots els ordres està destinat a constituir una pedra de toc de la cultura local i una targeta de presentació de Rossell de cara a la seua projecció.Llibre i acte de presentació són una notícia de primer ordre en el panorama cultural de les comarques del Sénia. Això és així en primer lloc perquè el llibre suposa la cristal·lització d’anys d’esforços per la dignificació cultural de la vida local rossellana i, per extensió, dels pobles de l’interior del que convinc en anomenar Ilercavònia. En segon lloc, aquesta cristal·lització es porta a terme des de la més estricta rigorositat en el tractament del tema del llibre: tots els aspectes de la vida local. En tercer lloc, no es pot obviar que, tractant-se d’una iniciativa que cau de ple dins de la cultura catalanoparlant, tractant-se del sud del riu de la Sénia, l’esforç pot qualificar-se de netament productiu. Un exemple sorgit no pas de les institucions del país (per bé que l’edició ha rebut un suport de la Diputació de Castelló) sinó de l’esforç privatiu d’un nucli local. I això té el mèrit d’haver fet les coses amb un criteri claríssim: un llibre del poble en la llengua del poble. Un exemple per a als altres pobles valencians d’Ilercavònia que vulguen seguir-lo. I puguen.
En la presentació, el professor Sebastià Serrano s’ha referit als valors que conformen la manera de viure dels pobles de l’interior de les comarques del Sénia. Crida l’atenció que diga que es tracta d’una àrea territorial ben situada per encarar les formes de vida del segle. En el sentit que la qualitat de vida, que les condicions de vida, són òptimes en comparació a les grans àrees urbanes del nostre entorn. Encara que ell mateix ha hagut de dir que no ho deia únicament perquè, com aquell que diu, tocava dir-ho, és evident que també ho deia per això. És veritat que en les darreres dues dècades, per posar un termini temporal qualsevol, la millora dels serveis socials en els pobles de l’interior d’Ilercavònia ha estat substancial, en termes generals. De totes maneres, acceptar que amb els serveis existents actualment ja fem per viure amb la mateixa qualitat de vida que a la ciutat és voler tancar els ulls a l’evidència. Hi ha serveis que necessiten una massa crítica que la majoria dels pobles no poden assolir. De fet, plataformes com la Taula del Sénia operen el sentit de crear de manera conjunta, aquesta massa crítica per mirar de millorar aquells aspectes que, com ara el transport, encara tenen camí per recórrer.
El pòsit cultural catalanoparlant és prim al sud del Sénia i necessita iniciatives d’aquest tipus. Que l’editorial benicarlanda Onada està cridada a ser un puntal d’aquesta dinàmica, no hi ha dubte. Que ho haurà de fer lluitant contra els elements és una altra evidència que no deu escapar-se als seus responsables.
I aquí els elements no són tan sols la inòpia de les institucions del país, del País Valencià vull dir. Tot el que estiga tocat pel dit inefable del PP corre per altres viaranys. És com si es tractés de rius diferents que corren per conques que no conflueixen, ans s’allunyen unes de les altres. Per més que les muntanyes siguen les mateixes. Aquí parlar dels elements també implica una lluita sorda per fer sortir de la rutina i les limitacions de sempre uns ajuntaments regits per la bona voluntat però privats de perspectives de transformació que no siguen la destrucció del paisatge a mans dels especuladors immobiliaris. És a dir, dels invasors. I és evident que estem parlant dels ajuntaments socialistes del Maestrat i els Ports.
Rossell és una iniciativa nascuda de la societat civil del Maestrat. Del Maestrat que viu i treballa en el seu àmbit territorial. Que la iniciativa s’estenga i fructifique. Serà un canvi substancial en l’autoestima dels pobles i en la manera com, en el segle XXI, es veuen a si mateixos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s